Els mercats van massa de pressa i, amb freqüència, s'obliden de moviments i preus de fa només uns mesos. El petroli porta tres setmanes consecutives de pujades i ronda els seus màxims dels últims deu mesos, després de tocar aquest dimarts passat els 95 dòlars/barril en la seva referència europea Brent. Una alça que, a més, es produeix amb un dòlar fort sobre l'euro, la qual cosa encareix encara més les importacions d'aquesta matèria primera.

Bank of America, UBS o el mateix president de la petroliera nord-americana Chevron esperen que el cru assoleixi els 100 dòlars el barril abans que acabi l'any. Tanmateix, la seva cotització va assolir l'any passat aquests nivells i els va superar amb escreix quan es veia certa una recessió econòmica per a aquest final d'any i durant bona part de 2024. L'agost de 2022 va assolir ja els 100 dòlars per barril i uns mesos abans, al maig, va superar els 120 dòlars.

A més dels condicionants econòmics i de producció que estan causant l'alça del petroli, als mercats de futurs d'aquesta matèria primera ha tornat l'especulació: apostar per la seva alça s'ha convertit en una de les operacions favorites en Wall Street. I no és per a menys, ja que l'any registra una pujada del 16,62% (superior als índexs borsaris i, per descomptat, a la renda fixa), encara que si es pren com a referència un any (setembre de 2022 sobre setembre de 2023) l'alça és molt més moderada de només el 3,06%.

Això s'ha reflectit en la cotització de les companyies petrolieres. L'índex Euro Stoxx 600 Oil&Gas ha pujat en l'any el 3,06% i el conjunt de les companyies que el componen puja l'any amb l'excepció d'Equinor. Tanmateix, va ser 2022 l'any de la revenja de l'anomenada vella economia sobre unes tecnològiques que van enfonsar els seus preus. Aquest indicador que recull a les empreses del sector a Europa va pujar l'any passat un 19,6%.

Causes de la pujada

Són nombroses les causes que expliquen aquest rebot de preu cap als nivells marcats l'any passat. Sens dubte, la menys discutible és l'acord de Rússia i l'Aràbia Saudita de reducció de producció de petroli en 1,3 milions de barrils diaris que han prorrogat fins a final d'any. Una decisió que ha tingut bona acollida en altres membres del cartell OPEP+ que també han posat fre a la seva producció. Feia temps que no es veia un compliment tan rigorós de les decisions de l'OPEP. I això que l'acord de saudites i russos ha estat criticat pels Estats Units que veu en aquesta aliança que el cru s'està utilitzant com a arma geopolítica en la guerra d'Ucraïna.

A més, la producció de petroli dels Estats Units a les principals regions productores d'esquist és en camí de caure a 9,393 milions de barrils per dia (bpd) l'octubre, el nivell més baix des de maig de 2023, segons va indicar aquesta mateixa setmana l'Administració d'Informació d'Energia dels Estats Units (EIA). D'aquesta manera, s'haurà registrat una caiguda durant tres mesos consecutius.

Segons explica l'analista Juan Ignacio Crespo, s'hi suma que als EUA estan reposant el nivell de la seva reserva estratègica de petroli que, amb les vendes de l'any passat i d'aquest s'havien quedat en nivells tan baixos com no es veien des dels anys vuitanta. Una falta de reserves que afecta també bona part dels països dependents del cru i que a poc a poc volen anar recuperant. Finalment, una raó tècnica per esperar un mercat tensat aquesta tardor obeeix a les tasques de manteniment pròpies de la tardor en la indústria del sector.

Ara bé, l'argument macro de pes és que la recessió econòmica no ha arribat i tampoc no se l'espera. L'evolució de l'economia mundial és una incògnita, però no ha ocorregut–almenys en el temps esperat- aquesta contracció econòmica. Per tant, la demanda de petroli continua forta i, per descomptat, una brusca caiguda d'aquesta demanda seria un element clau per abaixar els preus.

Raons per a la caiguda

El mateix argument de la demanda serveix per esperar una correcció del petroli si la recessió s'apodera de les economies. Els Estats Units queden al marge, però els dos grans interrogants són Europa i la Xina. El ministre d'Energia saudita, el príncep Abdulaziz bin Salman, va advertir aquesta mateixa setmana de la incertesa sobre la demanda xinesa, el creixement europeu i l'actuació dels bancs centrals per contenir la inflació. Paraules amb què va voler justificar en part la menor producció de cru.

Juan Ignacio Crespo reforça aquesta idea: "la recessió manufacturera global, que està portant a una desacceleració important de l'economia global i, més en concret, a una recessió ja en marxa en la zona euro, i a un decebedor creixement de l'economia Xina".

Ja a més llarg termini, el president de la petroliera saudita Aramco (la més gran del món per valor borsari) preveu que la demanda mundial assoleixi els 110 milions de barrils al dia el 2030, davant una estimació anterior de 125 milions.

Un altre factor interessant és que les sancions al petroli rus es mantenen, per la qual cosa no es pot comprar legalment a Occident per sobre dels 60 dòlars el barril. En tot cas -explica Crespo-, i encara que Rússia aconsegueixi esquivar les sancions, sempre haurà d'acceptar preus més baixos, per la debilitat de la seva posició i les circumstàncies en les quals està aconseguint vendre.