Els Mossos d'Esquadra van investigar l'any passat unes 3.500 denúncies vinculades a les criptomonedes, amb un augment del 30 %, majoritàriament per estafes, i van actuar davant de 600 ciberatacs a Catalunya, en molts dels quals s'exigia un rescat amb monedes virtuals. Així ho ha anunciat aquest dijous el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, en la inauguració de les VI jornades sobre crim organitzat, celebrades a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISCP), que aquest any s'han centrat en les criptomonedes i el nou paradigma criminal.
Sallent ha detallat que durant l'any 2022 els Mossos van investigar unes 3.500 denúncies vinculades a les criptomonedes, mantenint un increment anual del 30 % estable els últims anys, al qual a més cal afegir la "xifra negra" de casos que no emergeixen, que està convençut que és “molt més alta” que en altres àmbits delinqüencials.
Segons Sallent, la majoria d'aquestes denúncies són per estafes i per inversions falses, ja que els delinqüents s'aprofiten de la manca de coneixement d'alguns inversors atrets per la promesa d'obtenir grans beneficis en poc temps amb les criptomonedes i són víctimes d'enganys.
De fet, ha detallat que en el conjunt d'Espanya es comptabilitzen 17.000 víctimes per estafes vinculades amb les criptomonedes.
A més de les estafes, en l'àmbit de les criptomonedes també hi ha denúncies per extorsions o pel furt de contrasenyes.
En aquest sentit, Sallent ha revelat que durant l'any passat els Mossos van intervenir davant de 600 ciberatacs a Catalunya -el més sonat va ser el que va patir l'Hospital Clínic- i que en la majoria dels delinqüents en aquest tipus de casos de "pirateria moderna" demanaven que el rescat de les dades segrestades es pagués amb criptomonedes.
El comissari en cap ha explicat que malgrat que moltes bandes delictives utilitzen les criptomonedes -especialment per blanquejar-, no han convertit els diners virtuals en l'única via en les seves transaccions, ja que l'especulació que les envolta genera incerteses, alts i baixos i fallides que podrien posar en risc les seves inversions.
Segons Sallent, durant l'any 2022 els Mossos d'Esquadra van instruir un total de 60.048 fets vinculats amb l'àmbit d'Internet, fet que ja suposa el 12 % de totes les investigacions, on, ha insistit, la xifra negra és "enorme".
El comissari en cap també ha apuntat que, a l'esfera dels delictes vinculats a Internet, l'augment anual se situa en un 30 %, fins al punt que les estafes cibernètiques estan començant a reemplaçar el furt com una de les principals activitats delictives.
Per aquest motiu, ha insistit en la importància que els Mossos incrementin la seva formació i especialització en aquest tipus de delictes i que potenciïn el ciberpatrullatge, per adaptar-se i tenir capacitat de resposta davant dels nous reptes de delinqüència a l'àmbit virtual.
Com a exemple de la importància d'aquestes xarxes delinqüencials vinculades a les monedes virtuals, Sallent ha recordat el cas Forex, iniciat el 2018, el principal cop dels Mossos en una xarxa delictiva de criptomonedes que va permetre desmantellar una organització internacional que guanyava 400 euros cada minut i 50 milions cada tres mesos.
Precisament, en les jornades també hi han intervingut la fiscal de Lleida Silvia Royes i el subinspector dels Mossos Cèsar Jou, encarregats de la investigació del cas Forex.
Per part seva, el cap de la Divisió de Recerca Criminal Territorial dels Mossos, l'intendent Òscar Macarella, ha explicat als periodistes que la manca d'una regulació homogènia i l'alta volatilitat de les monedes virtuals, amb fluctuacions molt ràpides, amb la dificultat a l'hora de seguir el rastre de les criptomonedes, són un “escenari ideal” per a les organitzacions criminals per moure capitals.
L'intendent ha animat les víctimes a denunciar aquestes estafes, per poder recuperar el seu capital i poder perseguir els delinqüents, que els han estafat en la majoria de casos a través de webs que ofereixen una alta rendibilitat "amb tota la falsedat i mala intenció".
Segons l'intendent, els Mossos estan preparats per afrontar la lluita contra les estafes amb criptomonedes, si bé ha reconegut que encara els manca informació i recorregut, ja que és un fenomen que va començar cap a l'any 2008.