Pendents de les decisions del BCE i de la Fed aquest mes de setembre, els fons monetaris, que inverteixen en lletres i pagarés d'empresa amb una vida no superior a 18 mesos, són una de les opcions més clares d'inversió. Els analistes de la gestora francesa Ofi Invest aposten per aquest tipus de fons per escapar-se dels dubtes sobre el comportament dels tipus i el seu efecte en els bons, i pel complicat moment que travessa el mercat d'accions. Els dubtes sobre l'aterratge de les economies, sobre una possible recessió a Europa, eleven el risc tant d'invertir en bons com fer-ho a les Borses. Per això, aquests experts consideren que actualment és l'opció d'inversió que ofereix la rendibilitat/risc més gran.
Amb dades de tancament d'agost ofertes per la patronal del sector, Inverco, els fons monetaris acumulen aquest any una rendibilitat mitjana de l'1,6% i el mes d'agost passat (mes de caiguda dels mercats) van tenir entrada de diners frescos per import de 281 milions d'euros. Actualment, aquests fons tenen en el seu conjunt un patrimoni de 7.880 milions d'euros que s'ha incrementat un 50,6% durant l'any. Les previsions per al tancament de l'exercici és que assoleixin una rendibilitat propera al 3% que, almenys, cobriria l'increment dels preus (IPC) del present any.
Aquests fons no tenen risc de mercat pel ràpid venciment dels actius en què inverteixen i, per això, la perícia del gestor d'aquests fons no marca una diferència rellevant entre uns i d'altres. Sí que cal fixar-se en les comissions de gestió que cobrin les gestores perquè serà determinant en la rendibilitat final que aconsegueixi l'estalviador. Així, caldrà buscar sempre aquelles gestores amb comissions més baixes, la qual cosa redundarà en el resultat final.
Les millors expectatives, segons Ofi Invest AM, les presenten les inversions en el mercat monetari, immillorables en termes de rendibilitat/risc, amb rendiments propers al 4%, encara que els bons corporatius no estan molt per darrere d'ells. "És probable que el BCE i la Fed augmentin els seus tipus clau una vegada més, a tot estirar, abans de mantenir-los invariables durant diversos trimestres, mentre vigilen si ressorgeix la inflació", expliquen des de la gestora. I afegeixen: "les expectatives de retallades de tipus el 2024 es difuminen, confirmant l'escenari d'una llarga fase d'estabilitat en els tipus d'interès clau", conclouen.
Molts dubtes als mercats
El consens del mercat apunta a una desacceleració forta de l'economia europea amb el risc d'una recessió (decreixement econòmic), mentre els Estats Units mostren una gran fortalesa en la seva economia amb tensions inflacionistes, provinents sobretot de l'increment en els costos salarials.
Aquesta mateixa setmana Bank of America (BofA) presentava un informe on preveu que el tipus del bo nord-americà a 10 anys es col·loqui en el 4,75% en finalitzar aquest 2023. Això suposa una pujada important respecte a la cotització actual, que es mou en els seus nivells màxims de l'any del 4,30%. La possibilitat de tipus més alts a llarg termini implica la caiguda dels preus dels bons emesos a tipus inferiors: hi ha, doncs, un risc de pèrdua en aquests bons i en els fons d'inversió que han invertit en aquests actius a llarg termini.
Encara que a Europa les condicions econòmiques siguin diferents, el contagi de tipus més alts al mercat nord-americà s'haurà de produir. Aquests contagis s'expliquen en la necessitat de captar diners per part dels diferents països. Així, si les rendibilitats s'eleven als Estats Units, Europa haurà de seguir aquest camí, encara que la seva economia sigui més feble. Aquestes expectatives de creixement sòlid als Estats Units i de tipus més alts expliquen que en les últimes setmanes el dòlar s'hagi revalorat davant la divisa europea, l'euro. A mitjans del mes de juliol passat, per un euro s'aconseguien 1,12 dòlars i actualment per aquest mateix dòlar t'ofereixen 1,07 dòlars. La divisa europea ha caigut un 4,42% davant el bitllet verd en aquest curt espai de temps.
L'altra gran incògnita és el comportament de les borses en el que queda d'any. Des del 16% que pujava el mercat d'accions el mes d'abril s'ha produït un ajust fins a una rendibilitat positiva del 12%. Però la correcció arribarà a més? Tant el mes d'agost, que va ser negatiu per a les grans Borses, com el començament de setembre, estan sent molt complicats. D'un costat, el temor de tipus més alts provinent de la fortalesa de l'economia nord-americana amb la inflació que comporta i, d'un altre, la por d'una recessió a Europa que minvaria els resultats de les empreses a la part final de l'exercici. Temors encara no resolts i que, de moment, provoquen la caiguda de les places financeres.
Totes aquestes incògnites es dissipen amb els fons monetaris, no exposats als vaivens dels tipus d'interès a llarg termini i aliens al comportament dels mercats d'accions.