Els tipus d'interès elevats han vingut per quedar-se una bona temporada. Almenys això és el que creuen els inversors tal com s'estan comportant les rendibilitats dels bons a llarg termini. Als Estats Units la referència 10 anys ja està en el 4,6% i a Espanya frega el 4%. Els missatges dels bancs centrals (Fed i BCE) han anat en aquesta línia en les seves últimes reunions de setembre i la inflació subjacent, que es resisteix a baixar, encoratja aquesta durabilitat. Viurem, doncs, un 2024 de preu dels diners cars que portaran efectes negatius a l'economia, les empreses, les monedes i, per descomptat, els mercats financers.
La reducció als diners disponibles per gastar en béns i serveis per part dels consumidors alenteix, en última instància, l'activitat econòmica. A més, els tipus d'interès més alts poden motivar els consumidors a estalviar més diners, ja que obtindrien més ingressos pels seus dipòsits bancaris, sempre que els tipus d'interès estiguin per sobre dels oferts pel banc central.
L'augment en el cost del crèdit tendeix a minar la confiança del consumidor, la qual cosa al seu torn condueix a una disminució en la despesa en béns i serveis. L'encariment de les hipoteques o els préstecs personals provoca una disminució dels diners disponibles per consumir, tancant el cercle de l'alentiment econòmic.
Un altre factor important és l'encariment del deute públic, que a Espanya supera els 1,2 bilions d'euros. L'octubre de 2021 el cost per a l'Estat de demanar diners a 10 anys era del 0,5% i actualment és del 3,96%. Si mirem el termini de 2 anys, el Tresor venia els seus actius amb un interès negatiu del -0,5% i ara ha de pagar a l'inversor que compra aquest deute el 3,6%. Això suposa que l'Estat hauria de destinar al pagament dels interessos del deute molts milers de milions més que fa només dos anys. Uns diners que caldrà treure d'altres partides pressupostàries o donar una puntada de peu cap endavant i incrementar de nou el deute públic.
També des d'un punt de vista econòmic, els tipus d'interès més alts enforteixen la moneda davant altres països que mantenen el seu preu dels diners o l'abaixen. Un euro més fort amb relació a altres divises fa menys competitives les empreses espanyoles (o europees) en les seves vendes a l'exterior. Això implica menys exportacions, la qual cosa afegida a una caiguda de la demanda interna per l'encariment del crèdit, alimenta la caiguda de l'activitat econòmica. La pitjor conseqüència de tot això és l'augment de l'atur, del qual Espanya és líder a Europa amb una taxa per sobre de l'11%.
Empreses zombis
Quan es compren menys béns i serveis, les empreses comencen a tenir problemes a l'hora de generar més ingressos. Els mecanismes de flexibilitat de les empreses suposen la reducció de la producció i, per tant, una menor necessitat de mà d'obra. Clau és també l'encariment del finançament de les empreses. Les més endeutades i que han d'atendre a renovacions del seu deute hauran de pagar tipus més alts. Aquest cost més gran anirà directament a reduir el seu compte de resultats.
Els baixos tipus d'interès dels últims 10 anys va permetre encunyar el concepte d'empreses zombis. Aquest terme feina referència al fet que no podrien sobreviure amb un cost del crèdit empresarial més elevat. Aquesta dura realitat ja s'està veient en petites i mitjanes companyies, però acabarà assolint la gran empresa si es dilata per molt temps el preu dels diners cars. Als Estats Units, la crisi de la banca mitjana a començaments de març d'aquest any es va produir per l'increment dels tipus d'interès.
Sense arribar a aquests extrems, l'encariment del crèdit frena nombrosos plans d'inversió que ara són menys rendibles o, fins i tot, deficitaris en aplicar el nou cost. Una mesura que limita, en aquest cas, l'expansió de l'ocupació a les empreses. Tanmateix, alguns negocis poden prosperar quan es pugen els tipus d'interès, com és el cas de les entitats bancàries: com més alts siguin els tipus d'interès que ara poden cobrar, majors seran els beneficis que podrien obtenir, sempre que mantinguin controlat el cost que els suposa captar els diners. També s'obren oportunitats a negocis low cost, ja que els consumidors redueixen el consum i busquen alternatives més barates que abans no contemplaven.
Mercats financers
Sens dubte, l'estalviador troba ara fantàstiques oportunitats de rendibilitat en comptes corrents i dipòsits (de moment només en banca estrangera i en línia) i també pot garantir-se una rendibilitat del 4% durant 10 anys amb un bo. És, doncs, un bon moment per a l'estalvi després d'una dècada de tipus zero o negatius.
Ara bé, com va poder comprovar-se el 2022, batejat com el pitjor any de la història per als mercats de bons, les pujades dels tipus van afectar aquells bons emesos anteriorment que havien de depreciar-se per ser atractius. Aquesta situació s'està tornant a reproduir aquest any de més pujades de tipus. El bo a 10 anys ha passat des de gener de rendir el 3,4% a assolir el 3,96% actual. Per tant, aquells bons emesos a tipus més baixos s'ajusten abaixant el preu i generant pèrdues. Unes pèrdues que arriben a l'inversor corrent a través dels fons de renda fixa a mitjà i llarg termini que aquest any tornen a oferir un mal resultat.
Respecte a la Borsa, la creença que els tipus alts han vingut per quedar-se una bona temporada ha tingut un efecte clarament a la baixa. L'índex Ibex-35 tancava el passat 14 de setembre -quan el BCE apujava els tipus un quart de punt fins al 4,5%- en 9.549 punts i dimecres passat tancava en 9.331,9, encadenant cinc sessions de caigudes. Els nivells alts dels tipus d'interès fan la competència al mercat d'accions i l'inversor opta per treure els diners de la renda variable i aparcar-lo en actius de renda fixa. Així mateix, la caiguda de l'activitat econòmica i l'encariment del cost de finançament són dos elements clau perquè les empreses cotitzades guanyin menys diners i, per tant, han de valer menys en Borsa.