Els robatoris de coure s'han convertit, malauradament, en una notícia cada cop més habitual a casa nostra. Aquests delictes no només perjudiquen les empreses sinó també a tota la ciutadania, especialment a Catalunya amb les afectacions a la xarxa de Rodalies de Renfe pel robatori d'aquest metall. De fet, fa una setmana es va detenir uns lladres acusats d'endur-se'n 120 metres, just quan intentaven fer el mateix als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El que hi ha darrere és un gran encariment del metall.
10.480 dòlars és el preu d'una tona de coure segons els contractes a termini que es negocien actualment al mercat de Londres, la qual cosa suposa una revalorització des de començament d'any del 24%. Aquest nivell, que no s'assolia des de feia dos anys, resumeix la recent ratxa alcista del més cèlebre dels metalls industrials. Però l'empenta no ha acabat, segons els experts: la transició energètica està basada en l'ús del coure com a mineral protagonista, igual com l'explosió de centres de dades lligades a la intel·ligència artificial. Tanmateix, pel costat de l'oferta hi ha problemes de producció i tancament de mines com en el cas de Panamà.
Des de la gestora francesa LFDE, el gestor Enguerrand Artaz explica que les reserves mundials de coure són molt baixes i la capacitat de producció s'ha vist sensiblement minvada aquests últims anys, sobretot després del tancament de la gegantina mina a cel obert explotada a Panamà pel grup canadenc First Quantum, que representa el 2% de la producció mundial. La mina està tancada des del novembre del 2023, i s'estima que romandrà tancada fins i tot després de les eleccions de maig, perquè tant el govern com la població s'oposen a la seva reobertura. A tot això cal afegir que els problemes d'oferta amenacen d'agreujar-se puntualment per l'efecte de les sequeres històriques que pateixen nombrosos territoris miners (cal tenir en compte que l'aigua és un recurs essencial per extreure els metalls).
Però, sens dubte, les expectatives de demanda de coure són un argument més sòlid perquè aquest metall segueixi la seva escalada de pujades. En conseqüència, la Comissió Xilena del Coure ha revisat a l'alça les seves estimacions del preu del coure per a 2024 i 2025. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) també tem tensions en el subministrament mundial de metalls, apuntant a una inversió insuficient per satisfer la demanda. Així, l'AIE va informar que, per satisfer les necessitats de coure generades per la transició energètica, caldria obrir 80 noves mines de coure. Atès el temps que es tarda a posar en marxa una mina (17 anys de mitjana, segons l'AIE), caldria comprometre inversions en tots aquests projectes per a finals de 2025. “Només una dotzena de nous projectes de mines de coure són actualment sobre la taula”, expliquen des de la gestora Ofi Investment.
Renovables
El coure ha estat una peça clau en el creixement de les energies renovables, perquè es considera el “comodí” de les tecnologies baixes en carboni; s'utilitza en turbines eòliques (cada turbina requereix entre 950 quilos i 5 tones coure), panells solars, cotxes elèctrics i xarxes elèctriques. Tanmateix, el 2023 es van instal·lar capacitats en energies renovables rècord, amb gairebé 540 GW de solar i eòlica, un 85% i un 60% més que el 2022. En el cas de la Xina, gran consumidora de carboni, l'any passat va instal·lar la mateixa capacitat d'energia renovable que tot el món el 2022.
Els analistes d'Ofi Investment destaquen en un recent informe que “la demanda de coure va augmentar més d'un 9% a la Xina i un 4% a tot el món el 2023, malgrat l'alentiment del creixement. Es preveu que la demanda de coure, utilitzat en l'energia solar fotovoltaica, l'energia eòlica i l'emmagatzemament de bateries en xarxa, entre d'altres, augmenti d'unes 25.000 quilotones el 2022 a gairebé 40.000 quilotones el 2050”, expliquen.
Xarxes i IA
La xarxa elèctrica és clau per fer realitat la transició elèctrica. El Financial Times va informar recentment que a França, la xarxa elèctrica de la qual es considera exemplar, s'havia suspès un projecte de parc eòlic a la regió de Poitou-Charentes perquè tardaria vuit anys a connectar-se a la xarxa. Per tant, és probable que augmentin les inversions en xarxes elèctriques, la qual cosa impulsarà la demanda de coure. La Xina va invertir més de 70.000 milions de dòlars el 2023 per modernitzar la seva xarxa, i farà el mateix el 2024. Es calcula que per a 2030 haurà invertit 500.000 milions de dòlars en xarxes elèctriques.
El desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) i els centres de processament de dades necessaris per aplicar-la requereixen enormes inversions, i una gran quantitat de coure. Ofi Invest AM preveu que cada GW de potència desenvolupat per a la IA consuma entre 50.000 (segons Jefferies) i 65.000 tones (segons Man Group) de coure. Als Estats Units, que representen la meitat del mercat de la IA, suposant un augment de 5 GW de potència addicional aplicada a la IA el 2024, la demanda addicional de coure superaria les 500.000 tones a tot el món, més del 2% de la demanda mundial.
Finalment, hi hauria una raó concreta de mercat i que obeeix a què els inversors que van apostar per la caiguda del coure, han d'afanyar-se ara a comprar els contractes del metall per tancar aquestes posicions curtes. Aquest és un fenomen que a curt termini també garanteix, segons els experts, la pressió compradora.
I com a colofó a l'interès pel coure, l'investigador francès Emmanuel Hache considera que el 2050 el consum de coure probablement haurà utilitzat el 90% dels recursos actuals de coure al planeta.