La paraula bombolla ha tornat a la palestra dels mercats aquest any. Primer amb el temor pels elevats preus dels valors tecnològics, encara que els resultats empresarials posaven fi a aquest rum-rum que va provocar algunes caigudes importants a Wall Street, seguides després de rebots en les cotitzacions. Els últims dies, el temor que els preus dels actius s'inflin artificialment ve de la mà de les baixades dels tipus d'interès per part dels bancs centrals: dos en el cas del BCE i un de mig punt per part de la Reserva Federal (Fed) a mitjans del setembre passat.
Aquestes retallades del preu dels diners que es preveuen es prolonguin durant aquest any i el pròxim arriben en un moment complicat tant per a les accions com per als immobles. Les borses nord-americanes i algunes europees estan en màxims històrics per la qual cosa l'esperó d'uns tipus més baixos podria engreixar sobre manera els seus preus. Una cosa similar ocorre al mercat immobiliari a tot el món i, concretament, a Espanya amb preus màxims tant en venda com de lloguer.
Linda Duessel, estrateg sènior de renda variable de Federated Hermes, explica que històricament, el mercat d'accions registra de mitjana "una pujada del 20% vuit mesos després de la primera baixada de tipus si no hi ha recessió, però descendeix una mitja del 10% si n'hi ha" mentre que "el S&P 500 es manté bastant pla en els 12 mesos anteriors a una retallada de tipus". No obstant això, afegeix, que la situació actual és diferent ja que el selectiu acumula una pujada similar a la que es va produir l'any previ al començament del cicle de relaxació de 1995, quan la baixada de tipus no va venir acompanyada d'una recessió. "Es podria dir que un dòlar més barat i una eventual bombolla d'actius són ara més probables, mentre que un aterratge brusc ho és menys," comenta l'experta.
Javier Molina, analista sènior de mercats per a eToro, apunta que les accions continuen assolint nivells màxims, malgrat les tensions geopolítiques i els problemes climàtics. "A mesura que els bancs centrals, liderats per la Reserva Federal, han començat a retallar agressivament els tipus interès per mantenir l'estabilitat econòmica i evitar l'augment de l'atur, sorgeix un nou temor: la formació d'una bombolla. S'espera que el 2024 sigui un dels anys amb més retallades de tipus de les últimes dues dècades, la qual cosa podria estar inflant els mercats," conclou.
Immobiliari
Aquesta mateixa setmana es coneixia que el preu de l'habitatge a Espanya registra una pujada del 8,7% interanual durant el tercer trimestre de l'any. "Aquesta pujada deixa el metre quadrat en 2.182 euros segons l'últim índex de preus d'idealista. Atenent la variació trimestral, els preus s'han incrementat un 2% en els últims tres mesos. Amb aquesta alça, el preu de l'habitatge en venda a Espanya assoleix un nou màxim històric", comenten des d'Idealista.
Quant al lloguer, "l'arrendament viu una situació alarmant de crisi de preus, ja que hi ha algunes comunitats que es troben un 30%, 40% un 60% per sobre del preu mostrat durant la bombolla de 2007 i la tendència continua sent alcista. Entre les raons d'aquest increment es troba el desequilibri entre la demanda i l'oferta, en un moment en què la demanda creix de manera intensa mentre l'oferta es contreu bruscament fent que la disponibilitat d'estoc en renda sigui cada vegada menor. Aquest aspecte provoca un desfasament que empeny el preu a l'alça. Mai no havíem detectat un ritme d'encariment tan significatiu com el d'aquests dos últims anys", comenta María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.
La formació de bombolles de preus és una mica freqüent als mercats. Per exemple, destaca la bombolla immobiliària del Japó als anys 80 quan els preus dels béns arrels i dels actius financers es van inflar a causa de l'expansió del crèdit i les baixes taxes d'interès. El col·lapse a començaments dels 90 va portar a una dècada d'estancament econòmic. La gran crisi financera de 2008 que va començar als Estats Units amb la caiguda de Lehman Brothers es va crear per la política de baixes taxes d'interès després de l'esclat de la bombolla puntcom i els atacs de l'11 de setembre va fomentar un auge del crèdit immobiliari, que va conduir a una bombolla al mercat de l'habitatge i va arrossegar al conjunt del sistema financer mundial.
Més recentment, la política de tipus zero o negatius per part dels bancs centrals per sufocar la crisi financera de 2008 va provocar una bombolla en els actius de renda fixa (bons, obligacions) que va esclatar quan va començar el 2022 el cicle de pujada de tipus que aquest any ha arribat a la seva fi. Les pèrdues en aquests actius van ser abundants amb un mercat intervingut en el qual els bancs centrals feien provisió de deute públic i empresarial.
Així, la baixada de tipus d'interès pot fomentar el creixement econòmic a curt termini, però si es manté durant massa temps o no està acompanyada de regulacions prudents, pot alimentar bombolles financeres i immobiliàries que, en esclatar, generen crisis econòmiques significatives amb importants conseqüències. Molt habituals són les crisis bancàries ja que les institucions financeres que han atorgat grans préstecs basats en el valor inflat dels actius poden enfrontar greus problemes quan els deutors no poden pagar els seus préstecs. A més, la correcció d'una bombolla pot portar a una recessió, ja que la caiguda dels preus dels actius redueix la riquesa de les llars i empreses, disminuint el consum i la inversió. I, finalment, el col·lapse de sectors dependents del crèdit barat, com la construcció, pot portar a l'augment de l'atur.