Les principals borses europees han tancat un any en general positiu, marcat pel començament de les retallades dels tipus d'interès, la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels EUA, les tensions geopolítiques i la inestabilitat a Alemanya i França, informa l'agència EFE.

L'exercici 2024, que ha vist màxims històrics de nombrosos índexs, de l'or i del bitcoin, s'ha enfosquit en el tram final davant del repunt de la inflació i després de la decisió de la Reserva Federal dels EUA d'alentir les baixades de tipus.

El Ibex-35, el principal índex de la Borsa espanyola, ha pujat un 14,78 % el 2024, amb la qual cosa suma dos anys consecutius en positiu.

El selectiu s'ha quedat a les portes dels 11.600 punts (11.595 punts), encara que acaba l'any lluny dels 12.118,7 punts que va assolir el 5 de desembre, el seu màxim anual.

La Borsa espanyola ha estat una de les millors de 2024 entre els grans parquets europeus, només per darrere de Frankfurt, que s'ha apuntat una pujada del 18,72 %.

Milà ha guanyat un 12,63 % en el còmput anual i Londres, un 5,69 %; mentre que París s'ha deixat un 2,15 %.

A Àsia, Tòquio i Hong Kong han pujat un 19 % l'any; i Shanghai, un 13 %, però Seül ha retrocedit un 10,1 %.

A falta de l'última sessió de l'any en Wall Street, els seus principals índexs acumulen avenços notables: de gairebé el 30 % el Nasdaq; del 24 %, el S&P 500; i del 13 %, el Dow Jones.

Segons Manuel Pinto, analista de mercats, aquest any serà recordat per l'inici de les retallades de tipus, per l'empenta de les grans empreses tecnològiques, sobretot de les vinculades a la intel·ligència artificial, per la tornada al poder de Donald Trump i per la necessitat de la Xina de posar en marxa plans d'estímul.

"Sens dubte ha estat un any positiu des del costat de les borses", resumeix Nicolás López, director d'Anàlisi de Renda Variable de Singular Bank.

Segons la seva opinió, una de les claus de 2024 ha estat el comportament de l'economia nord-americana, millor de l'esperat.

"S'esperava un aterratge suau, que l'economia anés perdent força al llarg de l'any i això permetés a la Fed baixar els tipus d'interès. La realitat és que l'economia s'ha mantingut forta durant tot l'any", explica.

El contrari ha passat a Europa, on la situació econòmica ha estat marcada per la inestabilitat política d'Alemanya i França.

"Comencem l'any amb expectatives que l'economia anava a agafar força. Els primers mesos van ser bons, però després Europa ha entrat una altra vegada en una certa fase d'estancament", assenyala López.

Al marge dels mercats borsaris, el 2024 ha estat l'any de l'or i del bitcoin, que han marcat màxims històrics encara que han perdut pistonada en les últimes setmanes davant de la possibilitat que les rebaixes de tipus siguin menors del previst.

L'or, un dels actius refugi en temps d'incertesa, va camí de completar el seu millor any des de 2010, impulsat pels conflictes geopolítics, l'inici de les retallades de tipus i les compres dels bancs centrals.

Or i bitcoin a l'alça

El preu del metall daurat puja gairebé un 27 % l'any i supera els 2.600 dòlars per unça.

El metall preciós va arribar a pujar un 35 % (respecte al tancament de 2023) el passat 31 d'octubre, quan va assolir el seu actual màxim històric (2.790 dòlars per unça).

El bitcoin, la criptomoneda més utilitzada, s'ha revaloritzat un 125 % aquest any i va marcar el 17 de desembre un rècord de 108.315 dòlars.

Segons els analistes, el principal factor que ha impulsat la seva cotització ha estat la decisió de la SEC, el supervisor borsari dels EUA, d'autoritzar la comercialització de fons cotitzats (ETF) vinculats al preu al comptat del bitcoin.

L'autorització de la SEC ha facilitat l'entrada dels grans fons d'inversió en el mercat de les criptomonedes.

Un altre element favorable ha estat la victòria electoral de Trump, que s'ha convertit en un gran defensor dels criptoactius.

Al contrari, els preus del petroli s'han desinflat el 2024 malgrat les retallades de producció pactades per la OPEP+, organització que agrupa els membres de l'OPEP i altres potències petrolieres com Rússia.

El Brent, el cru de referència a Europa, n'ha baixat més del 3 % al llarg de l'any davant dels símptomes de debilitat de l'economia xinesa.

"Els preus de les matèries primeres, almenys el petroli, el gas i els metalls industrials, depenen bastant de les expectatives sobre l'economia xinesa", recorda Nicolás López.

Al mercat de divises destaca l'enfortiment del dòlar després del triomf electoral de Trump, la qual cosa ha afectat les monedes d'alguns països emergents, com el real brasiler.

Al mercat de deute, la situació d'inestabilitat política a França i el seu elevat dèficit han portat la prima de risc francesa a superar l'espanyola.