El bitcoin, la criptomoneda més coneguda i cotitzada al mercat, va superar el passat 5 de desembre els 100.000 dòlars per primera vegada a la seva història. Ara, 10 dies després de batre aquest rècord, ha estat 17 hores cotitzant per sobre dels 100.000. A les 18:00 hores d'aquest divendres la criptodivisa va pujar fins als 100.921 dòlars i no ha estat fins aquest matí que ha perdut la cota dels 100.000. El màxim registrat ha estat a les 1:30 hores d'aquest dissabte, quan ha assolit els 102.573 dòlars. Per contra, no s'ha assolit el rècord intradia: 103.511 dòlars a les 15.00 hores del passat dijous 5, el màxim assolit fins al moment.

El preu del bitcoin va arrencar la setmana amb mal peu, ja que va caure un 3,49% i dilluns va assolir un mínim de 94.150 dòlars. La caiguda de la criptodivisa de dilluns es va registrar després que els accionistes de Microsoft rebutgessin la proposta d'afegir el bitcoin en el balanç de l'empresa, la qual cosa va fer que el seu preu baixés encara més. Tanmateix, dimecres la criptomoneda va tornar a recuperar-se, tancant en 100.444 dòlars, després que l'IPC de novembre als Estats Units complís amb les expectatives i davant de l'optimisme dels inversors que la Fed podria anunciar una retallada de 25 punts bàsics. Aquest divendres el bitcoin va despuntar un 0,58%, fins als 100.371 dòlars.

Donald Trump impulsa el bitcoin a màxims històrics

Des que es va entrar en la segona era Donald Trump, el bitcoin s'ha enfilat fins a màxims històrics. El 6 de novembre, en un sol dia, va pujar 6.127 dòlars i va tancar en 74.445 dòlars. I des d'aleshores els màxims han anat caient com un castell de cartes. L'11 de novembre, en 80.000 dòlars; el 12, en 85.000; el 14 de novembre, en 90.000, el 21 de novembre, en 95.000 i el 5 de desembre, en 100.000, amb un màxim de 103.606 el dia de la Constitució. Descomunal si es té en compte que el juliol de 2010 es va llançar a 0,08 dòlars.

Estats Units, "capital mundial del cripto"

Amb tot, la fita de superar els 100.000 dòlars marca un moment clau per a aquesta criptomoneda, que va entrar en funcionament el gener de 2009 com la primera moneda digital descentralitzada, creada per un individu o grup anònim sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Durant la seva campanya electoral, Trump va prometre convertir els Estats Units en la "capital mundial del cripto" i establir una "reserva estratègica" de bitcoin, similar a les reserves d'or i petroli que té el país.

Donald Trump dona suport a la moneda fins al punt que va anunciar que el govern americà crearà un fons amb bitcoins, per la qual cosa els inversors es veuen reforçats en les seves aspiracions. I, entre les seves altres promeses: apartar el president de la Comissió del Mercat de Valors (SEC), Gary Gensler, com una de les mesures més reclamades pels partidaris de les criptomonedes. El mes de juliol passat, en la seva intervenció en la Conferència Bitcoin 2024, Trump va prometre convertir el seu país en "la capital criptogràfica del planeta i la superpotència bitcoin del món".

Amb tot, els inversors en criptomonedes confien que Trump posi fi a l'era d'escrutini i regulacions impulsada pel govern de Joe Biden, que ha expressat preocupació per l'ús d'aquests actius per finançar activitats il·lícites o evadir sancions.