No hi ha empresa o treballador que no s'estigui preguntant com l'han d'afectar els aranzels imposats per Donald Trump o bé les seves reaccions. Els més ràpids a reaccionar són els mercats borsaris, que porten dies de caigudes amb algun moment de rebot. La incertesa sobre l'afectació a les empreses i a l'economia fa que els inversors retirin els seus actius per tal d'evitar majors pèrdues si les empreses on inverteixen es devaluen. I, en aquest context de tensió geopolítica i incerteses, existeix un índex, conegut com a índex de la por, que mesura la volatilitat dels mercats. Està, de llarg, en el seu moment més alt des de la pandèmia. 

L'índex es diu Volatility Index o index Vix i dona als mercats una idea sobre com és de greu una situació d'incertesa per la seva confiança a futurs. Des de l'any 1991, només ha superat els 50 punts en dues ocasions: el 20 de març de 2020, pocs dies després que es declarés la pandèmia mundial de covid, va arribar al 66,04. Només una vegada des del 1991 es va superar aquesta xifra: el 24 d'octubre de 2008, poc després que Lehman Brothers es declarés en bancarrota aquest índex va abraçar els 79 punts. 

Aquestes dues xifres de dos dels moments més crítics per a l'economia mundial serveixen com a punt de referència per entendre fins a quin punt la crisi aranzelària actual és greu per les seves implicacions en els mercats. Després de caigudes acumulades d'un 11,6% en l'Ibex-35 o un 12% al Nasdaq des que Trump va fer oficials els aranzels definitius del 20% a la Unió Europea i del 54%, l'índex de la por s'ha disparat fins al 49,79%, una xifra que des de l'any 1991 només s'ha superat en els moments abans esmentats, la pandèmia i la crisi financera global. 

Durant els primers dies de la invasió russa a Ucraïna, que per la dependència energètica del gas rus i la importància de les matèries primeres que exporten ambdós països va generar una crisi inflacionària de les pitjors en els darrers anys, aquest índex mai no va arribar a superar els 32 punts. Això significa que, en termes de por als mercats, la crisi aranzelària és un 53% més greu que la invasió russa d'Ucraïna. 

Com les mateixes borses, l'índex de la por té una fiabilitat relativa perquè canvia al ritme que ho fan els esdeveniments. Però també és cert que si es mira amb perspectiva històrica, els seus moments àlgids han coincidit amb moments molt complicats per a l'economia mundial.

La volatilitat de l'índex Vix mesura el ritme de baixades i pujades dels mercats mundials. El Chicago Board Options Exchange el va crear l'any 1993 i es basa en l'índex S&P 500, que conté les 500 empreses que més cotitzen a la borsa dels Estats Units. El càlcul de l'índex Vix es basa en les opcions de compra que vencen en un període d'entre 23 i 37 dies.

El pànic borsari s'ha desfermat d'ençà que Trump va anunciar uns aranzels que busquen, d'una banda, protegir el producte i promocionar la indústria dels Estats Units i, de l'altra, una posició de força per negociar amb els altres països, que ja comencen a reaccionar amb aranzels recíprocs. Així ho va anunciar la Xina, que va anunciar uns aranzels del 34% als Estats Units que entren en vigor a partir del 10 d'abril. 

Europa, per la seva part, estudia una resposta i per ara, més enllà dels ajuts anunciats a les empreses per part del govern espanyol, que mobilitzarà 14.000 milions d'euros, la principal reacció ha sigut una proposta de deixar a zero els aranzels de productes industrials tant en un sentit com en l'altre. La bogeria als mercats és tan pronunciada que durant uns minuts les borses de Wall Street es van disparar i tot apunta que va ser degut a un tuit fals en el qual s'informava que Trump podria donar una treva als aranzels. Lluny d'això, poc després va amenaçar a la Xina d'apujar-los encara un 50% més. 

Els analistes, per la seva part, comencen a veure possibilitats de recessió, tot i que alguns com el CEO de Gesinter, Kai Torrella, ho rebaixa tot assegurant que es tracta d'una crisi plena de "turbulències, però no són estructurals ni permanents. L'analista en cap d'Axa Investment Managers, Gilles Moëc, apunta a una "desacceleració" que serà menor a Europa que als Estats Units. La incertesa, en qualsevol cas, és el que domina el relat internacional, escampa la por i provoca més vendes que compres d'accions que fan trontollar els mercats.