L'estat espanyol s'ha convertit en els últims anys en un autèntic tauró financer de la Borsa espanyola. A tancament de l'any passat era el propietari del 3,3% del valor borsari (capitalització del mercat espanyol) i s'apropa als percentatges d'inversió del gestor de fons més gran del món, BlackRock, que ostenta el 3,8% de la propietat dels valors que conformen l'Ibex 35. Així, l'Administració pública -a través de diferents organismes- es fa amb els grans inversors financers del món en el cas del nostre mercat d'accions.
A finals de l'any 2023, el Govern espanyol anunciava la seva intenció de prendre una participació estratègica del 5% en el capital de Telefónica, l'emblemàtica companyia espanyola de telecomunicacions. Posteriorment, anunciava que prendria fins al 10% del capital. L'adquisició efectiva d'aquestes participacions s'ha produït el 2024, amb la qual cosa les dades presentades per BME no recullen aquest efecte que, de materialitzar-se i mantenir-se, serà possible superar al gegant mundial de fons. La participació pública a tancament de 2023 és de 23.000 milions d'euros, segons BME, mentre que la de BlackRock en l'Ibex 35 s'acosta als 24.500 milions.
Aquesta és la xifra de 2023 és la més elevada en els últims 26 anys de presència pública al mercat d'accions. Segons apunten en un recent informe Borses i Mercats Espanyols (BME) els successius processos de sortida a Borsa i privatització de grans empreses públiques de finals dels anys 90 del segle passat van ser els que van provocar la gran reducció la participació de les administracions públiques en les empreses cotitzades espanyoles. Si el 1992 aquesta participació va arribar a ser del 16,6%, a finals de 1998 va baixar fins al 0,6% com a conseqüència de la col·locació a través del mercat borsari de participacions accionarials en grans empreses (Telefónica, Repsol, Endesa, Ence, Iberia…) que van passar en mans de multitud d'accionistes tant individuals com institucionals, nacionals i estrangers. Durant més d'una dècada es va mantenir en nivells residuals entre un 0,3% i un 0,5%.
Aquesta empenta compradora pública en Borsa obeeix tant a situacions sobrevingudes com al desig d'intervenció en diferents sectors econòmics que l'actual govern de Pedro Sánchez considera estratègics. La seva presència majoritària en l'entitat financera Bankia, després del procés de sanejament, l'ha portat a ser actualment el propietari del 16,1% del capital de Caixabank, després de la fusió d'ambdues entitats financeres. Però en altres ocasions, ha estat la voluntat de l'Executiu en prendre posicions, com en els casos de la tecnològica Indra i en Telefónica, després de l'entrada del grup saudita STC. Així, va incrementar la seva inversió en Indra fins a aconseguir el 28% del capital de la companyia i en Telefónica ostenta un 10%, percentatge similar al que aspira a tenir la saudita STC que, de moment, s'ha conformat amb un 5% de la firma presidida per José María Álvarez-Pallete.
Un salt important en la presència de diners públics al mercat d'accions es va produir el 2015 amb la sortida a Borsa de la companyia aeroportuària AENA, de la qual la pública Enaire és propietària del 51% de les accions. Però el gruix dels diners públics s'articula a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) que compta amb el 27,9% d'Indra, el 20% de Redeia (antiga Xarxa Elèctrica), el 2,52% de l'aerolínia IAG i el 5% de Enagás. Ara només falta incorporar la inversió en Telefónica que serà el més abundant de totes. Ahir mateix, la secretària d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, María González Veracruz, va descartar que la nova SEPI digital gestioni les participacions de l'Estat en Telefónica en assenyalar que la decisió "ara com ara" és que "són de la SEPI", segons informa l'agència EFE. "La decisió ara com ara és claríssima i és que les participacions de Telefónica són de la SEPI", ha dit en ser preguntada si la nova Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), coneguda com a SEPI digital i presidida per la mateixa González Veracruz, podria gestionar aquest paquet accionarial.
Estrangers i família
La cotització en Borsa de les accions d'una empresa és un factor molt poderós d'atracció del capital estranger, com demostra la comparació amb empreses no cotitzades. En aquestes últimes, el pes del capital estranger arriba al 25% davant gairebé el doble, el 48,7%, en el cas de les companyies cotitzades. D'acord amb les dades dels Comptes Financers de tancament de 2023 publicats pel Banc d'Espanya, en les últimes dues dècades el percentatge de propietat estrangera en cotitzades no ha parat de créixer (+15 punts percentuals), convertint-se en la major propietària de la borsa espanyola amb gairebé la meitat de les accions.
En el cas de les famílies, l'informe revela que la seva participació en la Borsa espanyola va augmentar dues dècimes el 2023 fins a assolir el 16,4%. Un 12,5% de les llars espanyoles són propietaris d'accions d'empreses cotitzades, la qual cosa suposa una xifra de 2,4 milions de famílies, segons les xifres de l'última Enquesta Financera de les Famílies, elaborada pel Banc d'Espanya. Encara que l'acumulat d'actius financers en mans de llars espanyoles van assolir els 2,83 bilions d'euros, un 5,8% més respecte de 2022 i un creixement del 40% respecte de fa una dècada, continua mantenint una elevada concentració en dipòsits bancaris.