El dòlar dels EUA està vivint un moment de forta revalorització davant les principals divises mundials. Un euro, actualment, es canvia a 1,078 dòlars, la qual cosa suposa una caiguda de l'1,5% respecte al començament d'aquest 2024 (1,094 dòlars). El mes d'agost passat, la divisa europea va assolir màxims anuals en els 1,190 dòlars pel que davant aquests nivells ha baixat un 8,7% respecte al dòlar.
Els analistes expliquen la revalorització del bitllet verd davant l'emès pel BCE per la diferent marxa de les economies i les expectatives de baixades de tipus d'interès. Mentre els Estats Units mantenen un creixement econòmic proper al 3%, a l'eurozona no arriba a l'1% i això també es trasllada als tipus d'interès. La Reserva Federal nord-americana (Fed) té més difícil abaixar els tipus d'interès. El mes passat el setembre els va reduir en 0,50 punts davant els tres descensos que ja ha executat l'organisme presidit per Christine Lagarde. A més, es considera que Europa, per la seva debilitat econòmica més gran, abaixarà més els tipus que en els propers mesos. Els tipus més alts atreuen els diners dels estalviadors cap a actius dels Estats Units i aquesta conversió d'altres monedes cap al dòlar provoca la revalorització de la moneda.
Actualment, el bo alemany a 10 anys ofereix una rendibilitat del 2,30% -2,99% en el cas de l'espanyol- davant el 4,22% que rendeixen els bons d'igual vida nord-americans. Aquesta diferència de gairebé dos punts, juntament amb la solidesa de les seves borses, que han pujat més que les europees, expliquen aquests moviments de fluxos de diners cap al dòlar.
Una altra de les raons són les eleccions presidencials del proper 5 de novembre als Estats Units, en les quals les enquestes pronostiquen una victòria per la mínima del candidat republicà Donald Trump. Les seves polítiques econòmiques seran més inflacionistes que les del seu oponent demòcrata, Kamala Harris, mantenint aquesta situació de tipus més alts i, per tant, d'atractiu en les inversions en dòlars. Per exemple, el banc nord-americà Goldman Sachs estima que el dòlar pot pujar fins un 10% davant l'euro si triomfa Trump.
Al llarg de l'any també s'ha qüestionat el paper preponderant del dòlar i els analistes apunten a alternatives com l'or, l'euro, el renminbi xinès i les criptomonedes, els quatre rivals que, tanmateix, no acaben de desbancar-lo.
Substitut del dòlar
Ned Naylor-Leyland, gestor d'inversions en or i plata i Vikram Aggarwal, director d'Inversions de Renda Fixa en la gestora Jupiter AM indiquen que molts factors continuen recolzant la preeminència del dòlar. "L'economia nord-americana és la més poderosa del món i, major que la de la Xina i el Japó juntes, segona i tercera per PIB. Té un sistema financer estable caracteritzat per la independència d'institucions tals com el seu banc central, així com una economia relativament oberta. A prop del 60% de les reserves internacionals es conserven en actius denominats en dòlars. A més, el dòlar és la divisa més negociada i exerceix un paper crucial al comerç mundial, així com en els mercats de deute," expliquen.
En aquesta mateixa línia d'alternatives al dòlar, des del banc suís UBS veuen "poc probable que vegem la pèrdua de l'estatus del dòlar dels EUA a curt termini perquè no hi ha un substitut fàcilment disponible. No obstant això, cada vegada més bancs centrals estan diversificant les seves tinences de reserves, afavorint l'or a compte dels actius denominats en dòlars dels EUA". Un moviment que explica la forta pujada de l'or durant l'any que cotitza en màxims històrics per sobre dels 2.700 dòlars l'unça.
Eleccions
Els mercats, a mesura que s'apropa la cita electoral del 5 de novembre, pronostiquen un dòlar més fort amb la victòria de Trump. Des de la plataforma de trading IG Markets España, els seus analistes apunten que Trump és percebut com el candidat de les rebaixes fiscals per a les empreses i les famílies nord-americanes, especialment per als més rics. Va ser un dels temes de la seva campanya el 2016 i ho continua sent el 2024. "Les rebaixes fiscals tendeixen a afavorir el consum i l'activitat econòmica, però també poden impulsar la inflació. Els anuncis de campanya sobre això tendeixen a fer pujar els tipus d'interès nord-americans i el dòlar, ja que la Fed pot veure's obligada a mantenir els tipus a un determinat nivell per evitar un sobreescalfament de l'economia i els preus", expliquen.
Donald Trump també s'associa a un dòlar fort, ja que la proliferació de mesures proteccionistes, en particular sobre els béns procedents de la Xina mitjançant l'augment dels aranzels comercials, també es considera inflacionista, en incrementar el preu dels béns importats. I aquest augment podria repercutir-se al consumidor final dels esmentats béns.
Finalment, l'adopció de fortes mesures proteccionistes també pot debilitar els països o zones econòmiques contra els quals s'apliquen aquestes mesures, que podria exercir pressió sobre les divises d'aquests països i provocar un enfortiment per defecte del dòlar, expliquen des d'IG Markets. Aquesta debilitat de monedes, principalment per a les economies emergents, és un altre argument que fan servir els analistes per evitar invertir en aquests mercats fins que es resolgui el panorama electoral. "Una victòria republicana podria traduir-se en un dòlar més fort, un augment dels tipus bàsics i canvis en la política comercial, la qual cosa podria afectar negativament als actius dels mercats emergents", indica Guillaume Tresca, analista macroeconòmic i estrateg sènior de mercats emergents a Generali AM.
Com a colofó, el més curiós és que entre novembre de 2016 i novembre de 2020, durant el mandat de Donald Trump en la presidència dels EUA, l'índex del dòlar va caure entorn d'un 5%. I si ens remuntem més enrere, a l'últim mandat d'un president republicà abans de Donald Trump, és a dir, la presidència de George W. Bush (dos mandats consecutius), l'índex del dòlar es va debilitar un 25% durant aquell període, segons dades elaborades per la plataforma de trading.