El Govern ha publicat aquest dijous al DOGC els 140 municipis que considera tensionats i pensa aplicar mesures per limitar el preu de l'habitatge. Els tràmits es van iniciar immediatament després de l'aprovació de la nova Llei estatal d’habitatge al Senat el passat mes de maig. 

Una de les principals novetats de la norma és que permet limitar els preus del lloguer en determinats municipis de Catalunya. Per fer-ho, és necessari declarar les zones anomenades tensionades, aquelles on hi ha greus dificultats d’accés a l’habitatge, on s’aplicaran les mesures de contenció dels preus del lloguer als nous contractes i a les actualitzacions dels vigents.

"Volem evitar l'espavilat de torn"

Amb aquest criteri i la disposició de l’índex de referència del preu del lloguer, que Catalunya ja disposa des de fa 4 anys i que està vigent, s'han pogut actualitzar les dades i adaptar aquestes dues referències als requisits de la nova llei amb l’objectiu de poder començar a limitar els preus del lloguer.

L'actual consellera de Territori, Ester Capella, avisa: "Treballem per evitar que hi hagi marge perquè l'espavilat de torn aprofiti els buits legals o les interpretacions laxes", en declaracions a Catalunya Ràdio. I ha afegit: "La llei és espanyola, però està inspirada en la llei catalana. Catalunya no deixarà de fer allò que li toca fer per garantir el dret a l'habitatge".

Així doncs, les zones marcades compleixen, almenys, una d'aquestes dues condicions: que el cost mitjà de la hipoteca o del lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars i que el preu de compra o lloguer de l'habitatge hagi augmentat almenys 3 punts per sobre de l'IPC en els cinc anys anteriors a la declaració d'àrea tensionada.

A qui afecta?

En  aquests municipis hi viuen 6,2 milions de persones, que representen un 80,6% del total de la població de Catalunya. Es concentren sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral del país. Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida formen part de la llista de poblacions on hi ha un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible. Ara s'obre un període de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars hi puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que serà el qui finalment les aprovarà.

 

Què és un gran tenidor?

En paral·lel, el DOGC inclou la definició de caràcter general de gran tenidor com la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d'ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d'ús residencial, excloent-ne garatges i trasters. La llei també permet d'acotar-ho fins a titulars de cinc o més habitatges. Una possibilitat que el Departament de Territori estudiarà.