L'IBEX 35 ha conquerit aquest dijous la cota dels 12.000 punts, un nivell inèdit des de gener de 2010, en anotar-se una pujada d'un 1,57% en què han participat especialment els valors bancaris.

Segons les dades del mercat consultades per Europa Press, el principal indicador del mercat espanyol ha tancat en els 12.118,7 punts mitjançant l'esmentada pujada, firmant així un nou màxim anual, en tant que el 2024 acumula una revalorització d'un 19,96%.

Els valors bancaris de l'índex han estat el motor d'aquest avenç: Banc Santander s'ha elevat un 4,58%; Banc Sabadell, un 4,42%; BBVA, un 4,22%; CaixaBank, un 3,61%, i Unicaja, un 3,55%.

A contracorrent dels valors bancaris, la pitjor evolució borsària dins de l'Ibex 35 ha estat protagonitzada per Solaria (-2,93%), Aena (-2,47%), Puig (-1,8%), Acciona Energía (-1,06%) i Repsol (-0,96%).

D'aquesta forma, el selectiu madrileny sembla no estar afectat per la moció de censura que es va realitzar ahir contra el primer ministre de França, Michel Barnier, que ha romàs en el càrrec tan sols tres mesos.

"Ara, el president de França, Emmanuel Macron, haurà de nomenar a un nou primer ministre (si bé la Constitució no li imposa terminis ni condicions), i també haurà de decidir si sol·licita a Barnier i el seu Govern mantenir-se en funcions durant el temps de la consulta (que podria allargar-se en un escenari complicat d'Assemblea Nacional molt dividida)", ressalten els analistes de Renda 4.

"El mercat parla que es podria formar un nou govern de tecnòcrates", afegeixen els experts, en un context de més incertesa i complexitat per a França fins que es tornin a convocar eleccions el juliol de 2025.

"És previsible que fins que es formi un nou govern es prorroguin els Pressupostos de 2024, el que impedirà rebaixar el dèficit públic a nivells del 5% del PIB com preveia Barnier (el 2024 es podria situar en el 6%. Aquesta situació d'incertesa també pesarà sobre el PIB, amb probable revisió a la baixa de les previsions de creixement," expliquen.

Els analistes també destaquen l'actualització de les previsions que va realitzar ahir l'OCDE, que va revisar lleugerament a l'alça el creixement del PIB per a 2024 i 2025 al 3,2% i 3,3% respectivament, així com les compareixences dels presidents de la Reserva Federal dels EUA (Fed) i del Banc Central Europeu.

D'altra banda, el responsable de la Fed, Jerome Powell, va ressaltar ahir el bon comportament de l'economia nord-americana, del mercat laboral i de la moderació inflació, si bé no la dona per controlada completament. "En aquest context, la Fed continuarà baixant tipus per tornar-los a la neutralitat, però de forma cautelosa", afirma Renda 4.

Dins de l'agenda macroeconòmica d'aquest dijous, les comandes a fàbrica a Alemanya a l'octubre han caigut un 1,5%, menys del que esperava el mercat, mentre que les vendes detallistes de l'eurozona el mateix mes han pujat un 1,9% en taxa interanual, batent l'estimació dels analistes en dues dècimes.

Als Estats Units no s'esperen aquest dijous grans referències, si bé els inversors posen la mira ja en les dades d'ocupació als EUA que es coneixeran demà; de fet, Renda 4 assenyala que el mercat està esperant una "robusta creació" de treball, amb una pujada de 215.000 nòmines no agrícoles el desembre davant els 12.000 de novembre.

Quant a les Borses europees, Londres ha sumat un 0,16%; Pariu un 0,37%; Frankfurt un 0,63% i Milà un 1,59%.

D'altra banda, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, pujava un 0,07% a l'hora de tancament al Vell Continent, fins als 72,35 dòlars, mentre que la Texas se situava en 68,56 dòlars, un 0,03% més.

En aquest àmbit, es pot destacar que els països productors de petroli liderats per l'Aràbia Saudita i Rússia, agrupats en la denominada OPEP+, han acordat retardar tres mesos, fins a finals de març de 2025, l'aixecament gradual de les restriccions del subministrament aplicades des de novembre de 2023, a més d'estendre fins a finals de 2026 la vigència de la resta de limitacions a la producció, que van ser pactades l'abril de 2023.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar avançava un 0,6%, fins als 1,0573 'bitllets verds', en tant que al mercat de deute l'interès exigit al bo espanyol a 10 anys ha escalat fins el 2,76%, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 65 punts.

Per la seva part, l'unça d'or troy es depreciava un 0,63%, fins als 2.630 dòlars, mentre que el bitcoin ha superat aquesta matinada la cota històrica dels 100.000 dòlars aixecat per la decisió de Donald Trump de nomenar Paul Atkins, conegut per les seves posicions favorables cap als actius digitals, com a nou cap de la Comissió de Borsa i Valors (SEC) dels Estats Units.