Existeix una norma clàssica per invertir segons l'edat. La coneguda com a regla del 100 explica que cal restar a l'edat 100 i invertir el percentatge resultant en accions i la resta en renda fixa (bons, obligacions). Així, una persona de 30 anys hauria d'invertir en borsa el 70% dels seus diners i el 30% en renda fixa, mentre que si té 65 anys, el millor és col·locar el 35% en accions i el 65% en bons. Aquesta regla del 100 o del 120 (recomanada als més proclius a invertir en borsa), va ser clarament qüestionada l'any 2022 quan borses i bons van caure amb força; és més, els bons -en teoria defensius i més conservadors- es van comportar pitjor que les accions aquell any.

Sens dubte, qui va optar per vendre el 2022 espantat per les pèrdues va tenir un nefast resultat, perquè el 2023 es va produir el rebot d'ambdós actius líders de la inversió. Tot i així, el salt positiu fet l'any passat va ser insuficient per recuperar el perdut el 2022. El rebot, després de qualsevol caiguda, s'ha de produir a una magnitud superior a la de la caiguda per recuperar el terreny perdut. Una caiguda del 20% no pot superar-se simplement amb un repunt del 20% l'any següent, per exemple. Les matemàtiques no ho permeten. La caiguda del 20% reduiria una cartera de 100.000 dòlars a 80.000 dòlars. Seria necessari un guany del 25% a l'any següent perquè aquesta cartera tornés al seu valor original de 100.000 dòlars. Per exemple, després de la caiguda del 18% de les accions nord-americanes de gran capitalització el 2022, va ser necessària una rendibilitat del 26% el 2023 perquè els inversors tornessin a situar-se just per sota del total al final d'aquells dos anys volàtils.

L'expert de la gestora de fons mundial Schroders, Deb Boyden, posa èmfasi en la dificultat afegida que les pèrdues generen a les persones de més edat ja que tenen un horitzó temporal més curt. Encara que visquin 20 o fins i tot 30 anys més, els inversors de més edat no disposen del termini de dècades que proporciona als inversors més joves temps de sobres per recuperar el terreny que els seus estalvis podrien perdre durant una greu caiguda del mercat.

El rebot, després de qualsevol caiguda, s'ha de produir a una magnitud superior a la de la caiguda per recuperar el terreny perdut

Aquest expert explica diversos riscos per als inversors propers a la jubilació. En primer lloc, el risc de pèrdues, especialment en els primers anys de jubilació, que poden ser molt dures sobretot si els jubilats han de retirar mensualment una quantitat fixa de diners, en lloc d'un percentatge dels seus estalvis. Els reintegraments fixos enmig d'una caiguda important del mercat poden reduir els seus estalvis totals fins a un grau que podria ser difícil de superar fins i tot quan el mercat es recuperi.

A més, la lliçó que ens va ensenyar el 2022, quan van caure tant les accions com els bons, és que dependre únicament de les dues principals classes d'actius tradicionals pot no proporcionar una diversificació suficient. És possible que les classes d'actius alternatius, com les matèries primeres, també hagin de formar part del combo necessari per proporcionar una veritable diversificació. A més, les reaccions instintives poden conduir a males decisions a llarg termini. Qualsevol que sortís a finals del 2022 i romangués en efectiu durant el 2023 hauria perdut l'oportunitat de recuperar el terreny perdut.

Finalment, una decisió equivocada pot ser la recerca d'alternatives com les rendes vitalícies per evitar els vaivens del mercat i rebre uns ingressos fixos mensuals. "Per molt temptador que pugui resultar el flux previsible d'ingressos, una vegada que algú anualitza qualsevol part dels seus estalvis, no té cap opció d'alterar l'estratègia que està utilitzant per accedir als seus estalvis", explica Deb Boyden.

Estratègies noves

La complexitat dels mercats i l'avís viscut el 2022 amb bons (pitjor any de la seva història) i accions suportant grans pèrdues empeny a diversificar més, estar més pendent del risc que s'està assumint i fer les modificacions necessàries en les inversions.

Des de Schoreders recomanen - almenys al final de cada any- comprovar que les assignacions en inversions conservadores i agressives s'ajusten a l'edat, horitzó temporal i opinió actual sobre el risc que s'està disposat a assumir. En restablir l'assignació desitjada entre les diferents classes d'actius al final de cada trimestre o any, l'estalviador s'assegura que l'activitat del mercat no desajusta la seva cartera respecte a la teva tolerància al risc. En segon lloc, en reequilibrar la cartera, venent alguns dels actius amb millor comportament per invertir-ne més en inversions que podrien haver tingut un període baixista a curt termini, posa en pràctica aquest vell tòpic per tenir èxit en la inversió: "Comprar barat, vendre car".

Cal diversificar més, estar més pendent del risc que s'està assumint i fer les modificacions necessàries en les inversions

Retirar un percentatge anual de diners per completar la jubilació pot reduir el risc. En lloc de treure una quantitat fixa d'euros anuals per cobrir les despeses de manutenció, per exemple, seria més interessant retirar un percentatge del valor de la cartera. Els anys dolents es reduiria aquest percentatge i els anys bons, de més guanys, augmentar el percentatge de desinversió.

Encara que un pagament mensual fix pot semblar atractiu, l'inversor tindrà més flexibilitat si manté el control de tots o d'una bona part dels teus estalvis per a la jubilació. Una de les lliçons que es desprenen del 2022 és que una assignació no gestionada del 60/40 a accions i bons no funciona quan les dues principals classes d'actius es veuen atrapades en un corrent baixista. Una assignació dinàmica que pogués haver-se mogut a altres classes d'actius o fins i tot a efectiu durant la caiguda podria haver ajudat a compensar el seu impacte.