Els grans bancs espanyols van obtenir un benefici net conjunt de 5.696 milions d'euros entre gener i març, pràcticament un 14% més que l'any passat, malgrat l'impacte de 1.120 milions d'euros que va suposar l'impost extraordinari a la banca. Segons els comptes presentats pel Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja, la taxa, que no es descompta del benefici, sinó dels ingressos, no va ser un obstacle perquè aquests registressin increments de dos dígits en gairebé tots els casos, afavorits per l'alça dels tipus.
La nova taxa suposa un 4,8% dels ingressos que obtingui cada banc (i cada companyia energètica) per la seva activitat bancària a Espanya, entre interessos i comissions. Bankinter va ser la primera entitat bancària en revelar les seves xifres, que van donar un benefici net de 185 milions d'euros, el millor resultat trimestral de la seva història i un 20% superior al de l'any anterior, malgrat els 77 milions que va haver de destinar a l'impost.
El 25 d'abril, el Santander va comunicar un benefici trimestral de 2.571 milions d'euros, un 1% més, després de pagar 224 milions d'euros per l'impost extraordinari, sense la qual cosa hauria guanyat 2.795 milions, un 10% més.
Dos dies més tard va ser el torn del BBVA, que va obtenir un benefici net atribuït rècord de 1.846 milions d'euros, un 39,4% més que un any abans, gràcies als ingressos aconseguits més elevats i malgrat els 225 milions que va destinar al pagament de la taxa. El mateix dia, el Banc Sabadell va comunicar un guany net trimestral de 205 milions d'euros, un 4% menys que en el mateix període de 2022, després de destinar 157 milions al pagament de l'impost.
Unicaja Banc va guanyar 34 milions d'euros, un 43,2% menys entre gener i març de 2022, després de pagar íntegrament el gravamen, que en el seu cas va ascendir a 63,8 milions d'euros, sense la qual cosa el benefici hauria incrementat més d'un 60%. CaixaBank, per la seva part, ha comunicat aquest divendres que ha millorat en un 21,1%, fins als 855 milions d'euros, una vegada descomptats els 373 milions de l'impost, el més elevat d'aquest grup de bancs.
Augment del preu dels diners a l'eurozona
El que semblen tenir clar les entitats és que encara no ha arribat el moment de pagar interessos als seus clients pels dipòsits que custodien, "igual que mai no els van cobrar quan el preu dels diners era negatiu", recorden fonts del sector. La decisió la prendrà cada banc, en funció de les seves necessitats de liquiditat o del que facin la resta de competidors, que de moment mantindran l'estratègia de remunerar en funció de la vinculació del client, a qui també ofereixen col·locar els seus diners en productes més rendibles (i amb més riscos) com els fons d'inversió, afegeixen.
Tanmateix, totes les entitats es beneficien ja de l'augment del preu dels diners a l'eurozona -actualment en el 3,75 %- i no només a través de les revisions de les hipoteques variables, sinó també de la resta dels crèdits i gràcies a les comissions que cobren, la qual cosa s'ha traduït en substanciosos increments dels ingressos.