Molts inversors esperen tornar a la normalitat quan la inflació comenci a cedir i els bancs centrals deixin de pujar els tipus d'interès. Tanmateix, segons explica Jody Jonsson, gestora de renda variable de Capital Group, el món està passant un període d'importants canvis i els inversors han de reajustar les seves expectatives sobre el que esperen d'un entorn d'inversió típic. Aquests són els cinc canvis que, segons Jonsson, estan transformant les economies i els mercats actuals, així com les conseqüències per a la inversió a llarg termini:

Pujades de tipus i augment de la inflació

El mercat s'enfronta a un entorn macroeconòmic que no vèiem des de fa molt temps. La inflació és en el seu nivell més alt des de principis de la dècada de 1980. A més, venim d'un període de 40 anys de caigudes de tipus d'interès. La trajectòria professional de la majoria dels gestors és més curta; alguns fins i tot tenen menys de 40 anys. Aquesta és, en part, la raó per la qual al mercat li està resultant complicat adaptar-se a aquesta nova realitat.

És fàcil suposar que estem davant de desajustos del mercat que podrien corregir-se amb rapidesa. Per exemple, els mercats de renda fixa descompten tornar a una inflació del 2% en dos anys. Però aquests cicles solen durar molt més del que s'espera, i hi ha motius per pensar que l'augment de la inflació té caràcter estructural i podria prolongar-se en el temps.

En aquest nou entorn cal ser molt prudent amb les companyies que estan molt alçapremades o que estan augmentant el seu nivell de deute. Els diners han deixat de ser «gratis», així que una bona part dels guanys haurà de destinar-se al servei del deute. Les companyies amb capacitat per finançar el seu propi creixement i les que presenten una sòlida capacitat de fixació de preus i uns fluxos de caixa sostenibles continuaran resultant atractives en un entorn d'inflació elevada i de més costos de capital.

Un lideratge de mercat més ampli

Per a l'experta de Capital Group, ens enfrontarem a un mercat molts menys concentrat en el futur. Durant els últims deu anys, el mercat ha estat dominat per un grapat de companyies tecnològiques en les quals calia invertir sí o sí per seguir el ritme del mercat. Podrien sorgir noves oportunitats en una gran varietat de companyies, sectors i geografies. Més enllà del sector tecnològic, les empreses ben gestionades podrien tenir la seva oportunitat de tornar a brillar.

Per exemple, les companyies de comerç electrònic han passat de revolucionar el mercat a ser qüestionades. Solen tenir uns marges molt baixos, resulten difícils d'escalar i la gestió de la logística de lliurament també és complexa. Són molt poques les que ho han fet bé. Alguns comerços tradicionals que han combinat els avantatges de les botigues físiques amb una experiència atractiva de compra per internet estan començant a arrabassar quota de mercat a les companyies de comerç electrònic.

D'actius digitals a actius físics

L'últim mercat alcista va estar dominat per companyies tecnològiques que van fer la seva fortuna gràcies als actius digitals, com els mercats electrònics, les plataformes de streaming, els motors de cerca i les xarxes socials. Això va eclipsar el fet que no es pot construir una nova economia sense els sectors més tradicionals. No és que les companyies que prioritzen l'entorn digital vagin a desaparèixer, però els inversors prestaran una atenció més gran a les matèries primeres i els fabricants d'actius físics. El supercicle de la despesa de capital podria impulsar un nou renaixement industrial.

Podria pensar-se que tendències com la transició cap a les energies renovables acabaran amb les companyies de sectors tradicionals com la indústria, els materials o l'energia. Tanmateix, algunes empreses podrien créixer, com aquelles que n'estan ajudant altres a ser més eficients energèticament, ja sigui amb edificis intel·ligents, gestió de l'energia o sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat que afavoreixin la reducció d'emissions de gas. Altres tendències globals, com la modernització de la xarxa elèctrica, la relocalització i la seguretat energètica, poden provocar un auge de la inversió de capital als diferents sectors. Es tracta d'àrees en les quals les companyies industrials ben gestionades podrien ressorgir amb força.

De les valoracions al creixement dels beneficis

En els últims cinc a deu anys, molts dels inversors més nous es van sentir atrets pel nivell tan elevat de les valoracions, i ara donen per descomptat que tornaran a assolir-se aquests nivells al pròxim mercat alcista. Quan els tipus d'interès eren pròxims a zero el mercat podia assumir uns múltiples elevats, però aquells dies ja han quedat enrere.

Si al pròxim mercat alcista l'expansió dels múltiples és limitada, la rendibilitat de les companyies haurà de basar-se en el creixement dels beneficis, la qual cosa significa que els mercats podrien no mostrar-se tan pacients amb les companyies poc rendibles. Segons l'opinió de Jody Jonsson, les empreses els models de negoci del qual depenen dels baixos tipus d'interès desapareixeran, com també ho faran aquelles que van finançar les seves pèrdues al mateix temps que provaven de créixer amb rapidesa, encara que no sortissin els comptes. Abans, els mercats pagaven molt pel creixement futur, però amb uns tipus d'interès més alts ja no estan tan disposats a fer-ho. El mercat està abandonant els models de negoci que no funcionen quan els diners ja no són gratis.

Cadenes de subministrament regionals

La globalització de les cadenes de subministrament és una altra de les tendències que està canviant. Durant una generació, les companyies van traslladar les activitats de fabricació a països estrangers a fi de reduir els costos i augmentar els marges. Però les limitacions que implica anteposar l'eficiència a la capacitat de resistència resulten ara evidents. L'augment de les tensions geopolítiques i les interrupcions de subministrament que ha provocat la pandèmia del Covid-19 han portat les empreses a apropar les cadenes de subministrament als seus respectius països.

La indústria de l'automòbil és un clar exemple. Els principals fabricants d'automòbils tenen desenes de milers de cotxes sense acabar que esperen alguna peça, que de vegades és tan petita com un xip semiconductor de baix cost. Les companyies estan augmentant el nivell d'excedent a les seves cadenes de subministrament, per provar d'evitar que un únic desajust pugui acabar amb tota l'operació.