La Formació Professional continua sent un mal endèmic a Espanya on no acaba d'arrelar, però no només des d'un vessant de manca d'interès o coneixements dels estudiants, sinó per la manca de previsió i oferta que es dona en àrees d'una gran demanda, en contra d'altres amb baixa repercussió. La balança no està equilibrada i les darreres dades constaten que el 34,75% de les ofertes de treball a Espanya sol·licita Formació Professional (FP), segons un informe d'Infoempleo i Adecco, en què es destaca que aquest requisit va tornar el 2022 a quedar per sota de la formació universitària, en contra als dos primers anys de la pandèmia, on la va superar.
La dada encara s'accentua més a Catalunya on es dispara fins a deu punts, un 44,68% de les ofertes de feina veu en l'FP un requisit indispensable. De fet, la demanda de titulats d'FP es distribueix de manera desigual entre les autonomies. Més de dues de cada tres ofertes que requereixen FP a Espanya són per exercir treballs a la Comunitat de Madrid, Catalunya, el País Basc i Andalusia.
Desajustos amb l'ESO i la universitat
La caiguda de l'FP a Espanya contrasta amb la pujada d'1,23 punts de les ofertes que requereixen candidats amb ESO i/o Graduat Escolar, i també de l'augment de 0,89 punts de les que requereixen candidats amb titulació universitària. Dins les ofertes que sol·liciten específicament candidats amb estudis d'FP, el 61,57% volen reclutar professionals amb cicles formatius de grau superior, mentre que un 38,43% busquen titulats en cicles formatius de grau mitjà. I una dada més: encara que una de cada tres ofertes d'ocupació requereix FP com a requisit, el 56,09% no especifica la família professional concreta que es necessita, només que la persona que opta al lloc de treball tingui aquesta formació.
Les més demandades
Després d'aquest tipus d'ofertes que no especifiquen la branca d'FP requerida, les àrees que han rebut més ofertes d'ocupació per a FP són les d'Administració i Gestió (10,89%); Electricitat i Electrònica (8,23%); Fabricació Mecànica (4,19%); Informàtica i Telecomunicacions (3,68%); Instal·lació i Manteniment (3,57%) i Màrqueting i Comerç (3,55%). Aquestes sis especialitats professionals es reparteixen el 34,11% de les ofertes que busquen candidats amb FP, xifra que només s'ha reduït dues dècimes si es compara amb les dades de l'edició anterior de l'estudi.
L'àrea funcional d'Enginyeria i Producció continua sent la principal receptora d'ofertes d'ocupació dirigides a FP, aglutinant un 30,44% del total, seguida de Tecnologia, Informàtica i Telecomunicacions (16,01%) i d'Administratius i Secretariat (15, 59%). Per llocs concrets, els que concentren una demanda més gran d'FP són els d'administratius, comercials, tècnics de suport i programadors. Si entrem en comparatives, la taxa de matriculació en FP a Espanya (12%) és inferior a la dels països de l'OCDE (29%) i la Unió Europea (25%) segons dades del mateix Institut Nacional d'Estadística.
Les conseqüències dels desajustos ja són palpables quan es traspassa a la realitat laboral. A tall d'exemple, un estudi de la patronal catalana del metall, la UPM, ha posat en alerta que falten 9.000 persones per cobrir llocs de treball directes i qualificats en matèria d'FP. Un desajust que no s'entén, tenint en compte les xifres d'atur actuals. Per això, es volen potenciar altres vies que solucionin el problema per a tothom. Un exemple és l'intent de potenciar l'FP Dual en els darrers temps, però també presenta dèficits. Aquesta cerca que es reparteixi entre centres de formació i empreses de manera equitativa la formació dels alumnes, compta amb una llei que des de març de 2022 apunta que sigui el model a seguir per tota l'FP, però l'estudien tan sols el 4% d'alumnes d'FP a Espanya. Per corregir-ho, el Consell de Ministres va aprovar el passat juliol, un reial decret que doni més concreció a aquesta llei i que persegueix la "implantació del tot" de la llei a partir d'aquest curs. La norma ha de facilitar la creació de nous estudis de Formació Professional de la mà d'empreses i comunitats autònomes als llocs amb necessitats específiques. Des de microformacions fins a títols d'FP i especialitzacions o màsters d'FP, la norma persegueix ampliar l'oferta en més de 9.000 formacions sobre les ja existents.