El descontrol legal del mercat de les criptomonedes i experiències com l'estafa de FTX posen en guàrdia països com Espanya per tal de garantir la legalitat del seu ús, la declaració d'impostos i evitar que es duguin a terme operacions il·legals a la 'dark web', així com millorar la detecció en cas que se'n facin. Així, aquest dimarts el Congrés dels diputats ha mostrat el seu suport generalitzat a aprovar una nova Llei dels Mercats de Valors i dels Serveis d'Inversions. I, a més, Hisenda ha formalitzat un contracte per crear un nou 'software' que millori el rastreig a la dark web per detectar el flux il·legal de diners a través de criptomonedes.
La llei ha de ser aprovada aquest dijous amb el suport ja anunciat aquest dimecres dels partits del Govern espanyol, PP, Ciutadans, ERC i PDeCAt, després que el passat mes de juny fos anunciada pel consell de ministres.
La nova norma substituirà la de l'any 2015 i mira d'adaptar el marc legal financer a noves realitats relacionades amb la digitalització i nous instruments de finançament, com el BME Growth o les SPAC, que surten a cotitzar a la Borsa sense més activitat que el seu objectiu de captar diners per tal de comprar una companyia. La llei, a més, posarà un topall de sis anys a la presidència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), sense opció a renovar.
Pel que fa a les criptomonedes, a més de regular-ne el seu ús, la nova llei preveu reforçar el control permetent que se suspengui l'autorització a un proveïdor de serveis si comet una infracció molt greu. Si això succeeix, es prohibirà també que qualsevol membre de l'òrgan d'administració del proveïdor d'aquests serveis exerceixi funcions administratives, és a dir, quedarà suspès per càrrecs similars.
D'altra banda, I l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) ha tancat un contracte amb l'empresa ONDATA per tal que desenvolupi un software que ajudi a rastrejar operacions a la 'dark web' i evitar així l'evasió fiscal a través de criptomonedes, entre altres pràctiques il·legals que es poden fer amb monedes virtuals, segons ha avançat Invertia i ha confirmat ON ECONOMIA al web de contractació pública de l'estat. Es tractaria d'un contracte per 175.450 euros i amb el qual l'Agència Tributària espera evitar l'evasió fiscal que es pot donar quan els moviments de criptomonedes es fan sense regulació, així com altres infraccions.
El software de nova creació que farà Ondata, empresa especialitzada en recuperació de dades i ciberseguretat, servirà per examinar i monitoritzar els criptoactius i els cadenes de blocs, que és com es denomina la seqüència d'informació que es genera per ubicar el bitcoin a través de la tecnologia blockchain. El programa tindrà garantia d'un any i el faran servir l'Oficina Nacional d'Inspecció de Frau (ONIF) i el Departament d'Aduanes i Impostos Especials.
A la memòria justificativa de la licitació, es detallen els objectius del programa informàtic: visualitzar la cadena de blocs de nombroses criptomonedes, crear capacitats de cerca dins de les cadenes de blocs i reportar complets de fluxos de transaccions són alguns d'ells. L'escaneig automàtic en fòrums de la darknet, la classificació automàtica del risc d'una adreça i l'anàlisi en temps real amb la possibilitat de marcar alarmes en adreces web s'afegeixen a aquesta llista. El programa permetria relacionar en un nombre limitat de salts activitats sospitoses amb entitats reals i enllaçar criptomonedes en diferents direccions pertanyents a la mateixa persona.
La compravenda de criptomonedes és una activitat financera que ha quedat tocat per la fallida mundial d'FTX, gegant de les criptomonedes, que ha portat el seu fundador, Sam Bankman-Fried, a enfrontar-se a acusacions que el podrien dur fins a 115 anys a presó per diferents tipus de frau.
A Espanya, segons un informe d'Asufin, hi ha 4,4 milions de persones que inverteixen en criptoactius, mentre que l'any 2021 va ser el cinquè país en volum de transacció amb criptomonedes, fins a arribar a un volum proper als 60.000 milions d'euros, segons un informe del Banc d'Espanya.
4 milions d'usuaris a Espanya
La compra i venda de criptomonedes està actualment recollida a un apartat de la Declaració de la Renda, dins la casella d'estalvis i elements patrimonials, entre els quals l'any 2021 s'hi va afegir la casella "monedes virtuals" dins la categoria "guanys i pèrdues patrimonials derivades de la transmissió d'altres elements patrimonials". Ara bé, la seva compra i venda estan exemptes d'IVA perquè es tracta d'operacions financeres i no compres de béns i serveis.
Una altra forma de regular l'ús de les criptomonedes vindrà de la mà de l'entrada en vigor, el pròxim u de gener de l'any 2022, de la modificació que el passat mes de juny es va aplicar a la llei antifrau 11/2021, aprovada el 10 de juliol de l'any 2021. A partir del nou any, serà obligatori declarar les criptomonedes que cada ciutadà tingui, tant a Espanya com a l'estranger.
Més concretament, l'article 39 bis obliga a "informar sobre saldos en monedes virtuals" a tots els residents a Espanya i negocis que hi tinguin seu. Caldrà informar, a finals d'any, de la quantitat de crèdits i del tipus de criptomoneda que té cada ciutadà. Ara bé, estaran exemptes de donar aquesta informació aquells que tinguin menys de 50.000 euros en criptomonedes.
La regulació o no de les criptomonedes és un debat molt present al món financer. Mentre que hi ha veus que criden a prohibir-les o fer-les desaparèixer, com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que va assegurar que "estan buides" i són "inútils" com a actiu d'inversió, d'altres aboguen per una regulació, com el conseller delegat de La Caixa, Gonzalo de Gortázar, que va assegurar que "no desapareixeran" poc després que es conegués la fallida d'FTX. El Banc d'Espanya, per ara, reconeix algunes criptomonedes com proveïdores de serveis de canvi de moneda virtual, mentre que la Borsa espanyola intenta fer-se amb el negoci de la custòdia d'aquests criptoactius, tal com va avançar ON ECONOMIA.