La gestió passiva està creixent amb força entre els inversors espanyols en fons. Aquest any, segons dades d'Inverco, els fons índex o indexats han estat la segona categoria que més ha augmentat el seu patrimoni, després dels fons monetaris. Han crescut el 18% i acumulen 6.707 milions d'euros, 1.049 milions d'euros més que al començament de l'exercici. Tanmateix, no existeixen dades de volum dels fons cotitzats (ETFs) amb què comparteixen un objectiu comú de replicar la marxa dels índexs de forma passiva i sense la intervenció de gestors per moure el patrimoni, per la qual cosa l'indicador és sempre la seva cartera.
El creixement de la gestió passiva es basa que superar la rendibilitat dels índexs per part dels gestors (comprant i venent accions) és molt difícil. Els estudis apunten que només el 5% ho aconsegueix i el 95% restant ho fa pitjor. Com a anècdota, un dels inversors mundials més brillants, el nord-americà Warren Buffett, recomanava als seus hereus posar un 10% dels diners en bons governamentals a curt termini i el 90% en un fons índex del S&P500 de baix cost. "Crec que els resultats del testament a llarg termini seran superiors que obtenen la majoria dels inversors, ja siguin fons de pensions, inversors institucionals o individus, que contracten gestors, cobrant altes comissions", explicava en una carta.
Per replicar la marxa dels índexs, l'inversor es troba amb un dilema: triar fons indexats o optar per fons cotitzats ETFs. Encara que l'objectiu és el mateix, les diferències són moltes.
Diferències
Una de les primeres diferències entre els fons indexats i els ETFs és la seva operativa, és a dir, com es compren i venen al mercat. Els ETFs funcionen d'una manera similar a les accions. Es poden comprar i vendre durant l'horari de mercat, el que significa que l'inversor pot ajustar la seva posició de manera instantània. Si un inversor vol comprar un ETF a les 10 del matí i vendre'l a les 3 de la tarda del mateix dia, pot fer-ho sense problemes, sempre que el mercat estigui obert. Aquest aspecte converteix els ETFs en productes summament líquids i àgils, una característica apreciada pels inversors més actius que desitgen aprofitar les fluctuacions diàries del mercat.
En canvi, els fons indexats en tenen una d'operativa més tradicional i menys dinàmica. Aquests fons no es negocien en borsa i, per tant, la seva compra o venda no és immediata. L'operativa d'un fons indexat es limita a una sola vegada al dia, i el preu de compra o venda de les participacions es fixa al tancament del mercat, quan es calcula el valor liquidatiu de cada participació. Això pot ser un desavantatge per a aquells inversors que busquen rapidesa en les seves operacions, però no sol ser un problema per als qui adopten una estratègia a llarg termini i no requereixen accés immediat als seus actius.
Malgrat aquesta diferència en l'agilitat de compra i venda, ambdós productes ofereixen alta liquiditat en general, ja que l'inversor pot accedir als seus diners sense problemes. Tanmateix, la rapidesa i flexibilitat dels ETFs no té comparació amb la dels fons indexats.
Els ETFs han de ser gairebé totalment invertits en els actius que componen l'índex que busquen replicar. Això millora la correlació amb l'índex de referència i permet que els ETFs segueixin amb precisió el rendiment del mercat. No significa que els ETFs estiguin sempre invertits al 100%, ja que, sovint, els ETFs mantenen un petit percentatge en efectiu o en equivalents d'efectiu per cobrir despeses operatives o per gestionar l'entrada i sortida de diners dels inversors, expliquen Xavier Prada i Ismael de la Cruz, experts financers en gestió passiva.
D'altra banda, els fons indexats tenen l'obligació legal de mantenir una part dels seus actius en liquiditat per poder fer front a les sol·licituds de reembors dels inversors. Això significa que, encara que el fons intenti replicar un índex, sempre hi haurà una petita part dels seus actius que no sigui invertida al mercat, la qual cosa pot fer que la replicació de l'índex sigui lleugerament menys precisa en comparació amb els ETFs.
Comissions
Les comissions són un altre factor crucial a l'hora d'elegir entre un ETF i un fons indexat. Els costos associats amb la inversió poden disminuir els guanys al llarg del temps, per la qual cosa és important comprendre com s'apliquen les comissions en ambdós casos. Els ETFs, en general, tendeixen a cobrar comissions de gestió més baixes que els fons indexats. Això es deu que els ETFs solen tenir una estructura més eficient i estan dissenyats per seguir un índex de manera passiva, la qual cosa requereix menys intervenció per part del gestor. Les comissions de gestió dels ETFs solen oscil·lar entre el 0,03% i el 0,75% anual del patrimoni de l'inversor, depenent de l'índex que segueixin i del gestor del fons.
Els indexats solen tenir comissions de gestió lleugerament més altes, que poden variar entre el 0,10% i l'1,00%. Encara que aquestes comissions són significativament més baixes que les dels fons de gestió activa, continuen sent més elevades que les dels ETFs. A més, alguns fons indexats poden cobrar comissions addicionals, com les de subscripció i reembors, encara que aquestes no són gaire comunes.
No obstant això, cal tenir en compte que els ETFs, en negociar-se en borsa, impliquen costos addicionals. Cada vegada que es compra o ven un ETF, s'han de pagar comissions de corretatge, la qual cosa pot augmentar els costos d'inversió, especialment per als inversors que operen amb freqüència. A més, els ETFs també tenen el que es coneix com a "spread de compra/venda", que és la diferència entre el preu a què es pot comprar l'ETF i el preu a què es pot vendre. Aquest spread pot afectar el rendiment total de l'inversor.
Diferents impostos
Els ETFs tenen un tractament fiscal similar al de les accions. Això significa que cada vegada que es ven un ETF amb guanys, l'inversor ha de pagar impostos sobre les plusvàlues generades. Per tant, si un inversor compra i ven ETFs amb freqüència, haurà de tributar per cada guany obtingut, la qual cosa pot reduir el rendiment total de la seva inversió.
D'altra banda, els fons indexats -segons expliquen Xabier Prada i Ismael de la Cruz- gaudeixen d'un avantatge fiscal significatiu. Mentre l'inversor mantingui els seus diners dins d'un fons d'inversió i realitzi traspassos entre fons, no haurà de pagar impostos sobre les plusvàlues fins que decideixi retirar els seus diners definitivament. Això ofereix un avantatge important a llarg termini, ja que permet que els guanys es reinverteixin sense estar subjectes a impostos, el que maximitza el creixement del capital.
La decisió entre un ETF i un fons indexat dependrà, segons els experts esmentats, de les necessitats i objectius específics de cada inversor. Els ETFs solen ser més eficients en costos per a aquells que busquen minimitzar les comissions de gestió i tenen la flexibilitat de pagar comissions de corretatge. Tanmateix, els fons indexats són més atractius per als inversors a llarg termini que realitzen aportacions regulars i desitgen aprofitar els avantatges fiscals dels traspassos.