La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va decidir dijous passat 1 d'agost mantenir per vuitena reunió consecutiva els tipus d'interès en el rang del 5,25% al 5,5%, en màxims des de gener de 2001. Mantenir els tipus alts durant molt temps ajuda a baixar la inflación i aquest és el seu objectiu. Però també té un inconvenient, que es refredi l'economia (la gent deixa de consumir) i s'acabi en recessió. Una cosa que ara sembla més que probable als Estats Units. I és que, només un dia després de la reunió de la Fed, es van conèixer unes dades d'ocupació al país molt pitjor de l'esperat al mercat, que han disparat totes les alarmes.

Les borses, de fet, que són un termòmetre de l'economia, ja descompten que l'economia dels EUA patirà i el mercat apunta ara que la Fed farà un gir brusc a la seva política monetària i haurà d'abaixar el preu dels diners a partir de setembre. En concret, auguren una baixada de 50 punts bàsics només aquell mes. Tot i que ara fins i tot es debat si les baixades arribaran abans d'aquesta reunió.

"L'informe oficial d'ocupació va venir a corroborar el que ja va avançar l'ADP d'ocupació privada, un alentiment en el ritme de creació de llocs de treball", destaquen des de l'equip d'analistes de Renda 4. Les nòmines van baixar fins a les 114.000 el juliol davant les 175.000 d'un mes abans i les 206.000 de l'anterior. Així mateix, la taxa d'atur va pujar fins al 4,3% respecte al 4,1% anterior; I els salaris es van moderar, pujant un 3,6% davant el 3,7% anterior i el 3,9% previ.

"Aquesta mala dada no ha fet més que augmentar els temors d'un aterratge brusc de l'economia americana i, per tant, que la Fed de Jerome Powell arribi tard a evitar una desacceleració excessiva amb important mal a l'ocupació. En aquest punt, i amb 44 dies per davant fins a la pròxima reunió de la Fed (18 de setembre), les probabilitats d'una baixada de 50 punts bàsics han augmentat fins al 80,5% davant el 19,5% d'una rebaixa de 25 punts", explica. Abans de conèixer-se les dades d'ocupació, les mateixes expectatives eren del 74% i del 26% respectivament.

"Les últimes dades d'ocupació són més o menys el que la Reserva Federal volia veure abans de retallar els tipus, i el discurs recent de la Reserva Federal ha anat en aquesta direcció. Els indicis de debilitament de la demanda són un senyal que les condicions financeres són massa restrictives. Confirmem la nostra previsió de dues retallades de tipus aquest any, en el setembre i el desembre, seguits de retallades trimestrals el 2025", assenyala Paolo Zanghieri, economista sènior a Generali AM.

Segons l'opinió de Tiffany Wilding, economista de PIMCO, haurà una primera retallada de tipus de la Reserva Federal al setembre, però també ha augmentat el risc que la Fed revisi les seves previsions per assenyalar un ritme més ràpid de retallades en el futur. "El pròxim informe sobre l'ocupació i la recuperació de la debilitat de juliol seran claus per marcar el to de la reunió de setembre de la Reserva Federal", conclou.

Les baixades de tipus es poden avançar

Amb les borses de tot el món patint importants pèrdues aquest dilluns, que ja ha estat batejat com a dilluns negre, s'ha obert la possibilitat que la Fed baixi els tipus fins i tot abans del setembre.

El president de la Reserva Federal de Chicago, Austan Goolsbee, no ha volgut confirmar si hi haurà una reunió d'emergència en els propers dies, però va assegurar que si les dades d'inflació, ocupació o creixement es deterioren i, és necessari, els governadors de la Fed "ho arreglarem".

En una entrevista amb CNBC recollida per EFE, Goolsbee va opinar que la política restrictiva que ha estat portant a terme el banc central estava justificada pel sobreescalfament econòmic. Però això no és el que està passant ara, segons les dades de feina conegudes divendres.

Diversos analistes i economistes influents creuen que la Fed ha esperat massa per abordar una primera baixada de tipus aquest any. "Mirarem enrere i ens adonarem que esperem massa temps", va indicar l'economista en cap de JP Morgan, Michael Feroli, al The New York Times.

L'economista de Wharton School, Jeremy Siegel, va demanar a la Fed anunciar una reunió d'emergència per abordar una baixada dels tipus de 75 punts bàsics, malgrat que normalment el ritme de reducció esperat pel Banc Central és de 25 punts bàsics.

"Les taxes dels fons de la Fed haurien d'estar ara mateix entre el 3,5 i el 4%", va assegurar a l'economista CNBC.