Contràriament al que podem imaginar pel seu nom, la síndrome del telèfon apagat no correspon en combatre la dependència del mòbil, sinó en patir una absència de resposta a través d'aquest aparell per part d'aquelles persones que cerquen feina i ningú els truca. Aïllament social, ansietat, depressió, pèrdua del sentit de la identitat i reducció de la confiança i l'autoestima són alguns dels efectes psicològics que pot desencadenar la síndrome del telèfon apagat, una sensació d'invisibilitat laboral que afecta un gran nombre de professionals sènior aturats que estan immersos en un context laboral complicat.
La seva definició
Óscar Fajardo, expert en comportament humà i social amb més de 20 anys d'experiència en l'àmbit de l'empresa i col·laborador de Generación SAVIA, ha definit aquesta síndrome com “l'estrès que experimenten els individus que es troben a la recerca activa d'ocupació i com fan front a l'absència de resposta de les sol·licituds laborals enviades”. I és que la difícil situació a què s'enfronten els aturats majors de 50 anys, els afecta no només en l'àmbit econòmic, sinó també en l'àmbit mental i emocional, fent-los més susceptibles de patir aquesta síndrome del telèfon apagat. I afegeix: “Hem creat una societat “treball-cèntrica” on es produeix una absoluta identificació entre l'ésser i el treballar. La desaparició del lloc de treball implica també la desaparició d'un dels eixos més importants en què la persona recolza la identitat. La conseqüència és la pèrdua d'una posició clara al món, el bloqueig per no tenir clar cap on anar”.
Perfil majoritari d'afectats
Així doncs, aquesta síndrome no és menor en termes d'afectats. Els professionals més grans de 50 anys representen el 30,34% de l'atur total a Espanya, tal com revelen les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) de finals d'aquest mes de juliol. A més, quatre de cada deu desocupats sènior ho són de llarga durada, és a dir, fa més de 12 mesos que estan en una recerca infructuosa d'ocupació. Aquesta combinació de factors adversos fa que el col·lectiu de treballadors sènior estigui especialment exposat a la “síndrome del telèfon apagat”, una sensació d'invisibilitat laboral que Generación SAVIA, el projecte de la Fundació Endesa en col·laboració amb la Fundació Más Humano, ha detectat en moltes de les persones a qui acompanya i forma des de fa cinc anys. Per la seva banda, Ana Aceituno, coach executiva, entrenadora de la qualitat humana i col·laboradora de Generación SAVIA, reconeix haver patit aquesta síndrome i el seu impacte en la salut mental. Per pal·liar aquests efectes, la mentora explica que “és important buscar suport emocional, desenvolupar estratègies per afrontar-lo de manera saludable i mantenir una mentalitat positiva per suportar aquesta etapa de la recerca de feina de manera efectiva”.
En aquesta mateixa línia, Fajardo subratlla com efectivament la síndrome del telèfon apagat “pot afectar l'autoestima de les persones i tenir efectes psicològics” que ell estructura en quatre àmbits: ansietat i depressió: la constant espera d'una trucada o resposta pot generar alts nivells d'ansietat. La incertesa sobre el futur laboral i la manca de control sobre la situació poden ocasionar símptomes depressius. Però també en l'autoestima i autoconfiança reduïdes: la manca de respostes o rebutjos constants i la confiança en les habilitats professionals d'una persona. Poden sorgir sentiments d'incompetència i dubte sobre la seva vàlua com a professional. Aïllament social: la manca de respostes a la cerca activa de treball pot portar a l'aïllament social, ja que les persones aturades poden evitar el contacte amb amics i familiars a causa de la vergonya o la sensació de no tenir res de positiu que compartir. I, en darrer terme, pèrdua de sentit d'identitat. El treball sovint proporciona una sensació de propòsit i una part integral de la identitat d'una persona.
Nous serveis laborals: l'orientació
Quina és la solució? Des del punt de vista empresarial, moltes empreses i patronals de diferents sectors aposten, cada vegada més, per l'orientació professional dins els seus departaments de recursos humans. Es tracta de trobar sortides que ajudin a reorientar en l'actual context, un perfil que pugui ser atractiu per la demanda de mercat i, a la vegada, el treballador trobi la realització personal i se senti correspost. És interessant incloure activitats com la recerca de feina, el desenvolupament d'habilitats professionals, la formació en competències i millorar el perfil professional. Crear un entorn personal idoni per tirar endavant i tenir cura del benestar emocional: la pràctica d'aficions, l'exercici regular, les tècniques de relaxació o la cerca d'ajuda professional són activitats que poden proporcionar serenitat i benestar emocional.
Des de Generación SAVIA posen exemples. Julio Estalella és un enginyer sevillà que, després de 27 anys de trajectòria professional, va veure concloure la seva carrera al sector de l'energia i la infraestructura. “Ja ningú m'agafava el telèfon, va ser un moment de grans desil·lusions perquè em vaig adonar que la gent ja no hi era”, afirma. Tot i això, Estalella va intentar buscar solucions imaginatives i les va trobar en un vídeo sobre com crear salsa de tabasco. “A partir d'aquí la meva vida professional va canviar, vaig trobar la manera de fer-li front a un problema a què m'estava costant trobar solució, la síndrome del telèfon apagat”. Va fundar Salsas Quietud, un negoci de salses picants que s'ha internacionalitzat i amb què ha aconseguit vendre en dos anys més de 10.000 pots.