S'han adonat que cada vegada hi ha més dones darrere una ampolla de cava? Viticultores, enòlogues, tècniques en el procés d'elaboració, sommeliers, responsables de màrqueting i activitats gastronòmiques i turístiques... així fins a arribar a la direcció general de destacats cellers familiars, escampats per totes les denominacions d'origen que el cava té arreu de Catalunya. De fet, moltes ja formaven part del món del cava, a petites i grans explotacions o empreses, però la seva feina era poc visible. Per això, en el marc del Cavatast 2021 es va presentar el col·lectiu Cava Women, una iniciativa integrada per un grup de dones professionals del sector que volen revalorar el seu paper dins del món vitivinícola, aportant una altra mirada, per explicar el cava i la seva història en femení, “però amb credibilitat i respecte”. Els queda molta feina a fer i una assignatura pendent: estar presents al màxim òrgan de decisió del Consell Regulador del Cava, al plenari d’aquesta entitat que promou i supervisa la Denominació d'Origen Cava (D.O. Cava) i en la qual sí que formen part del comitè de tast.
“Volem contribuir a donar una altra visió del sector, més fresca, més emocional, més sensible, tal com som nosaltres, les dones”, comenta Eva Plazas, impulsora i portaveu del grup. Plazas, enòloga del celler Vilarnau, insisteix en el fet que hi ha molt talent femení “amagat” dins els cellers, que aporta molt valor afegit a les empreses i al sector. “Si es fa visible serà una eina més per promocionar el cava i fer valdre el producte aquí i també internacionalment, perquè la nostra visió és molt àmplia, sense frontera i amb una gran consciència del context actual”, afegeix.
Des del col·lectiu saben i lluiten per corregir altres desequilibris, com el paper “d’acompanyant, de suport” que la dona té a la vinya, perquè no hi ha viticultores perquè sempre s’han encarregat de la labor més burocràtica de la masia o del celler, “que és tant o més important”, recorda Plazas. Admet que cada vegada estan apareixent més joves agricultores que es dediquen a la vinya, però no són més d’un 5% de tots els pagesos que s’hi dediquen. “Són joves d’entre 24 i 26 anys que ara ja estan a la vinya, a la verema...”, afegeix i esmenta a Marta Torné, agricultora i enòloga de Caves Torné i Bel.
Un altre dels aspectes es troba a l’altra punta de la cadena de valor i és una mostra més del principal desequilibri que manifesta aquest sector en qüestió de gènere: la manca de dones al capdavant de les companyies vitícoles. Plazas adverteix que encara hi ha molt camí a recórrer "a les parts de dalt", i admet que, en general, si arriben a la direcció és perquè es tracta d’empreses familiars i té a veure amb el relleu generacional.
Tot i això, Cava Women recull moltes sensibilitats diferents i amb un ampli ventall d’edats, d’entre 30 i 60 anys. Hi ha noms com Meritxell Juvé, consellera delegada de Juve & Camps; Mireia Pujol-Busquets, directora de Alta Alella; Marta Torné, enòloga de Caves Torné i Bel; Maite Esteve, directora de Vins El Cep; o Montserrat Mascaró, del celler Antonio Mascaró; Marta Casas, enòloga del celler Parés Baltà; Gemma Flaqué, copropietària de Cava Bertha; Marta Vidal (Vallformosa); Anaïs Manobens (Maria Rigol Ordi), Mireia Tetas (Pinord), Gemma Torelló (Agustí Torelló Mata), Olga Font (Fonpinet), Aurora Carafí (Maria Casanovas), Elena Mayor (Sumarroca); Marta Giró (Giró del Gorner); Gemma Sibill (Oliver Viticultors), Glòria Cullell i Sílvia Ros (Freixenet) o Mercè Mateu (Cava Pagès Entrena), entre altres.
Perquè també es tracta d’això. “De fer xarxa entre nosaltres, de compartir els nostres coneixements, solucionar problemes comuns, d’afrontar els reptes de futur al sector, podent parlar d’hibridacions, de varietats de ceps més resistents al canvi climàtic, del paper de la biodinàmica al món del cava, de la sostenibilitat al celler...”, en definitiva, de tenir intercanvi d’impressions i de promoure jornades de debat i de reflexió sobre el sector i el seu futur; i promocionar el cava arreu.
Eva Plazas esmenta que la labor de la dona al segment del cava ha tingut, en determinades etapes, un paper fonamental per garantir-ne la continuïtat. En aquest sentit, esmenta les figures de Dolors Sala Vivé, la filla i neta de l’antiga Casa Sala i vídua de Pere Ferrer Bosch, que va aixecar les arrels de Freixenet; Ramona Roig Manobens, que es va casar amb Salvador Santacana; Isabel Ordi, vídua de Ramon Rigol Prats; Montserrat Fatjó Tintorer, vídua de Manuel Raventós Domènech de Codorníu, o les germanes de Can Prats, lligades a la història de Vins el Cep.