El bitcoin, la criptomoneda més coneguda i negociada del mercat, s'enfonsa gairebé un 13% en les últimes tres sessions i cotitza en l'entorn dels 94.340 dòlars, afectada per les expectatives de menors retallades de tipus als Estats Units. A les 11.15 hores d'aquest divendres, la criptomoneda es deixa un 3,07%, fins als 94.338,19 dòlars.
En la jornada d'aquest dijous, el bitcoin ja va cedir un altre 3,59%, després d'enfonsar-se dimecres un 5,13%, fins a cotitzar per sota dels 100.000 dòlars, un nivell que no perdia des del passat 13 de desembre. I això, després que aquell dimecres, la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), que va baixar els tipus d'interès en 25 punts bàsics, anunciés que el ritme de retallades serà més lent el 2025.
El president de la Fed, Jerome Powell, va anticipar que l'organisme serà més "prudent" a partir d'ara a l'hora de preveure noves baixades de tipus. "Buscarem més avenços en matèria d'inflació, així com una fortalesa continuada al mercat laboral, i mentre l'economia i el mercat laboral siguin sòlids, podem ser cautelosos en considerar noves retallades", va dir. Un dia abans de la reunió de la Fed, dimarts, el bitcoin va assolir un nou màxim històric en 108.315 dòlars. El passat 5 de desembre, el bitcoin va superar els 100.000 dòlars per primera vegada en la seva història, i des d'aleshores s'havia vist impulsat per la victòria electoral als Estats Units de Donald Trump, defensor de l'ús d'aquesta criptodivisa.
Estats Units, "capital mundial del cripto"
La fita de superar els 100.000 dòlars fa dues setmanes va marcar un moment clau per a aquesta criptomoneda, que va entrar en funcionament el gener de 2009 com la primera moneda digital descentralitzada, creada per un individu o grup anònim sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Durant la seva campanya electoral, Trump va prometre convertir els Estats Units en la "capital mundial del cripto" i establir una "reserva estratègica" de bitcoin, similar a les reserves d'or i petroli que té el país.
Els inversors en criptomonedes confien que Trump posi fi a l'era d'escrutini i regulacions impulsada pel Govern de Joe Biden, que ha expressat preocupació per l'ús d'aquests actius per finançar activitats il·lícites o evadir sancions.