Les dues properes setmanes seran claus per a l'estalviador que fuig dels riscos i té els seus diners en fons monetaris, lletres o dipòsits bancaris. El mercat espera que dijous vinent el BCE torni a retallar el preu dels diners en un quart de punt fins al 4% (ja el va rebaixar el passat 6 de juny), mentre que la Reserva Federal nord-americana (Fed) s'estrenarà el proper dia 18, des dels seus nivells actuals del 5,5%. Depenent de la fortalesa o debilitat de les economies, els bancs centrals baixaran amb major o menor celeritat els tipus d'interès.

Però aquesta expectativa ja s'ha reflectit als mercats. Aquesta mateixa setmana, en la subhasta de lletres del Tresor els tipus han caigut: en el termini de sis mesos al 3,24% i en les que viuen un any ha caigut fins al 2,97%, el nivell més baix des del febrer del 2023. Les lletres són la referència per a l'estalvi a curt termini sense risc i s'espera que continuïn caient al ritme de les decisions dels bancs centrals durant aquest any i al llarg de 2025. Per exemple, des de Renta 4 esperen que el BCE abaixi aquest any dues vegades més els tipus en un quart de punt i al llarg del 2025 ho faci en tres ocasions.

Des del banc d'inversió Atl Capital expliquen: "En els últims anys, s'ha produït una vertiginosa pujada de tipus fins a nivells no vistos des de 2008. A causa d'això, els mercats monetaris s'han vist molt reforçats, en oferir unes rendibilitats extraordinàries amb un risc molt baix. Tanmateix, sembla evident que aquest escenari està a prop d'arribar al seu final. Segons les expectatives de baixades de tipus d'interès per als propers mesos, es preveu una reducció en les rendibilitats dels actius monetaris des dels 3,70% actuals a nivells propers al 2% a mitjans del 2025 a Europa", expliquen.

Les lletres són la referència per a l'estalvi a curt termini sense risc i s'espera que continuïn caient al ritme dels bancs centrals

Si la rebaixa dels tipus és important pot ocórrer|passar que els tipus reals (descomptant la inflació) acabin sent negatius, és a dir, que l'estalvi sigui incapaç de cobrir la pujada de preus i, per tant, perdi poder adquisitiu. Els experts recomanen en aquestes situacions assumir més riscos per intentar, almenys, cobrir la inflació, encara que l'estalviador espanyol sempre es mostra renuent a aquesta estratègia, com evidencia que, malgrat que els grans bancs amb prou feines han retribuït l'estalvi en aquests dos anys de pujades de tipus, han mantingut les seves posicions en comptes corrents al zero per cent.

Com indica Harry Goodacre, estrateg de la Unitat d'Investigació Estratègica de la gestora internacional Schroders, "assegurar-se els rendiments actuals implica assumir riscos, però pot ser que menys dels que es podria pensar al principi". I afegeix: "Les nostres anàlisis han demostrat que en cada període de 20 anys des del 1926, la renda variable ha obtingut rendibilitats superiors a la inflació. De manera que, si bé les inversions borsàries poden ser arriscades a curt termini, si es comparen amb la inflació, han superat l'estalvi assegurança a llarg termini. Això no significa que la renda variable no hagi passat moments difícils en ocasions durant períodes d'inflació gaire alta i que no tots els sectors s'hagin comportat igual davant la inflació", conclou.

Alternatives

Un primer pas en aquesta recerca de més rendibilitat seria la compra de bons. Els experts recomanen bons corporatius d'alta qualitat creditícia: la baixada de tipus afavoreix els bons corporatius, ja que les empreses poden refinançar els seus deutes a tipus més baixos. És recomanable optar per bons d'empreses sòlides amb bona qualificació creditícia, que puguin oferir rendiments atractius sense un risc excessiu. Empreses en sectors defensius com el farmacèutic o l'alimentari són bones opcions. Així mateix, els fons que inverteixen en aquests bons també són una alternativa segura.

Els estalviadors podrien rotar cap a bons sobirans de països desenvolupats, ja que solen guanyar valor a mesura que els tipus d'interès baixen. Els bons del Tresor dels EUA, els bons alemanys o els espanyols a llarg termini són opcions conservadores que tendeixen a apreciar-se quan les taxes d'interès cauen. Finalment, encara que la baixada de tipus podria indicar que la inflació està controlada, invertir en bons indexats a la inflació pot protegir els inversors davant possibles repunts inflacionaris inesperats en el futur.

Els estalviadors podrien rotar cap a bons sobirans de països desenvolupats, ja que solen guanyar valor a mesura que els tipus baixen

Una altra opció conservadora, encara que no eximeix de risc és invertir en empreses d'elevats dividends. Així, en un entorn de tipus baixos, les accions que ofereixen dividends elevats es tornen més atractives per als inversors a la recerca d'ingressos. Empreses en sectors com serveis públics (aigua, electricitat i gas), telecomunicacions o infraestructures solen oferir dividends consistents i es beneficien de la baixa volatilitat. També hi ha fons especialitzats en accions d'empreses amb polítiques de dividends sostenibles, els quals permeten diversificar el risc i obtenir rendiments periòdics. Alguns exemples inclouen els fons d'accions europees o globals d'alt dividend.

Per als que estiguin disposats a fer un salt més arriscat en borsa existeixen sectors beneficiats per la caiguda de tipus. Per exemple, el sector d'energia renovable i transició energètica, ja que el capital necessari per finançar grans projectes d'infraestructura i energies netes s'abarateix, el que fa atractives les inversions en companyies del sector de les energies renovables (solar, eòlica, hidrogen verd). Empreses com Iberdrola, Solaria, Acciona Energía o fons centrats en energies netes poden oferir bones oportunitats a llarg termini. A més, les baixes taxes d'interès solen afavorir la compra d'immobles i el finançament de grans projectes immobiliaris, la qual cosa tendeix a beneficiar les socimis (societats d'inversió immobiliària) i les empreses constructores.

Això sí, no oblidar, finalment, que les baixades de tipus són també un moment especialment procliu a diferents bombolles en la inversió.