Què és preferible? Cobrar el dividend de l'empresa o que aquesta dediqui part o tots els diners sobrants a comprar les seves pròpies accions? La resposta és difícil de simplificar perquè ambdues formes de retribució a l'accionista tenen els seus avantatges i inconvenients. A escala mundial i segons dades ofertes per Janus Henderson, les empreses van destinar pràcticament la mateixa quantitat de diners el 2022: 1,31 bilions de dòlars per a recompres i 1,39 bilions en dividends.

Les companyies europees tradicionalment han apostat més pel dividend, enfront dels nord-americans on l'adquisició de les seves pròpies accions per després amortitzar-les (destruir-les) compta amb una gran tradició. Per exemple, si ens aturem a Espanya, l'any passat es van amortitzar accions per valor d'11.762 milions d'euros, mentre que els dividends van sumar 25.276 milions que van anar a parar al compte corrent dels inversors o que es van convertir en noves accions (cas de l'scrip dividend). Els grans bancs, Repsol o Telefónica van ser l'any passat els protagonistes de les recompres d'accions, alhora que abonaven els seus dividends. Per veure com aquesta tendència arrela entre els valors cotitzats espanyols, per exemple el 2016 la recompra va ascendir a 6.224 milions.

Però ambdues són maneres alternatives de retribuir l'accionista. En el cas del dividend la retribució és directa i l'inversor rep en un o diversos pagaments la part que la companyia destina del seu benefici a retribuir el capital. La recompra d'accions és indirecta, ja que es basa que en reduir el nombre d'accions, les ràtios milloren per a l'inversor: el més clar és l'increment del benefici per acció, en distribuir aquesta quantia entre menys accions. Es tracta, doncs, de distribuir el mateix pastís del benefici entre un menor nombre de comensals a efectes financers, ja que l'inversor no percep res. D'aquesta forma, si els beneficis es mantenen (normalment creixen) l'acció és més barata que abans de procedir a la recompra d'accions. Existeix, doncs, la possibilitat que l'acció apugi més el seu preu al mercat: aquest és l'objectiu.

Un primer problema que planteja la recompra d'accions és que les arques d'Hisenda no reben ingressos, mentre que sí que ho fan amb els dividends. El president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar fa mesos un impost per a les empreses que facin recompres d'accions, malgrat que aquesta iniciativa encara no s'ha materialitzat. A diferència dels dividends, on l'inversor paga els seus impostos —retenció del 19% en l'IRPF en el cas del mercat espanyol—, les recompres no suporten cap impost perquè l'inversor no rep res, únicament disminueix el capital en la companyia de la qual és accionista. Hipotèticament, en haver-hi menys accions, el valor de la companyia pujarà en borsa i pagarà més impostos perquè obtindrà una plusvàlua més gran quan vengui aquestes accions. Però està clar que la Hisenda nord-americana no vol basar la seva recaptació en hipòtesi de plusvàlues futures.

Des del Servei d'Estudis de Borses i Mercats Espanyols (BME) expliquen que "amb l'amortització d'accions no s'eludeix el pagament d'impostos sinó que es retarda, ja que els avantatges de l'operació per al preu de l'acció suposaran un guany més gran per la que l'inversor pagarà quan vengui, explica. La clau de les recompres d'accions a Espanya obeeix sobretot a realitzar reestructuracions financeres després de molts anys de pagar dividends mitjançant el lliurament d'accions (scrip dividend). Això ha suposat un increment molt elevat en el nombre de títols en circulació de nombroses companyies. També les limitacions que el Banc d'Espanya va imposar a les entitats en el pagament de dividends poden explicar aquesta febre de les recompres, segons BME

Si els pronòstics de la pujada de l'acció es compleixen en haver-hi menys títols cotitzats, a l'inversor li interessaria més la recompra que el dividend, ja que seria ell qui decideixi el moment de fer florir el guany i no haver de pagar l'impost en el moment de rebre el dividend. Encara que el refrany, "Val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire", també pesa en favor del dividend.

Manipulació de l'acció

Un altre dels possibles inconvenients de l'amortització és que l'empresa manipuli el preu de l'acció. Ha d'adquirir accions al mercat i, per tant, sorgeixen les suspicàcies de com i en quin moment ho fa per dirigir el preu de l'acció.

A Espanya, hi ha un límit d'autocartera del 10% del capital, malgrat que les restriccions van arribar de la mà d'Europa, mitjançant el Reglament d'Abús de Mercat que va entrar en vigor el 2018. Les empreses no poden tenir més de tres anys aquesta autocartera sense prendre una decisió. Aquestes compres s'han d'aprovar en la junta d'accionistes i, mentre les accions estiguin en poder de la companyia, manquen de drets polítics (vot) o econòmics (dividend).

La CNMV extrema la vigilància sobre aquestes operacions: "Aquesta operativa haurà d'executar-se exclusivament a l'empara d'un programa de recompra o estabilització previst al Reglament sobre Abús de Mercat o d'un contracte de liquiditat. Qualsevol operativa amb accions pròpies que es a part del previst serà subjecta a actuacions que pugui realitzar la CNMV per comprovar el compliment de la prohibició de manipulació de mercat o d'ús d'informació privilegiada".

Als EUA també es considera que moltes de les recompres busquen una pujada del preu de l'acció perquè els executius puguin cobrar les seves stock options (opcions sobre accions), una manera de remunerar els empleats d'una empresa i, en especial, els directius en comptes d'atendre l'interès estratègic d'aquesta.