L'IBEX 35 ha tancat aquest dijous en els màxims de l'any amb una alça del 0,98%, fins a situar-se en els 9.694,7 punts (nivells de febrer del 2020), impulsat per valors com Indra, Unicaja i Telefónica després de presentar resultats i després que el Banc Central Europeu (BCE) hagi complert les previsions del mercat i hagi elevat els tipus d'interès en un quart de punt, fins al 4,25%.

El selectiu va arrencar amb alces que li van permetre apuntar cap als 9.700 punts després que el mercat rebés una allau de resultats empresarials, i encara que va vacil·lar amb moderar els avenços després de la pujada de tipus del banc central de l'eurozona, va tornar a intensificar les pujades i va estar a prop de tancar en els 9.700 punts.

El BCE ha seguit la línia anunciada ahir —amb el mercat europeu ja tancat— de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, que van elevar els tipus d'interès en un quart de punt, fins al rang del 5-5,25%; i els analistes dubten de si el BCE tornarà a apujar-los en la pròxima reunió de política monetària, prevista per al setembre, mentre que la Fed podria fer una altra pausa, tal com va fer en la reunió de juny.

Dins de l'agenda macro, també s'ha conegut aquest dijous que el PIB nord-americà va registrar un creixement del 0,6% en el segon trimestre de l'any (en termes anualitzats, va accelerar la seva expansió al 2,4% des del 2% del primer trimestre).

Per la seva part, a Espanya s'ha conegut que l'atur va baixar en 365.300 persones en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un 11,7% menys que en el trimestre anterior, mentre que es van crear 603.900 llocs de treball (+2,9%), el total d'ocupats per primera vegada en la història arriba a 21.056.700 persones; a més, les vendes minoristes espanyoles es van mantenir estables (0,0%) al maig en taxa mensual.

Referent als resultats, Indra va registrar un benefici net de 90 milions d'euros en el primer semestre de l'any, un 35,3% més que els 66 milions d'euros del mateix període de l'any anterior.

Banc Sabadell ha anunciat que va tancar el primer semestre de l'any amb un benefici de 564 milions d'euros, un 43,6% més que en el mateix període del 2022. Telefónica, per la seva banda, va obtenir un benefici net atribuït de 462 milions d'euros, la qual cosa suposa un 44,5% més que els 320 milions d'euros del mateix exercici del 2022.

Així mateix, Unicaja Banco va tancar els primers sis mesos del 2023 amb un benefici net atribuït de 148 milions d'euros, un 13% menys respecte als guanys comptabilitzats en el mateix període de l'any anterior, mentre que Repsol va guanyar 1.420 milions d'euros en el primer semestre, la qual cosa representa una caiguda del 44% respecte al mateix exercici del 2022.

D'altra banda, ArcelorMittal va obtenir un benefici net atribuït de 2.956 milions de dòlars (2.665,4 milions d'euros) en la primera meitat del 2023, la qual cosa representa un descens del 63,3% en comparació amb el resultat comptabilitzat en els sis primers mesos de l'any precedent, mentre Iberdrola va guanyar 2.521 milions al semestre, un 21,5% més, impulsat pel seu esforç inversor.

Grifols va tancar el primer semestre amb unes pèrdues de 56 milions d'euros a causa dels costos de reestructuració per import de 140 milions d'euros associats al seu pla de transformació, i va augmentar els ingressos un 14,8%, fins als 3.225 milions. Indra, d'altra banda, va obtenir un benefici net de 90 milions d'euros entre gener i juny, un 35,3% més.

En aquest context, les pujades més grans al final de sessió se les han anotat Indra (+5,44%), Unicaja Banc (+4,59%), Telefónica (+3,57%), Amadeus (+2,2%), Melia Hotels (+1,89%), IAG (+1,86%) i Inditex (+1,82%). En l'extrem oposat s'han situat Grifols (-2,76%), que va perdre 193 milions per l'augment d'amortitzacions, Rovi (-2,74%), Solaria (-2,61%), Acciona Energía (-2,35%), Caixabank (-1,13%) i Repsol (-0,83%).

Les principals places europees han tancat amb importants revaloritzacions: Londres ha sumat el 0,21%; Frankfurt l'1,7%; París el 2,05% i Milà el 2,13%. A l'hora de tancament al Vell Continent, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, pujava un 1,21%, fins als 83,92 dòlars (màxims de mitjans de l'abril passat), mentre que el Texas se situava en 79,95 dòlars, un 1,49% més.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el "bitllet verd" descendia un 0,83% i se situava en 1,0994 dòlars. L'interès del deute espanyol a llarg termini ha tancat en el 3,471% després de restar gairebé tres punts bàsics, un moviment similar al de la resta de bons de l'eurozona (malgrat que solen augmentar després de les pujades de tipus del BCE), en tant que la prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) quedava en 100,4 punts.