L'IBEX 35 torna a caure aquest dijous un 0,44% i es deixa els 9.000 enters pel camí. El principal índex de la Borsa espanyola cau llastat novament per la banca, un dia després que la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) apliqués la seva novena pujada de tipus d'interès consecutiva. L'organisme va aplicar una alça de 25 punts bàsics, en línia amb l'esperat pel mercat, elevant les taxes fins al nivell del 4,75%-5%. El banc central presidit per Jerome Powell va avisar que serà necessari un enduriment addicional de la política monetària pel context econòmic, però va deixar entreveure una possible pausa a les pujades.
Aquest dijous també s'han conegut les sol·licituds a subsidis d'atur als EUA publicades pel Departament de Treball. La xifra va tornar a caure, fins a les 191.000 la setmana passada, el que no reflecteix encara senyals que les recents turbulències dels mercats financers estiguin impactant en l'economia. Si bé l'atur va despuntar el febrer, en línia amb els objectius de la Fed, aquestes dades contraresten en part l'aconseguit per l'organisme.
Així mateix, avui el Banc d'Anglaterra (BoE) ha pujat els seus tipus d'interès també en un quart de punt, fins al 4,25 %. Es tracta del màxim nivell des de fa 15 anys, després de pujar-los en onze ocasions des de finals de 2021. També el Banc Nacional Suís va incrementar els seus tipus, en aquest cas en mig punt, fins a l'1,5 %. Per la seva part, el Norges Bank de Noruega ho va fer en un quart de punt, fins al 3%, màxim des de 2009.
La cadena de pujades arriben després que el Banc Central Europeu (BCE) també apliqués una alça de 50 punts bàsics la setmana passada. La presidenta de l'entitat, Christine Lagarde, en les seves declaracions més recents no ha volgut aclarir quin serà el pròxim moviment en l'estratega monetària, per la qual cosa el mercat ja espera amb expectació a la reunió del proper mes de maig. A més, els inversors estaran pendents de la Cimera de líders de la Unió Europea, que arrenca aquest dijous a Brussel·les, i on es tractaran els temes més polèmics relacionats amb la banca.
Més enllà de la inflació i els indicadors de creixement econòmic i atur, la crisi generada en les últimes setmanes pel col·lapse bancari de Silicon Valley Bank (SVB) i el rescat de Credit Suisse pressionen els bancs centrals en la seva estratègia per reduir l'escalada de preus. Una situació que s'està reflectint en la volatilitat dels mercats en les últimes sessions borsàries, especialment en la renda variable.
Amb aquest context econòmic, la banca espanyola ha tornat a registrar les caigudes més grans dins de l'IBEX. Els bancs catalans encapçalen les pèrdues, amb CaixaBank caient un 3,49% i Sabadell un 3,35%. Els segueixen Bankinter (-2,94%), BBVA (-2,61%), Unicaja (-2,25%) i Santander (-1,89%). Entre les grans companyies també destaquen les caigudes de les turístiques Meliá Hotels (-1,69%) i IAG (-0,94%).
Pel costat de les pujades, les companyies que millor comportament registren en la sessió són Grifols (+4,08%), Indra (+1,43%), Rovi (+1,4%) i Inditex (+1,33%). Quant a la resta de borses europees, els principals índexs tanquen amb signe mixt: mentre que Frankfurt cau un 0,04% i Londres un 0,89%, París puja un 0,11% i Milà un 0,31%.
Al mercat de matèries primeres, el petroli es deixa entorn de l'1% rere el tancament del mercat europeu. El cru Brent, de referència europea, se situa en els 76 dòlars per barril, mentre que el West Texas cotitza en els 70,1 dòlars per barril. El temor d'una crisi financera després dels últims esdeveniments al sector de la banca continua llastant el seu preu, després de mesos de cotitzacions per sobre dels 80 dòlars, impulsades al caliu de la guerra d'Ucraïna.
Al mercat de divises, l'euro continua la seva escalada després de la decisió de la Fed. Les previsions referent a les pujades de tipus al país nord-americà empenyen a la divisa comunitària, que ha arribat a situar-se per sobre dels 1.09 bitllets verds, arribant el seu màxim en gairebé dos mesos. No obstant això, l'euro ha rebaixat l'eufòria i cotitza actualment per sota d'aquest nivell.
Al mercat de deute, la rendibilitat exigida al bo espanyol a deu anys se situa en el 3,232%, amb la prima de risc en els 102,4 punts. Per la seva part, les criptomonedes mantenen la tendència alcista que aconsegueixen en meitat de la crisi del sector financer. El Bitcoin, amb la seva millor ratxa des de l'any 2021, cotitza en els 28.500 dòlars, mentre que l'Ethereum se situa en els 1.800 dòlars.