L'Automobile Barcelona també s'ha convertit en un punt de reflexió i debat entorn l'automoció. Més enllà de vendre cotxes i motos, el saló serveix per prendre el pols i l'estat d'ànim de fabricants i distribuïdors, així com presentar els darrers estudis. Aquest divendres, en una jornada conjunta entre la patronal catalana Fecavem, l'espanyola Faconauto i GANVAM, s'ha presentat un estudi sobre tendència de mobilitat.
Els cotxes elèctrics, a la cua
En una enquesta realitzada a una població exponencial de 817 persones per la consultora PwC i encarregada per Faconauto s'ha donat una conclusió clara: la voluntat o primera opció dels compradors continua sent la gasolina, malgrat els avisos i les noves normatives europees que restringiran aquesta tipologia de combustible en poc més d'una dècada o la paraula de moda amb la qual s'ha convertit l'electrificació.
Segons aquest sondeig, els vehicles alternatius (híbrids endollables i híbrids) comencen a guanyar pes davant l'opció tradicional del vehicle de combustió, mentre que l'elèctric no millora la seva posició respecte a les preferències. Així, el cotxe propulsat per gasolina continua en primera posició com a opció de compra, seguit de l'híbrid, del cotxe híbrid endollable, que passa de quart a tercer, del dièsel, que perd dues posicions, i de l'elèctric.
Els condicionants a favor de la gasolina
Així doncs, el preu, l'autonomia i l'escassetat de la infraestructura de recàrrega són els principals obstacles per a la compra dels elèctrics, mentre que el 60% dels enquestats afirmen que les ajudes actuals no són efectives. Cal recordar que els objectius d'arribar a 45.000 punts de recàrrega a Espanya no es van assolir el passat 2022, es van quedar amb poc més de 18.000 i prop de 4.000 instal·lats presenten deficiències d'ús.
D'altra banda, la nova mobilitat, des del cotxe compartit fins al lloguer i la subscripció, absorbirà el 67% de la demanda de vehicles nous a Espanya el 2030, segons un estudi del sector de l'automòbil, que xifra a 15.000 milions d'euros anuals el negoci que genera ara el transport col·lectiu.
L'estudi Impacte econòmic de la nova mobilitat també ha donat les línies de la mobilitat col·lectiva. En aquests moments, la mobilitat col·lectiva genera un volum de negoci a Espanya de 15.000 milions d'euros anuals, amb el servei d'autobús urbà al capdavant (2.900 milions); seguit de l'autobús de mitjana i llarga distància (2.100 milions); el taxi i el tren (1.800 milions cadascun); les aerolínies (1.700 milions); i el rent a car, el metro i el tramvia (1.500 cadascun). A continuació, hi ha Rodalies, amb 700 milions; els vehicles VTC (lloguer amb conductor), amb 600 milions; i models com el carpooling -cotxe compartit- (200 milions); i els cotxes, motos i bicicletes de lloguer (100 milions).