L'índex S&P Merval de la borsa argentina cotitzava a 648.000 punts el 10 de desembre del 2023, dia de la presa de possessió de Javier Milei com a president. Set mesos després, l'indicador es mou en els 1.612.000 punts, la qual cosa suposa multiplicar el seu valor per 2,5. El mercat d'accions ha rebut amb eufòria el polèmic mandatari que fa gala d'un liberalisme econòmic radical, tot i que encara la seva economia i finances estiguin molt lluny d'una situació normalitzada.
Com diu l'aforisme borsari, el mercat sempre va per davant descomptant les expectatives: ni el present, ni gaire menys el passat, importen. Per això, expliquen els analistes, el mercat d'accions està apostant per una millora de l'economia i de les empreses al país andí, sabent que el camí per recórrer és molt complicat i són poques les variables econòmiques que han millorat en aquests primers compassos de la legislatura. Són aquestes fites financeres les que han servit a la borsa argentina per crear unes revaloritzacions eufòriques. Segons dades elaborades pel portal Simplywall.st, el mercat argentí cotitza una relació preu-benefici (PER) de 28,4 vegades, que és inferior a la seva relació preu-benefici mitjana de 3 anys de 31,9 vegades. Els analistes són més optimistes al sector energètic i esperen un creixement dels guanys anuals del 40% durant els propers 5 anys. Al contrari, s'espera que el sector de telecomunicacions vegi els seus guanys disminuir un 78% anual durant els propers anys.
La confiança sobre Milei s'assenta, de moment, en la retallada dels tipus d'interès que han passat del 133% fins al 40% actual i en el control de les finances públiques a costa de caigudes reals en jubilacions i salaris que han provocat nombroses revoltes socials. Un recent informe de Barclays Bank apunta que "el president Milei va poder mostrar resultats fiscals significativament positius en el primer semestre del 24, així com una inflació significativament menor. Tanmateix, creiem que mantenir aquests èxits és un gran desafiament, tant pel necessari suport parlamentari com la tolerància de la població cap als ajustaments necessaris per posar fi a una era de desordre en polítiques fiscals i monetàries". I afegeixen: "L'Argentina requereix un tipus de canvi real feble com a part del seu ajustament, inclosa la capacitat de pagar les seves obligacions en moneda forta. Però la moneda s'ha apreciat molt l'any, sumant-se a la llista de desafiaments", expliquen.
Per la seva part, el banc nord-americà Goldman Sachs apunta també a la millora del país en el seu risc sobirà (pagament del deute públic). El passat 13 de maig el Fons Monetari Internacional (FMI) va aprovar la vuitena revisió del seu acord de refinançament i ho va fer entre elogis a la figura de Javier Milei. En aquesta línia, Goldman ha actualitzat recentment el Score de Risc Sobirà (SRS) i l'Argentina va experimentar la millora més gran en el seu SRS en el primer semestre, a causa de què el nou president va retallar la despesa pública i va prohibir al seu banc central finançar la Hisenda Pública, aconseguint un superàvit fiscal en cada un dels primers cinc mesos d'aquest any, la ratxa més llarga de superàvits fiscals mensuals des del 2010". No obstant això, Goldman matisa el seu propi entusiasme perquè romanen els dubtes sobre la qualitat de l'ajustament fiscal i la possibilitat d'unes reformes més àmplies.
Un any en recessió
Tanmateix, aquestes millores financeres no van acompanyades de creixement econòmic, sinó tot el contrari. L'ajustament fiscal serà un clar element recessiu per a aquesta economia andina.
L'economia argentina va caure un 5,1% interanual en el primer trimestre del 2024, el que marca la contracció més pronunciada des del segon trimestre del 2023 i es desploma encara més des d'una caiguda de l'1,2% en el trimestre anterior. Això va marcar el quart trimestre consecutiu de contracció, impulsat per fortes caigudes a la producció manufacturera (-13,7% davant el -6% en el quart trimestre) i la construcció (-19,7% davant el -0,8%). Al contrari, el sector agrícola va créixer (+10,2% davant el +6%), recuperant-se d'una sequera històrica que havia afectat prèviament la producció cerealística.
Segons un informe de BBVA Research, "l'activitat econòmica romandrà en terreny negatiu durant el primer semestre del 2024 en capturar els efectes recessius de la correcció de preus i l'elevada inflació. Projectem que el PIB caigui un 4% el 2024 i reboti al 6% el 2025, assumint que el pla d'estabilització a implementar pel govern resulti reeixit," expliquen.
Des de Goldman Sachs, recullen que el PIB real es va contreure un considerable 5,1% interanual en el primer trimestre del 2024. "La lectura va ser lleugerament més ferma que les expectatives del consens que esperaven una contracció del -5,3%. Des del costat de la demanda, "només les exportacions van augmentar i, en general, l'activitat econòmica real en el primer trimestre es va veure impactada per l'esforç de reequilibri macroeconòmic emprès per l'administració Milei i un alt grau d'incertesa política", expliquen. I afegeixen: "De cara a la resta de l'any, a mesura que la inflació es moderi, un augment del creixement salarial podria proporcionar cert suport al consum i a l'activitat en el segon semestre".