El passat 19 de gener, els Estats Units ja no podien endeutar-se més als mercats, ja que havien assolit el sostre d'emissió de deute públic. Però, com és habitual, el Tresor nord-americà té la possibilitat de recórrer a diferents "trucs" comptables a fi de continuar pagant tant els interessos del deute com les despeses corrents de la principal economia del món. Però aquestes estratègies del Tresor tenen un límit que encara no té data fixa. Yanet Yellen, responsable del Tresor, va afirmar recentment que aquestes mesures d'excepció tindrien marge fins a principis de juny, però amb bastant incertesa partint dels ingressos que recaptin amb la campanya de la renda.
Republicans i demòcrates s'han de posar d'acord per eliminar aquest sostre del deute –encara hi ha una gran tensió entre Congrés i Senat amb diferents majories- o fixar un nou nivell de despesa. Altrament, arribaria l'impagament del deute dels Estats Units. Un fet sol vist el 1979 quan l'acord polític va arribar massa tard. De moment, la dificultat de preveure el moment en què el Tresor no pugui continuar finançant l'economia i l'expectativa, encara que difícil, que els Estats Units no atenguin els seus pagaments genera incertesa als mercats financers.
Ignacio Dolz de Espejo, director de solucions d'inversió de Mutuactivos, explica l'origen d'aquest sistema de finançament: El sostre del deute és la quantitat màxima de diners que el Govern dels EUA pot demanar de forma acumulativa mitjançant l'emissió de bons. Es va crear en virtut de la Second Liberty Bond Ac de 1917. Si els nivells de deute del govern dels EUA toquen el sostre, no pot emetre més deute, però el Tresor pot recórrer de manera limitada a "mesures extraordinàries" per pagar les obligacions i les despeses del govern fins i tot que es torni a elevar o se suspengui dit "sostre". "La suspensió o increment es pot aconseguir amb un acord de les dues cambres. Ha passat 78 vegades des de 1960, per la qual cosa és molt habitual," indica
Però la situació es va allargant en un context de forta pressió entre els dos partits majoritaris. Alguns senadors republicans han de cedir per donar suport a un nou sostre de deute per al país. Però ja han posat condicions per forçar una austeritat més important en la despesa al president Joe Biden. Kevin McCarthy, líder republicà a la Cambra ha presentat un pla exigint una reducció de la despesa de 4,5 bilions de dòlars inclosa la retirada de part de la inversió en renovables i la condonació dels crèdits estudiantils, oferint a canvi només una ampliació de la despesa d'1,5 bilions o la suspensió fins a 2024. "La pressió no és casual. D'una banda, és el punt de partida per a la negociació i, per una altra, intenta limitar la capacitat d'actuació del Govern. Entre altres coses, perquè la menor despesa també afectaria els republicans en les eleccions", explica Dolz de Espejo.
Inestabilitat financera
Dennis Shen, director de qualificacions del sector públic i sobirà de Scope Ratings, considera que cada crisi del sostre del deute crea inestabilitat al mercat financer. A més, aquestes crisis recurrents han donat lloc a fases d'angoixa en el pagament del deute per part del Govern federal i a la dependència de les accions d'última hora del Congrés per garantir el pagament completament i a temps. A més, l'impagament tècnic de 1979 tira per terra la idea que els problemes del sostre del deute es resolen sempre a temps.
Ja hi ha el seu reflex als mercats: "El cost d'assegurar-se contra l'impagament del deute sobirà nord-americà també ha assolit màxims de diverses dècades: els diferencials dels swaps d'incompliment creditici a un any se situen entorn dels 150 punts bàsics (1,5 punts), davant els 14 pb (0,14 punts) de principis de 2023, i per sobre dels nivells de la crisi del sostre de deute de 2011", explica Shen. De fet, aquesta firma de qualificació financera ha posat des de maig en vigilància negativa la qualificació del deute nord-americà, actualment en nivells d'AA (doble A).
George Brown, economista de Schroders, també veu riscos en aquesta demora d'acord que porti a un impagament tècnic als Estats Units. "Ja el 2011, els inversors es van posar nerviosos quan el Congrés va passar mesos lluitant pel sostre de deute abans d'elevar-lo amb només dos dies de marge. Poc després, els Estats Units van perdre per primera vegada la seva qualificació AAA. El consegüent moviment d'aversió al risc va provocar la depreciació del dòlar, l'enfonsament del S&P 500 i l'ampliació dels diferencials de crèdit," explica l'expert en un recent estudi.
Davant del risc que es repeteixi la crisi, els inversors haurien de reflexionar sobre el posicionament de les seves carteres. "Aparcar el capital en bons del Tresor pot resultar temptador atesos els rendiments actuals, però històricament aquests s'han vist sotmesos a pressió a mesura que el rellotge s'apropava als terminis del sostre de deute. Al seu lloc, els inversors haurien de considerar una assignació sobreponderada als metalls preciosos, així com a divises i bons de refugi no nord-americans", recomana Brown.
En aquesta mateixa línia, Craig Erlam, analista de mercat sènior a Oanda per a Europa i l'Orient Mitjà, apunta que "el drama del sostre del deute podria estar donant vida l'or i evitant una correcció més profunda. Crec que tothom està molt segur que no es produirà un impagament, però, com més ens apropem a la data límit, més veurem que aquests riscos es cotitzen als mercats, fet que podria donar suport a l'or," conclou.