Les borses europees han viscut aquest divendres una jornada i tancament de la setmana d'històrica caiguda després de l'anunci d'aranzels del 20% a les importacions europees del president dels Estats Units, Donald Trump, a la Unió Europea. La caiguda més forta l'ha patit la Borsa de Milà, amb l'índex FTSE MIB, que s'ha desplomat un 6,53% fins als 34.649 punts.

L'Ibex-35 ha sigut la segona més malparada, amb la seva pitjor caiguda des de la pandèmia en recular un 5,83%, pitjor registre diari en cinc anys, des de la pandèmia. Tots els valors han caigut, amb les caigudes destacades del 10,97% del Banc Sabadell, el 10,30% de Caixabank, el 9,78% d'Acerinox, el 9,37% de BBVA i la de Santander un 8,77%. Repsol s'hi ha deixat un 5,56%, Telefónica un 3,8%, Iberdrola el 3,57% i Inditex, que ha sigut el segon menys afectat, l'1,72%, després de Puig, el menys perjudicat, amb un retrocés del 0,92% malgrat que la seva exposició als Estats Units en exportacions és una de les més grans.

El selectiu espanyol, que dijous va ser el que millor va trampejar la reacció als aranzels, ha estat aquest divendres el més perjudicat amb una de les 17 pitjors sessions des de la seva creació el 1992, segons dades que ha consultat Europa Press.

Amb tot i això, Donald Trump ha obert la porta a relaxar els aranzels si els països a qui se'ls ha imposat ofereixen "quelcom fenomenal" a canvi; amb la qual cosa la guerra aranzelària pot ser un punt de partida per a una negociació que beneficiï a la potència més important del món.

Ara per ara, en qualsevol cas, la Xina ja ha anunciat com a resposta que imposarà un aranzel del 34% als Estats Units, igual que el que li ha imposat Trump, mentre la Unió Europea acaba de perfilar la seva resposta.

La Borsa de París va patir també i el selectiu CAC 40 va baixar un 4,26 %, pèrdues que va encapçalar el banc Société Générale amb una caiguda del 10,45 %. El selectiu CAC 40, afectat per una segona sessió consecutiva per l'huracà generat pels aranzels dels Estats Units i per la reacció de la Xina d'avui, va tancar en 7.274,95 punts, amb la qual cosa ha perdut tots els seus guanys des de principis d'any.

La Borsa de Frankfurt Dax 40 s'hi va deixar un 4,95 % i es va quedar en els 20.705 punts.

Fora de la Unió Europea, la Borsa de Londres es va desplomar un 495%, també la pitjor caiguda des del març de 2020. L'índex principal londinenc, el FTSE-100, va perdre 411,62 punts, fins a 8.063,12, mentre que el secundari, el FTSE-250, va retrocedir un 4,18%, o 802,89 punts, fins a 18.407,62, en la pitjor jornada borsària des que es va declarar el confinament per la pandèmia de la covid-19 al Regne Unit.

També Wall Street ha arrossegat les seves pèrdues del dia anterior i s'hi ha deixat un 4%, amb l'índex de les tecnològiques, el Nasdaq, i ha cedit un 3%, xifra repetida després de la caiguda del dia anterior.

El barril de Brent cotitzava als 65,42 dòlars, un 6,76% menys, mentre el West Texas Intermediate (WTI) queia un 7,60%, fins als 61,87 dòlars.

Al mercat de deute, el rendiment del bo espanyol amb venciment a deu anys s'ha situat al 3,274%, des del 3,304% registrat al tancament de dijous. D'aquesta forma, la prima de risc s'ha elevat més de quatre punts, fins als 69,6 punts bàsics.

Al mercat de divises, l'euro es menyspreava un 0,65% davant del dòlar en el tancament de la sessió borsària, fins a encreuar-se en un tipus de canvi d'1,0976 dòlars per cada euro.