L'estalvi financer (no immobiliari) de les famílies espanyoles va assolir a finals del primer trimestre de l'any els 2,88 bilions d'euros, amb un creixement del 2% (54.359 milions d'euros) respecte a finals de desembre de 2023 i s'apropa a la cota dels 3 bilions, segons dades dels comptes financers de l'economia espanyola difoses pel Banc d'Espanya. Al contrari, els deutes de les famílies (crèdits al consum, préstecs hipotecaris) ascendeix en aquell període a 741.719 milions d'euros, pel que el saldo entre l'actiu i el passiu és favorable en 2,14 bilions d'euros.
L'increment d'actius financers més gran mantingut per les famílies davant l'augment del PIB, provoca que aquesta ràtio torni a ascendir fins al 194,5% de la riquesa. Per comparar-ho amb altres variables, el deute públic emès a Espanya assoleix el 109% del PIB, amb un volum d'1,61 bilions d'euros.
Mentre que l'estalvi té una progressió contínua, els espanyols han anat reduint els seus deutes, que van arribar a un màxim de 960.101 milions d'euros l'any 2010, just al final del boom immobiliari que va provocar posteriorment la forta crisi del mercat de l'habitatge i també la desaparició de les caixes d'estalvis. Aquell fatídic any, els deutes de les famílies superaven als seus estalvis, que eren tan sols de 846.016 milions d'euros. Aquest perillós desequilibri es va mantenir fins el 2013, quan estalvi i deutes van tornar a l'equilibri.
Tres fets expliquen el rècord: la situació econòmica, la capacitat d'estalvi de les famílies i el moment que viuen els mercats
A més de la situació econòmica i de la capacitat d'estalvi de les famílies, la marxa dels mercats també explica l'evolució de l'estalvi. El bon primer trimestre d'aquest 2024 als mercats és responsable de la major part de l'increment de la guardiola. Segons expliquen des d'Inverco (Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva), l'augment del 2% en l'estalvi en el primer trimestre de l'any obeeix a les rendibilitats generades pels mercats financers, que van explicar el 88% de l'increment (47.823 milions), mentre que el 12% restant correspon a l'estalvi nou (6.536 milions d'euros).
Els diners dels espanyols es troben massivament en comptes i dipòsits bancaris, que suposen 37 euros de cada 100 estalviats per les famílies. Una gegantina xifra d'1,02 bilions d'euros que amb prou feines no percep cap retribució, davant de la falta de remuneració per part de les entitats financeres. L'altre gran apartat a què les famílies destinen la seva guardiola és la inversió directa en renda fixa (lletres, bons, obligacions), així com en accions, estiguin cotitzades als mercats (borsa) o no (normalment aquestes últimes són participacions en negocis propis o familiars. Aquí va destinat el 32% de l'estalvi financer, amb més pes de les accions no cotitzades (19,6%) davant la inversió directa en accions que representen el 10,8% dels diners totals. Curiosament, comprar i vendre accions en borsa directament ha perdut pes entre els espanyols. Per exemple, a començaments del segle assolia el 22% de l'estalvi de les famílies.
Als fons d'inversió es destinen 16 euros de cada 100 estalviats, amb una xifra acumulada de 462.097 milions d'euros, mentre que als fons de pensions van 4,5 euros de cada 100 amb un import de 129.215 milions d'euros. Malgrat el temor d'una reducció de les pensions públiques i els continus missatges d'estalviar per a la jubilació, el pes de l'estalvi amb aquest objectiu s'ha anat reduint i va assolir el seu màxim el 2010, quan de cada 100 euros estalviats, 5,3 anaven a pensions. L'altre gran grup d'estalvi va a assegurances de vida i estalvi amb un pes del 8,2% sobre el total de l'estalvi financer a tancament del primer trimestre d'aquest any. També l'assegurança va viure anys més feliços, i el 2019 representava el 10,6% de la guardiola financera.
Creixement aquest any
Per components, les Institucions d'Inversió Col·lectiva van experimentar un nou augment fins al 16% del total de l'estalvi financer de les famílies espanyoles. Els dipòsits a termini de les famílies van incrementar, per cinquè trimestre consecutiu, la seva ponderació en el conjunt de l'estalvi, passant a representar el 5,7% del total (lluny encara dels màxims de 2012).
En el primer trimestre de l'any, les llars espanyoles van realitzar inversions fins als 6.536 milions d'euros, canalitzant 10.499 milions d'euros dels seus estalvis cap a opcions d'inversió amb més potencial de revalorització com els fons d'inversió. L'adquisició de renda fixa per part de les llars espanyoles es va veure reduïda al seu nivell més baix des del tercer trimestre de 2023. Tot i així, van canalitzar 1.747 milions d'euros en aquest tipus d'actius, principalment lletres del tresor. Fins al març, les llars van mobilitzar part de les seves posicions d'efectiu i dipòsits transferibles a favor de dipòsits a termini a la recerca de remuneracions addicionals dels seus estalvis.