La rendibilitat exigida al bo espanyol a deu anys al mercat secundari de deute baixava aquest divendres momentàniament per sota del 3% per primera vegada des de principis del mes de febrer passat, davant de les dades que apunten al deteriorament de l'economia de la zona euro, la qual cosa podria posar en un compromís al Banc Central Europeu (BCE), després que la Reserva Federal dels Estats Units hagi canviat el to de la seva actitud monetària, malgrat el missatge conservador llançat dijous per Christine Lagarde.
En el cas del deute espanyol amb venciment a deu anys, l'interès exigit pels inversors ha arribat a baixar aquest divendres a un mínim intradia del 2,99%, la primera vegada que ha perdut la cota del 3% des del passat 3 de febrer. El comportament dels bons espanyols s'alinea amb el de la resta del deute sobirà de la zona euro, amb una baixada de la rendibilitat del 'bund' alemany a poc més del 2%, en mínims des de finals de març, mentre que en el cas dels bons italians a deu anys, l'interès ha arribat a baixar del 3,7%, el menor des de gener, quan l'octubre passat arribava a superar el 5%, informi EP.
Poc creïble
El 'ral·li' del deute sobirà de la zona euro reflecteix la difícil posició del BCE per convèncer al mercat de la seva disposició a no moure fitxa a la baixa en la seva política monetària a curt termini, a diferència de la Fed, que ja ha deixat clar que s'acosten diverses retallades de la taxa el 2024. La presidenta del BCE insistia aquest dijous davant de la premsa en què "no s'ha d'abaixar la guàrdia" pel que el Consell de Govern ni tan sols va debatre la possibilitat d'una baixada del preu dels diners o quan plantejar-se una retallada de les taxes davant de la necessitat d'obtenir més dades sobre l'evolució de la inflació, particularment en aspectes com els salaris o els beneficis de les empreses.
"No discutim cap retallada de tipus. No hi ha discussió, no hi ha debat sobre aquest tema", va resumir Lagarde, per a qui "no es passa de sòlid a gas sense passar per la fase líquida", amb referència a la necessitat d'un període d'observació després de la vertiginosa senda de pujades de tipus emprès. A més de la divergència mostrada pels principals banquers centrals a banda i banda de l'Atlàntic, les dades d'activitat de la zona euro més recents continuen apuntant al deteriorament de l'economia de l'euro.
De tal manera, l'avanç del PMI compost del mes de desembre s'ha situat en 47 punts des dels 47,6 del mes anterior, encadenant set mesos consecutius per sota del llindar de 50 punts que separa l'expansió de la contracció. De tal manera, l'empitjorament de l'activitat de les empreses de la zona euro al desembre arrodoneix la que seria la pitjor evolució trimestral de la regió des del quart trimestre de 2012, si s'exclouen els primers mesos de confinament per la pandèmia el 2020.
"Les xifres mostren un panorama descoratjador, ja que l'economia de la zona euro no mostra indicis clars de recuperació", ha afirmat Cyrus de la Rubia, economista en cap d'Hamburg Commercial Bank, per a qui la probabilitat que la zona euro estigui en recessió des del tercer trimestre "continua sent notablement alta".
D'aquesta manera, Richard McGuire, cap d'estratègia de tipus de Rabobank, assenyalava a 'Financial Times' que els mercats senten que "la porta està oberta en termes de reaccionar amb força davant de les febles dades del PMI", afegint que, després que la Reserva Federal sorprengués el mercat, els esforços del BCE per revertir la recent flexibilització de les condicions financeres "clarament han fracassat".