Les recomanacions dels analistes per al proper any exigeixen invertir en companyies poc endeutades i que tinguin una gran capacitat de generar caixa. El deute torna a cotitzar com un llast important per la pujada dels tipus d'interès dels bancs centrals –i el seu reflex al mercat secundari en tots els terminis- després de gairebé una dècada de relaxació monetària que va tenir la seva màxima expressió en els tipus negatius. L'augment en el cost financer de les companyies es treu directament dels seus beneficis i d'allà la seva importància per a l'inversor.

A més, als tipus més elevats que ja es vegin als mercats amb emissions corporatives de qualitat per sobre del 3% i que arribin fins al 7% en el cas de l'high yield (alta rendibilitat i alt risc) se suma la voluntat del Banc Central Europeu (BCE) de reduir el seu balanç. Amb la paràlisi econòmica del Covid-19, el BCE no només es va comprometre a comprar quanta deute públic fora necessari per mantenir els tipus baixos, sinó que també va comprar deute de grans empreses cotitzades com Repsol o Telefónica, entre d'altres. L'absència d'un important inversor suposa sempre convèncer a la resta amb més atractiu de rendibilitat en les emissions.

Aquest any, les companyies que formen l'Ibex 35 i la resta de la borsa espanyola amb prou feines estan emetent deute als mercats, davant de la realitat de tipus més alts. Malgrat això, en els nou primers mesos de l'any han incrementat el seu deute gairebé un 9% fins als 180.000 milions d'euros (aquí es comptabilitza tant el que demanen als inversors com el que sol·liciten als bancs). Iberdrola, que presideix Ignacio Sánchez Galán, encapçala el deute net (deute brut menys caixa) amb 44.686 milions d'euros, seguida per Telefónica (28.817 milions, superior al seu valor borsari de 19.942 milions) i Cellnex Telecom amb 17.100 milions d'euros.

Malgrat la importància del deute a l'hora d'elegir companyies en les quals invertir, de moment les posicions són còmodes, en general i només un període prolongat de tipus alts farà efecte en els comptes de les companyies. Està previst que el 2023 venci deute financer per valor de 18.000 milions d'euros i uns altres 15.400 milions durant 2024. Destaquen pels seus venciments Iberdrola amb més de 5.400 milions d'euros i Telefónica amb 1.500 milions el 2023. L'operadora de telecomunicacions ha estat de les poques de l'Ibex que ha emès en aquest final d'any amb el llançament d'una emissió de bons perpetus (no té venciment) per import de 750 milions d'euros pel qual paga el primer any un tipus inicial del 7,125%. Tipus que contrasta amb una emissió similar llançada el novembre de 2021 (abans de les pujades de tipus dels bancs centrals) la rendibilitat inicial de la qual era del 2,880%.

El deute de les companyies tampoc no s'ha de veure com una dada aïllada a la resta de les seves principals variables. Cal tenir en compte la capacitat de pagar aquest deute, partint del creixement i als beneficis que aconsegueix any rere any.

Els analistes de Bankinter acaben d'actualitzar a data d'aquesta setmana una dada clau per veure el pes de l'endeutament que després hi ha també que comparar amb el PER (nombre de vegades que el preu de l'acció conté el benefici) així com el creixement del resultat. Es tracta del deute de les empreses sobre fons propis (capital i reserves). Com més baixa és aquesta ràtio –que es mesura en nombre de vegades-, millor, ja que indica que l'empresa està poc endeutada. L'excepció són Inditex i Rovi ja que ambdues compten amb caixa neta, és a dir, els sobren diners després d'atendre els seus deutes. Arcelor Mittal (0,1 vegades), Aena (0,2), Repsol (0,3), Indra (0,6), Fluidra (0,6) i Iberdrola amb 0,7 vegades deute sobre fons propis formen el grup amb menor problema d'endeutament dins dels grans valors de la borsa espanyola.

En el costat oposat en el qual el deute pot ser més problemàtic per a la companyia si segueix l'escalada de tipus i aquests es mantenen molt temps se situa el grup de transport aeri IAG amb una ràtio de 13,8 vegades deute sobre fons propis, seguida per les constructores ACS i Sacyr amb 10,3 i 6,3 vegades, respectivament i, finalment, l'hotelera Meliá amb 4,2 vegades.