Després de salvar-se de la mort en dues ocasions, Sísif, personatge de la mitologia clàssica, va rebre un dur càstig de Zeus: el va obligar a carregar una roca a l'esquena per un turó fins al cim de la muntanya, però quan estava a punt d'assolir-la, el pes de la roca el feia retrocedir de nou fins a l'inici del seu camí. La imatge va inspirar els doctors Araceli López Guillén i José Manuel Vicente Pardo per posar nom a la sisifèmia, un nou trastorn laboral que el segon descriu a ON ECONOMIA com "el cansament mental del treballador incansable". "Afecta a determinat tipus de treballadors, molt compromesos, condemnats a tenir cada dia objectius inabastables, a no ser amb un esforç extenuant, i que finalment s'emporten feina a casa, allarguen la jornada...", abunda Vicente en la seva explicació sobre aquest nou fenomen que comença a ocupar l'agenda en els debats sobre salut mental en el treball, un assumpte que preocupa des de fa temps al Govern i les institucions.

No es tracta tan sols d'un trastorn laboral que brolla de l'ambició i l'entrega del treballador, sinó que l'empresa també sol posar de la seva part, en el pitjor sentit de la paraula. La dinàmica és més o menys la següent: en detectar l'empresa que un treballador rendeix per sobre de la mitjana, que està compromès, motivat i entregat al seu treball, li va carregant de tasques fins al punt que l'empleat, per productiu i entregat que sigui, sent que no arriba. No arriba, ho intenta i no arriba, però fa el possible, rendeix al màxim i aconsegueix salvar els seus objectius amb jornades maratonianes. Sí, ha salvat la jornada laboral amb hores extra de vegades no reconegudes, amb un esforç mental extenuant. L'ansietat li acompanya fins al llit, dorm pitjor i això li farà estar més cansat, rendir menys, necessitar més temps per dur a terme una mateixa funció. Així que, l'endemà, la roca de la jornada laboral es torna a despertar sobre la seva esquena. Però pesa una mica més. "I quan no hi ha tornada enrere, fas crac", avisa Vicente.

"Després d'un primer estudi el març de 2022 per denominar i definir el terme, publiquem un altre article aquest any en el que ajustàvem més què és, a qui afecta i en què es diferencia amb el burnout", explica Vicente, metge investigador en la Càtedra Internacional de Medecina Avaluadora i Pericial i també cap d'Unitat Mèdica de l'Equip de Valoració d'Incapacitats de la Seguretat Social. "Havíem vist un perfil de treballador que arribava fins i tot a processos de baixa i incapacitat permanent, gent amb treballs determinats que acabaven abandonant," afegeix el metge.

Tipus de treballador i responsabilitat de l'empresa

Es tracta d'un trastorn que afecta sobretot a sanitaris, fonamentalment metges, consultors, auditors, financers, periodistes i treballadors de la comunicació, advocats, docents i investigadors universitaris i també es dona en alts funcionaris, inspectors de treball i comercials, així com a informàtics de l'àmbit del big data o la Intel·ligència Artificial. "Ah, i tots els freelance", remata el doctor Vicente. "Afecta a directius i a part del staff, però generalment persones amb formació o amb alts càrrecs", aclareix.

"Hi ha qui ha parlat que afecta gent amb ambició obsessiva, però no crec que sigui així. Més aviat diria que són complidors, perfeccionistes, volen fer les coses bé. I tenen una sèrie de tasques que no poden posposar, una alta sobrecàrrega mental, intel·lectual, que exigeix atenció i concentració per a decisions inajornables. Parteixen d'una càrrega de treball excessiva de l'empresa que no compta amb prou efectius", desenvolupa. O sigui, que la sisifèmia no té a veure amb treballadors ambiciosos que es trenquen per si sols, sinó amb mancances a les empreses que acaben absorbint els més implicats de la plantilla. "Un exemple clar és el dels metges de primària. Hi ha un dèficit estructural en sanitat i hi ha menys gent que la necessària en una empresa", apunta Vicente, que també esmenta casos com l'extenuació horària de les Big Four de consultoria, que el febrer d'aquest any van rebre inspeccions de per les sobrecàrregues d'hores que es van saldar amb sancions.

 

 

Per al doctor Vicente, és important diferenciar "entre la conducta i el patiment". "Una cosa és la conducta o el tipus de treballador motivat, que s'ofereix, que es lliura. Però després hi ha una aparició del trastorn, un patiment que comença amb esgotament físic i mental, un treballador que es trenca". "Aquesta gent que fa tot el possible, però creu que pot fer més, és la conducta, però no el trastorn. També cal distingir-lo del workaholic, que té una manera compulsiva de dedicar-se a la feina per omplir alguns buits, mentre que en la sisifèmia ja li agradaria al treballador dedicar-se al treball d'una forma més sana. El factor de risc és el lliurament al treball extrem, però el trastorn ve ja quan es donen uns símptomes físics i mentals", aclareix.

Símptomes, diferències amb el 'burnout'

Entre els símptomes, es troben estats i quadres d'ansietat, alguns quadres depressius i "fonamentalment trastorns del son". "És una cosa complicada: et costa dormir, et despertes pensant en la feina i després rendeixes menys, perquè has dormit poc, és un bucle que no es frena. I, de vegades, s'acaba barrejant amb el consum de tòxics, o bé de benzodiazepines per agafar el son o bé d'alcohol per la valentia que et dona o per pal·liar l'ansietat. També es poden donar casos de consum d'estimulants com la cocaïna", desenvolupa Vicente.

Es tracta d'un trastorn que apareix com una nebulosa i dona signes d'alarma abans de consolidar-se com a tal. "Primer, un sent molta exigència, i al cap d'uns mesos un s'adona que estem més ansiosos en acabar el treball. L'estrès laboral el seguim tenint després del treball i això farà que ens resulti difícil dormir. Si ens resulta difícil dormir i dormim malament, amb el pas de les setmanes rendim malament, ens trobem més cansats que al principi i després més ansiosos. El que intentes és enfocar-te més en el treball. Però si estem cansats, el nivell de concentració i de resolució serà menor. I si som perfeccionistes, això ens fastigueja, ens frustra. I entreu-vos en aquest bucle de no poder resoldre les coses amb la mateixa diligència i després ja no tenim ganes de fer esport, de practicar lleure. Ens ve menys de gust tenir relacions. I després, una vegada et trenques, ja només queda acudir al psicòleg i potser demanar la baixa i entrar en tractament" desenvolupa. "La sisifèmia pot acompanyar l'esgotament físic i psíquic d'altres processos com a hipertensió arterial, quadres d'infart, processos respiratoris que s'aguditzen, cefalees, problemes a la pell, a l'esquena, i en ocasions diabetis o obesitat, perquè qui té ansietat va al frigorífic", completa.

En els últims anys, la síndrome del 'burnout' o del treballador cremat ha guanyat rellevància amb un reconeixement cada vegada major com a trastorn mental associat a la feina. I, a priori, un pot pensar que és el mateix que la sisfemia. Però no. "En el burnout, ho causa un estrès crònic i el treballador sent una gran diferència entre els seus ideals de treball i en el que s'ha convertit. No se sent valorat pels usuaris o pels companys, mentre que en la sisifèmia el que hi ha són objectius inabastables d'alta responsabilitat. La latència, en el burnout, és alta, pots tardar anys per desenvolupar-lo, mentre que en la sisifèmia pot ser qüestió de mesos," abunda. "El burnout és més psíquic i la sisifèmia pot expressar més símptomes físics. En el burnout es donen conductes negatives, despersonalització, i a més afecta treballadors menys formats o de menor rang. El treballador amb burnout està desgastat, desmotivat, però el que pateix sisifèmia pot estar motivat fins al final, encara que un esgotament emocional li porti a ser incapaç de concentrar-se en res," explica el doctor.

Prevenció personal i de l'empresa

A l'hora d'abordar la prevenció i les mesures, l'investigador posa més el focus en l'empresa que en el mateix treballador. "L'empresa està obligada per llei a complir una normativa de riscos psicosocials", recorda Vicente, de manera que ha d'existir una vigilància, a partir d'una prevenció de riscos psicosocials, que eviti sobrecàrregues inassumibles de feina. Amb tot, la vigilància, com la responsabilitat sancionadora, acaba depenent de les institucions públiques, de la inspecció de Treball. "Per això les Big Four han estat sancionades per excés d'hores extres", abunda Vicente. "Amb els freelance, la vigilància és més complicada, perquè hi pot haver una extenuació vinculada a diversos clients, a no arribar a la facturació necessària," matisa, però en els casos de treballadors en plantilla, "existeix un manual i procediment de riscos psicosocials que pot prevenir aquests casos, si es compleix."

Mentre que en el pla personal quan s'arriba a determinat extrem tan sols queda la teràpia com a possible solució, davant dels signes d'alarma hi ha algunes pràctiques que el treballador pot dur a terme en la prevenció. Més enllà de la capacitat per posar límits al seu treball i el seu patró, complir els horaris rigorosament o realitzar activitats de lleure que li distreguin, hi ha dues pràctiques que l'investigador defineix com a especialment eficaços en aquests casos. S'explica: "La meditació mindfulness i l'exercici físic són les dues pràctiques que més recomano. El mindfulness serveix per eliminar obsessions i pensaments centrant-se en la respiració, encara que hi ha gent a qui li va encara pitjor quan s'adona que no pot desconnectar. En canvi, l'exercici físic, especialment el d'alta intensitat, ajuda molt a desconnectar. Córrer o el pàdel són dos esports que ajuden molt, més que els passejos, per exemple, perquè un pot donar-li voltes al coco mentre camina".