La passada setmana la Junta d'Accionistes de Ferrovial aprovava la marxa de la seva seu social als Països Baixos. Un moviment que es basava en la cotització de les seves accions directament als Estats Units i Amsterdam (no abandona la Borsa espanyola) amb l'objectiu de ser més a prop dels seus clients i també d'optimitzar el finançament als mercats. Aquest dimecres coneixíem que el gestor del mercat espanyol, Borses i Mercats Espanyols (BME) anunciava una rebaixa de les taxes que aplica per la negociació dels valors cotitzats amb l'objectiu d'augmentar el volum de contractació.

L'anunci es produeix una setmana després de la marxa oficial de Ferrovial i les noves tarifes entraran en vigor a partir del proper mes de juliol. El gestor de la Borsa espanyola, ara propietat del grup suís Six, ha donat mostra d'una gran eficiència i actualització a les necessitats del mercat. Tanmateix, per causes diverses (menor inversió directa de particulars, auge dels fons, marxa o fusió d'algunes companyies, evolució de l'economia espanyola, entre d'altres) ha mostrat com a punt més feble la caiguda en la contractació d'accions. Per exemple, la borsa espanyola el 2015 contractava una mitjana de 3.800 milions d'euros diaris i el 2022 la mitjana de contractació diària va assolir només els 1.409 milions.

Un volum de negoci en decadència que es demostra també en la mateixa|pròpia Ferrovial, però que afecta el conjunt de mercat. Encara que els motius siguin diversos, la firma de construcció i infraestructures va negociar en tot el 2019 la xifra d'11.992 milions d'euros, mentre que l'any passat aquest volum es va reduir fins als 7.704 milions. Per il·lustrar més aquesta tendència, Banc Santander va negociar fa quatre anys 77.788 milions i a l'exercici de 2022, la xifra va ser de 40.261 milions d'euros.

Arriba la competència

Però la pèrdua de negoci ha estat una constant a totes les borses europees després de l'entrada en vigor de la directiva Mifid el 2007 que posava fi al monopoli de les borses oficials com negociadores dels emissors admesos. Una autèntica clatellada per a aquest sector que, sens dubte, ha hagut de buscar altres fonts d'ingressos. Des de l'entrada en vigor d'aquesta normativa els mitjancers han de buscar la millor execució cada vegada que casin una ordre d'un client, utilitzant per a això totes les eines al seu abast. Amb aquesta Mifid van aparèixer plataformes de contractació com Turquoise, BATS o Chi-X, els accionistes del qual, paradoxalment, són els mitjancers financers, presents també en el capital de moltes borses oficials. Aquestes noves plataformes sense les rèmores de personal i infraestructura de les borses clàssiques aconsegueixen oferir cànons més baixos als mitjancers amb els que treballen.

Per això, els mercats oficials europeus de contractació d'accions han vist reduïda la seva quota de mercat que abans d'aquesta reforma era lògicament del 100%, és a dir, totes les operacions de compravenda d'accions passaven per elles.

Segons dades del mateix BME a desembre de l'any passat la quota de negociació dels valors inscrits en aquest mercat era del 66,5% (el 33,5% restant es feia a les esmentades plataformes). La quota de mercat era del 71,56% el desembre de 2021, la qual cosa dona compte de la gradual pèrdua de pes dels mercats clàssics que aquesta rebaixa de tarifes vol posar fi o, almenys, atenuar.

Altres dades, com els oferts per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) apunten que pel gestor de la Borsa espanyola passen només la meitat de totes les operacions sobre valors espanyols quan el 2018 aquest percentatge superava el 60%.

Caiguda de tarifes

Les tarifes de les Borses (cànons) no són la part mollar que solen cobrar els mitjancers per la compravenda de valors. Són les pròpies comissions dels mitjancers la part més important i en estar liberalitzades aquestes últimes hi ha un gran ventall de preus quan es decideix adquirir directament una acció.

En els cànons nous de BME que començaran a ser efectius al juliol, el gestor de mercat vol abaratir-los als mitjancers amb més fidelitat al mercat, sempre sense saltar-se la normativa europea. Segons recullen des de Bankinter, la tarifa aplicable a accions de l'índex IBEX 35 la capitalització flotant del qual superi els 8.000 milions d'euros (Aena, Amadeus, ArcelorMittal, BBVA, CaixaBank, Cellnex, Endesa, Ferrovial, Iberdrola, Iditex, Red Eléctrica, Repsol, Santander, Telefónica), ascendeixen a 0,30 Punts Bàsics (0,003%) del total d'efectiu negociat amb un mínim d'1 euro per a l'efectiu negociat el dia per un mateix client final, valor, tipus d'operació i sentit.

Per a la resta de valors, fins als 300 euros invertits en accions és d'1,10 euros; fins i tot 3.000 euros és de 2,45 euros més 0,024% de l'efectiu, fins a 35.000 euros, 4,65 euros més 0,012%; fins a 70.000 euros és de 6,40 euros més el 0,007% sobre l'efectiu invertit; fins a 14.000 euros, el cànon es fixa amb 9,20 euros més el 0,003% i, finalment per sobre de 140.000 euros hi ha un cànon fix de 13,40 euros.

Les noves tarifes oscil·laran entre el 0,001% i el 0,004% amb un fix entre 0,20 i 0,40 euros que afectaria els valors de capitalització a 8.000 milions d'euros. Per a la resta de valors el fix variarà entre els 0,10 i 0,75 euros per operació més un variable entre 0,50 i 1,10 euros.