Divendres passat, el govern conservador grec aprovava una reforma laboral, malgrat les protestes prèvies als carrers, que obria la porta a la setmana laboral de sis dies, en contra de la tendència internacional que apunta a reduir-la a quatre i que Espanya veu amb bons ulls. També obria la porta a jornades laborals que assoleixin les 13 hores diàries, això sí, en cas que hi hagi més d'un ocupador. De seguida, la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, va criticar la mesura a X, abans Twitter: "Aquest és el camí de la involució: menys temps, vides pitjors, economia low cost." Però, malgrat les reformes de Díaz, és molt més restrictiva la llei espanyola amb les jornades maratonianes o de sis dies?
Curiosament, en els mateixos dies que el govern grec aprovava aquesta reforma, un jove tiktoker espanyol es feia viral en explicar que treballa gairebé de sol a sol per poder ajudar la seva família. Al matí, des de les 9, reparteix paquets per a Amazon i a les vuit de la nit acaba el seu torn. Se'n va a casa, es canvia, i es treballarà a un restaurant, un Vip's, fins que tanca de matinada. En treballa, per tant, bastant més de dotze hores al dia. Llavors, a Espanya es pot allargar la jornada si es tenen dues feines?
Així és, aquesta obertura legal que es treballi més de 12 hores al dia en cas de pluriocupació ja existeix a Espanya. "No hi ha cap limitació a la pluriocupació a l'Estatut dels Treballadors", reconeix Ángeles Villanueva, coordinadora jurídica d'assessoria de FSS de Comissions Obreres (CCOO). "Encara que costi pensar en algú treballant dues jornades completes, sí que hi ha molta gent que treballa en més d'un lloc i pot sumar més de vuit hores de jornada", diu Villanueva. "Hauria d'existir una fórmula que les persones amb un sol treball en tinguessin prou per viure, però la normativa espanyola compleix els estàndards europeus", afegeix Villanueva. A Espanya, hi ha un 3% de treballadors pluriocupats.
Grècia és el país europeu on més hores es treballen a la setmana, 42,7 per mitjana, mentre que a Espanya són 40,4, per sota de la mitjana europea que és de 40,5, segons xifres de l'OCDE que apunten a Mèxic com el país amb més hores de treball, 43. Mentre que el país llatinoamericà estudia una reducció de la seva jornada per rebaixar la càrrega, Grècia ha creat l'opció d'una setmana laboral de sis dies, encara que les empreses que ho estableixin hauran de pagar un 40% addicional sobre el salari diari. En consolidar així la jornada laboral de 48 hores, Grècia sí que estarà deixant els treballadors més desprotegits que els espanyols quant a càrrega de treball, ja que l'Estatut dels Treballadors espanyols diu clarament que la jornada laboral a Espanya és de 40 hores setmanals i, per tant, de vuit hores diàries. Però hi ha matisos que ens igualen.
Tothom coneix cambrers, sanitaris o vigilants de seguretat que arriben a treballar set o fins i tot més dies seguits a la setmana. Estan vulnerant la llei? No, perquè l'Estatut dels Treballadors recull, d'una banda, que els treballadors han de descansar com a mínim un dia i mig a la setmana, 38 hores (dos dies en el cas dels menors de 18 anys). Però per l'altre, en el primer punt de l'article 37 on es parla de descans setmanal, festes i permisos, s'aclareix que aquest descans mínim setmanal és "acumulable per períodes de fins a catorze dies". O sigui, que el treballador pot treballar fins a 14 dies seguits sense complir aquest descans que, després, pot encadenar amb tres dies de descans. Així doncs, aquella setmana laboral de sis dies a què obre la porta Grècia ja és possible a Espanya. "Les excepcions han de ser previstes i justificades", adverteix, no obstant això, Villanueva, de CCOO.
Treballador de guàrdia i fix discontinu
Existeixen, en canvi, altres aspectes de la jornada laboral reformats per Grècia que han cridat menys l'atenció i que sí que suposen un retrocés de drets important no existent a Espanya. Per exemple, la possibilitat de canviar els horaris per adaptar-los a les necessitats de producció i fins i tot crear la figura de l'"empleat de guàrdia" sense horari fix, que travarà quan el seu ocupador el requereixi sempre que l'avisi amb 24 hores d'antelació. Aquesta figura no dista tant del fix discontinu espanyol, al que se'l pot avisar amb tan sols 48 hores de marge per incorporar-se a la feina. En contractes normals, hi ha d'haver un calendari laboral anual i l'empresari compta amb un 10% de flexibilitat de jornada. És a dir, pot canviar el 10% de la jornada setmanal d'un empleat uns dies abans, però amb motius justificats.
El ministeri de Treball, apunta Villanueva des de Comissions Obreres, "es va quedar pendent de revisar l'ordenació del temps de feina per millorar l'Estatut dels Treballadors". "Veurem si poden reprendre aquest assumpte i millorar-lo", completa.
Després de la resposta de Yolanda Díaz en xarxes criticant la reforma grega, el seu homòleg hel·lè, Adonis Georgiadi, li va respondre amb duresa, però no atenent les normatives laborals espanyola i grega, sinó l'evolució del PIB i de l'atur. "Ella és d'esquerres, la nova dama de ferro de Podemos i és natural que tinguem diferències ideològiques i polítiques entre nosaltres. Tanmateix, la seva menció em brinda l'oportunitat de demostrar-los la nostra superioritat ideològica i política amb proves irrefutables", defensa al seu tuit. Segons les xifres que va mostrar, l'atur va caure del 17 al 10,8% de 2019 a 2023 a Grècia i el juvenil del 35,5% al 23,2%.
"És a dir, rebem Grècia en una situació molt pitjor que Espanya i avui estem en una situació molt millor que ella. L'estimada Sra. Díaz potser desitja demanar-nos algun consell sobre com reduir l'atur al seu país", abunda el ministre, que demana a Díaz que no els doni "lliçons polítiques". El seu tuit equipara també els creixements del PIB grec, del 8,4% el 2021 i del 5,9% el 2022, amb els espanyols, del 5,1% i del 5,5% en els mateixos anys.