L'IBEX 35 ha tancat aquesta setmana en els 11.635,9 punts, amb una alça del 0,72% en comparació amb el divendres anterior, després d'obtenir aquest divendres una pujada del 0,97%, recuperant més de 110 punts en tan sols una sessió, en bona part gràcies al comportament de la banca i de la resta de sectors, en general, amb protagonismes com els d'Acciona. El selectiu ha tancat en els 11.635,9 punts, nivell perdut fa nou dies. La borsa es recuperava amb la col·laboració dels bancs i al migdia en pujava més de l'1%, mentre les places europees seguien amb pèrdues i queien els futurs nord-americans.
Dels grans valors, Unicaja ha presidit les pujades de l'IBEX en guanyar el 3,35%, seguida per BBVA, amb una pujada del 3,19%, la segona més gran de l'IBEX, mentre que Banc Santander ha guanyat l'1,75%; Telefónica l'1,57%, Repsol l'1,08% i Iberdrola el 0,15%. Inditex va repetir cotització. Acciona ha avançat el 3,04%, Solaria el 3,04% i Bankinter el 2,56%.
Només quatre companyies de l'IBEX van baixar: Rovi el 4,68% després del nomenament de Robert F. Kennedy Jr. conegut antivacunes, com a secretari de Salut als Estats Units, mentre que Grifols va cedir l'1,51%, Cellnex el 0,91% i Puig el 0,37%.
Al mercat continu es van intercanviar títols per un import de 1.033 milions d'euros. Van destacar la pujada del 7,81% de Duro Felguera i la baixada del 6,11% de Pescanova.
Aquest divendres, l'IBEX 35 ha estat l'únic índex dels principals mercats europeus que ha tancat en positiu. Londres ha caigut un 0,09%; París, un 0,58%; Frankfurt, un 0,27% i Milà, un 0,48%.
Al mercat de matèries primeres, al tancament de la sessió borsària europea, el barril de Brent queia un 1,24%, fins als 71,66 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) assolia els 67,75 dòlars, un 1,41% menys.
El rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys ha tancat la sessió en el 3,057%, lleugerament per sobre del 3,048% registrat al tancament de dijous. D'aquesta forma, la prima de risc davant el deute alemany s'ha situat en els 70,1 punts bàsics, sis dècimes menys.
L'euro, rumb a la paritat
Respecte a les divises, l'euro s'apreciava un 0,24% davant el dòlar, fins a creuar-se en un tipus de canvi d'1,0556 'bitllets verds' per cada unitat de la divisa comunitària. Durant la setmana ha destacat també el repunt del Bitcoin, que ha assolit nous màxims històrics superant els 90.000 dòlars.
En Wall Street, l'obertura d'aquest divendres va situar el mercat en negatiu, amb el tecnològic Nasdaq com l'índex que més baixava, un 1,20 % fins als 18.877 punts, mentre va remetent l'empenta després de la victòria electoral de Donald Trump i després dels comentaris de la Fed sobre un possible alentiment en la baixada de tipus. Deu minuts després de l'arrencada de sessió, el Dow Jones d'Industriales perdia un 0,32%, fins als 43.611 punts, i el selectiu S&P 500 queia un 0,64%, fins a les 5.910 unitats. El Dow ja va baixar més de 200 punts dijous, mentre que el S&P 500 i el Nasdaq van retrocedir llavors cada un al voltant d'un 0,6%. Així, els tres principals índexs apunten a tancar la setmana a la baixa: el Nasdaq Compòsit ha perdut un 0,9% en els últims cinc dies, mentre que el S&P 500 i el Dow han cedit un 0,8% i un 0,5%, respectivament.
Les accions van caure ahir en part després de les declaracions del president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, que va afirmar que les dades econòmiques no conviden a baixar els tipus massa de pressa. "L'economia nord-americana no està enviant cap senyal que ens hàgim d'afanyar a abaixar les taxes. La fortalesa que estem veient actualment en l'economia ens dona la capacitat d'abordar les nostres decisions amb compte", va apuntar Powell en un fòrum a la Cambra Regional de Dallas. Encara que la política monetària es dirigeix cap a "un escenari més normal" després de les dues baixades de tipus d'aquest any, el camí per arribar a ell "no està predeterminat", va assenyalar. Per realitzar més baixades, va insistir en la seva tònica habitual, s'avaluaran "acuradament" les dades econòmiques entrants, l'evolució de les perspectives econòmiques i el balanç dels riscos.