Crisi energètica, de subministraments de les primeres matèries i, també des de fa mesos, de medicaments. Les incidències en l'abastament de fàrmacs han augmentat el 2022 un 150% respecte al 2021, segons el Centre d'Informació sobre el Subministrament de Medicaments (Cismed). Així doncs, l'augment del 2022 ve precedit per dos exercicis en què les incidències havien caigut notablement, un 50,1% i un 54,7%, després dels problemes del 2019. 

En l'any prepandèmia, l'Agència Espanyola del Medicament va arribar a rebre 1.650 notificacions i ara reflota i torna la problemàtica més forta que mai. Els més perjudicats són els medicaments destinats a pal·liar malalties relacionades amb el sistema nerviós, que suposen el 20% del total, i per al cardiovascular, el 19%.

Preus, per sota de la mitjana europea

A partir d'aquí, les explicacions són diverses, una mena de tempesta perfecta marcada per la globalització, però sobretot per una crisi econòmica. Antoni Torres, president de l'Associació de Farmàcies de Catalunya, (FEFAC), situa un punt d'inflexió: "El que ens està passant emana de la crisi de Lehman Brothers l'any 2008. Per intentar mantenir la sostenibilitat i la solvència de les empreses, que també van patir en l'àmbit farmacèutic la crisi, es va decidir baixar els preus dels medicaments". Una tendència marcada pel govern espanyol que, juntament amb Grècia i Portugal, situa les taxes dels medicaments per sota de la resta de països europeus: "Hem abaratit entre set i deu vegades els medicaments, respecte els altres estats membre. No pot ser que un medicament et costi menys que un paquet de xiclets", conclou Torres.

"Els medicaments estan altament regulats"

En aquest sentit, l'associació de laboratoris innovadors que operen a Farmaindustria, també veu les qüestions administratives com una de les raons a aquesta crisi. "Aquestes afecten els medicaments per sobre d'altres productes de consum. Existeixen perquè els medicaments estan altament regulats i qualsevol modificació (sol·licitada o sobrevinguda) en aspectes com la informació de l'etiquetatge i el prospecte, les condicions de prescripció i dispensació, els llocs de producció i control, la composició del producte, els materials d'envasament… Necessiten autorització administrativa i, naturalment, la comercialització s'ha d'ajustar sempre a aquesta autorització", conclouen des de Farmaindustria.

Un exemple real del que explica és el d'un laboratori que coneixia amb tres mesos d'antelació que tindria un problema de subministrament per un component del seu envàs que duraria aproximadament dos mesos. Tot i això, no podia solucionar-ho perquè si sol·licitava autorització administrativa per modificar l'envàs, la llum verda no arribaria previsiblement fins al cap de sis mesos, quan el problema d'origen ja estaria solucionat. Més enllà de l'exemple específic, des de Farmaindustria també recorden que els preus a Espanya es revisen a la baixa, com a mínim un cop a l'any.

La reacció dels laboratoris

Així doncs, què suposa la rebaixa dels preus farmacèutics? Segons Torres, unes conseqüències negatives. "Els laboratoris reaccionen a la baixada de preus, al darrere d'ells no deixa d'haver-hi inversors. Això suposa que si hi ha un problema en aquest laboratori, la producció se'n ressent". I la crisi d'ara també ve marcada per una derivada d'aquesta política econòmica de La Moncloa. "Cada vegada, els laboratoris estan més agrupats en grans corporacions i tenen més poder per externalitzar la seva producció, la porten a la Xina o l'Índia, on es fan el 80% dels seus principis actius. Quan aquests també comencen a encarir els seus preus, la indústria europea percep les conseqüències". En elles, Torres defensa que si la legislació d'un altre país paga sis o set vegades més i el laboratori es veu obligat a escollir un mercat per una crisi d'aprovisionament, mirarà "allà on són més rendibles".

Exportacions selectives, segons el mercat

En aquesta línia, hi ha un aspecte que també és compartit per FarmaIndustria, el comerç paral·lel: el baix preu de determinats medicaments al nostre país convida els majoristes a exportar selectivament productes a altres països on els preus són més grans. Això és una pràctica legal, però que afecta els mercats nacionals. Des de Farmaindustria, argumenten que les seves companyies notifiquen a l'autoritat sanitària quins volums de medicament posen a disposició del mercat espanyol, considerat per a les nostres companyies associades com a estratègic, però les empreses posteriorment no poden garantir que aquest producte no surti d'Espanya. A fi d'evitar un problema de salut pública generat pel comerç paral·lel, l'Aemps ha regulat l'obligació de notificar els enviaments intracomunitaris de determinats medicaments. Però és insuficient.

Així doncs, més enllà d'això, també hi ha altres arguments que no només són econòmics, sinó també socials. Efectivament, les dades que publica l'AEMPS reflecteixen un augment dels problemes de subministrament de determinats medicaments a Espanya, que no pas de desproveïment. "L'origen d'aquest increment és multifactorial i les nostres companyies tenen plans de contingència per minimitzar i prevenir problemes, que inclouen estocs de seguretat més grans que en altres moments, precisament per la multiplicitat de factors que estan afectant el mercat global i, de manera especial, a l'europeu", expliquen des de Farmaindustria.

La covid i l'estacionalitat

També hi ha altres derivades de context específic com l'estacionalitat o la covid. D'una banda, amb l'arribada de les baixes temperatures i les onades de fred hivernals, les darreres setmanes s'ha produït una multiplicació de la demanda de determinats medicaments destinats a tractar infeccions respiratòries (bàsicament antibiòtics) i, en alguns casos, no ha estat suficient amb els estocs de seguretat de les companyies. Cal recordar que aquest augment de la demanda és estacional i no és fàcil de predir.

De l'altra, es poden deure a l'absència, sobtada o no, de la comercialització motivada per una crisi sanitària com la de la covid o per la inviabilitat de mantenir la producció d'un medicament, per raons econòmiques derivades del cost del fàrmac. Cal tenir en compte que a Espanya, amb el sistema de preus de referència, molts medicaments no poden superar un determinat llindar de preu i això col·loca moltes presentacions en nivells de producció insostenibles, la qual cosa fa que aquests productes s'hagin d'importar de països amb menors costos de producció, cosa que augmenta la dependència de l'exterior i incrementa la probabilitat d'experimentar problemes de subministrament en el futur. 

Quina és la solució?

A partir d'aquí també hi ha problemes cronificats, tal com lamenten els farmacèutics. Les retallades acaben afectant i ja deriven des de fa temps en els salaris professionals i de les seves inversions. Això ha provocat una mancança professional en l'àmbit de la infermeria i la farmàcia per la baixa retribució que no concorda amb el nivell de responsabilitat i implicació, i la no generació de nous professionals: en falten i se'ls exigeixen més hores. Així doncs, hi ha una solució? No només una, però sí una d'efecte immediat, segons Torres: "Copiar Portugal i pujar els preus dels medicaments, d'acord amb la mitjana europea.". Això no té res a veure amb el que la gent paga pel medicament, pot ser del 30%, el 40% o res, és una decisió social. I s'ha de distingit quant costa un medicament, de quant es paga per aquest.