La proliferació de les criptomonedes és una constant des que el sector va tenir el seu 'boom' allà per 2020. Malgrat que aquesta indústria ha passat per diverses fases turbulentes, marcades per la inestabilitat i els problemes financers d'algunes de les empreses que formen part del sector, les criptomonedes continuen sent un fenomen amb una acceptació creixent i que, a poc a poc, convenç més Governs. Encara que els dubtes i la incertesa no acaben de mitigar-se d'aquesta indústria, cada vegada són més les persones que mostren interès i que es llancen a la inversió dels actius electrònics. De fet, durant aquest any i amb l'esclat de la crisi financera, el calat del Bitcoin, Cardano, Ethereum... ha crescut, passant a un primer pla pel seu estatus d'actiu refugi.
Sigui com fos, i malgrat que les criptomonedes són un fenomen global, el creixement d'aquestes no és igual a tots els països. Són alguns els factors que influeixen en l'acceptació social d'aquests actius, però gairebé tots ells van filats amb les condicions legals i econòmiques que tingui cada país i, sobretot, per com estiguin percebudes les criptomonedes pels Governs. En aquestes, segons un estudi que elaborat per EAE Business School, entre 2021 i 2022, les nacions que van registrar els creixements més grans en els seus criptomercados van ser el Vietnam (40%), Brasil (37%), Mèxic (34%), Indonèsia (32%) i Índia (30%), mentre que a Espanya, França o Alemanya es van contreure un 6%.
Les criptomonedes calen en nacions desbancaritzades
A priori, les nacions europees compten amb un model financer més estable i un hàbitat adequat per a la gestió d'aquests actius. Però és en nacions amb economies caracteritzades per la poca bancarització i fins i tot fins i tot, una taxa de pobresa elevada, en les que s'ha vist una proliferació més gran de les criptomonedes. Es pot destacar que el creixement del mercat cripto en aquests països s'ha donat en un escenari complex per als actius electrònics. El 2022 va passar a la història com l'any negre de les criptomonedes per les caigudes generalitzades de tots els actius, la pressió inflacionària, les pujades de tipus d'interès i, per descomptat, la fallida d'algunes i importants companyies del sector, com FTX.
Encara tot això, el Vietnam, el Brasil, Mèxic o Indonèsia van veure com els seus criptomercados creixien malgrat estar en un entorn complex. I és que, com apunta Dorina Nicoara-Popescu, professora d'EAE Business School, "els motius pels quals alguns països adopten més les criptos que d'altres solen ser diversos. Depenen de molts factors, com la regulació governamental i la infraestructura tecnològica." Les nacions en les quals els criptomercados van créixer més el 2022 coincideixen que tenen afecció a aquest sector. Totes elles compten amb projectes d'inclusió de les criptomonedes en els seus sistemes financers. Fins i tot algunes, com el Brasil, està en procés d'elaborar una CBDC, la seva pròpia moneda virtual.
És a dir, la percepció que tenen els Governs d'aquests països cap als actius digitals és més oberta que la que poden tenir les nacions Europees o els Estats Units, malgrat que en aquestes zones també hi ha hagut una adopció més gran. El fet que els Executius nacionals valorin la idea d'incloure a les criptomonedes en els seus sistemes financers és un motiu pel qual la ciutadania d'aquest país pot mostrar un acostament més gran al món cripto.
El Vietnam, el Brasil o Indonèsia avancen en projectes de criptomonedes
La professora d'EAE Business School explica que "l'actitud general dels ciutadans cap a les criptomonedes varia segons el país... hi ha persones que poden ser molt entusiastes, mentre que d'altres poden ser més escèptiques o fins i tot hostils cap a les criptos". I aquestes actituds depenen en gran part de l'hàbitat financer d'un país i de l'acostament que facin els Governs cap aquests actius.
Per exemple, el Vietnam, que el 2021 va liderar l'adopció de les criptos a tot el món, està treballant en un marc legal per a aquests actius. Al Brasil, està treballant en la creació del 'real digital' que, si bé no és una cripto, és una moneda digital, basada en la mateixa tecnologia que els criptoactivos. A Mèxic, per l'escassa bancarització que hi ha, molts ciutadans aposten per les criptomonedes com a via d'inclusió financera, la qual cosa fa que l'adopció sigui creixent al país. Per la seva part, a Indonèsia tal és l'afecció cap aquests actius que, a començaments d'any, es va revelar que l'Executiu del país asiàtic anava a llançar una plataforma d'intercanvi de criptos.
És a dir, als països que han vist créixer més abruptament els seus criptomercados és on hi ha una percepció més fiable de les criptos, a més que les condicions legals i fiscals són més falagueres que en altres nacions.
A Europa prioritza la cautela
A la inversa, per exemple, a Europa, malgrat veure's un desenvolupament creixent del mercat de les criptomonedes, els Governs continuen prioritzant la cautela, rebaixant l'auge d'aquests actius i destacant els riscos i els potencials problemes que poden ocasionar a les economies. Aquesta percepció, sumat que diversos països del Vell Continent manquen d'un marc legal per a aquests actius, ha fet que la ciutadania tingui una actitud més distant, fins a fins i tot poruga, cap a les criptomonedes.
La proliferació de les monedes electròniques és un fet. Els Governs internacionals entenen que és un fenomen creixent i que, per això, necessita tenir un marcio legal que s'ajusti a les necessitats i protegeixi adequadament als inversors i empreses. MiCA sembla ser la solució que proposa Europa. Malgrat això, fins que arribi, continuaran sent el Vietnam, Mèxic o el Brasil les nacions on les criptos calin més profund.