L'euro manté la seva marxa alcista i va superar aquest divendres els 1,1450 dòlars, màxim des de fa més de tres anys, després que la Xina hagi incrementat els seus aranzels a les importacions dels EUA, si bé després va perdre posicions. L'euro es canviava cap a les 15.00 hores GMT a 1,1352 dòlars, davant els 1,1143 dòlars en les últimes hores de la negociació europea del mercat de divises de la jornada anterior. El Banc Central Europeu (BCE) va fixar el canvi de referència de l'euro en 1,1346 dòlars.

Durant l'obertura dels mercats aquest divendres, la moneda única es va canviar en una banda de fluctuació ampla entre 1,1249 i 1,1471 dòlars. El màxim es va marcar a la mitja jornada de la negociació europea del mercat de divises, però després va baixar. La divisa va seguir la tònica de la vigília. De fet, en la nit de dijous a divendres la moneda única ja havia pujat a 1,1385 dòlars, màxim des de febrer de 2022, després que Trump augmentés els aranzels a la Xina.

Així mateix, el dòlar es va depreciar davant altres divises com el ien i el franc suís, que es consideren històricament un actiu segur refugi en moments de crisi. El dòlar podria depreciar-se més aquest cap de setmana si Trump incrementa més els aranzels contra la Xina.

El temor que l'economia nord-americana entri en recessió ha desencadenat la venda de bons del Tresor nord-americà, de manera que abaixa el seu preu i puja la seva rendibilitat, i de dòlars, per això cau el tipus de canvi del "bitllet verd". La rendibilitat del deute del Tresor nord-americà a deu anys va arribar aquesta setmana al 4,5%, moment en què Trump va donar una treva a excepció de la Xina. A més, la rendibilitat del deute a 30 anys va augmentar uns 60 punts bàsics en tres dies, la pujada més forta des de 1981.

Venda de bons americans

D'una banda, els inversors estrangers redueixen les seves tinences de deute públic nord-americà i, per un altre, es liquiden operacions alçapremades. Els fons d'alt risc venen en aquests moments molt deute del Tresor nord-americà amb venciments a llarg termini perquè van especular amb diners prestats que la diferència de preus entre els bons i els contractes a termini seria petita, però s'han produït fortes oscil·lacions i per això els bancs els exigeixen més garanties. En cas de no tenir les garanties, els fons han de vendre els bons per cobrir els deutes i es produeix un problema de liquiditat.

Per a alguns experts, la venda de bons del Tresor nord-americà pot ser un senyal que ja no es consideren un actiu refugi segur als mercats de bons mundials i pot ser que les vendes continuïn, segons apunta Efe.

El temor a què la Xina, que té molt deute públic dels EUA, o altres països puguin reduir les seves tinences de bons del Tresor nord-americà pot intensificar la caiguda del dòlar. Tanmateix, la rendibilitat del deute sobirà alemany i japonès s'ha mantingut estable.

L'euro també es va apreciar després que la Comissió Europea (CE) suspengués l'aplicació d'aranzels després de la treva de 90 dies anunciada per Trump i mostrés que vol negociar amb Washington. "Trump canvia de rumb i li toca negociar ara els aranzels. La pressió dels mercats ha obligat Trump a reconèixer les seves limitacions per lliurar una agressiva guerra comercial en l'àmbit mundial. La caiguda de Wall Street i el càstig als títols del Tresor han minvat la seva posició, forçant-lo a emprendre una marató de negociacions amb una postura debilitada", consideren experts de la Universitat Europea.