L'Ibex-35 ha tancat aquest dimecres amb una pujada d'un 0,49%, fins a situar-se en els 12.942,1 punts, en una jornada marcada per les noves tensions aranzelàries entre els Estats Units i la Xina i en espera de conèixer demà quina decisió de tipus d'interès adoptarà el Banc Central Europeu (BCE).

En aquest context, dins de l'Ibex 35, Telefónica ha estat el principal valor alcista (+2,47%), per davant de Cellnex (+2,26%), Repsol (+1,7%), Naturgy (+1,53%), Enagás (+1,49%), Endesa (+1,44%), i Iberdrola (+1,22%). Del costat contrari, s'han situat Grifols (-1,23%), Bankinter (-0,96%), Rovi (-0,88%), Puig (-0,87%), Inditex (-0,62%) i Solaria (-0,51%).

L'evolució de l'Ibex-35 ha estat similar a altres grans índexs europeus en decantar-se pels avenços en l'últim moment; així, Frankfurt ha sumat un 0,27%; Londres un 0,32% i Milà un 0,62%, mentre que París ha estat l'excepció en restar un 0,07%.

A l'altre costat de l'Atlàntic, els índexs de Wall Street cotitzaven afectats a la baixa per la caiguda del 6% de Nvidia després de les limitacions per vendre a la Xina: el Nasdaq baixava un 2,1%; el S&P 500 un 1,05% i el Dow Jones Industrial un 0,5%.

El principal indicador del mercat espanyol ha transitat la major part de la negociació en el signe negatiu i fins i tot ha arribat a vacil·lar amb perdre el nivell dels 12.700 enters; tanmateix, en l'últim tram de la sessió, el selectiu ha protagonitzat una important escomesa alcista que li ha permès tancar a les portes dels 13.000 punts, una cota que va cedir a començaments de mes en desencadenar-se la guerra comercial iniciada pels Estats Units.

De fet, la recuperació del terreny perdut a començaments de mes és la tònica en la present setmana, en tant que en aquestes tres sessions l'índex acumula una pujada d'un 5,3%.

En el que va de 2025, l'Ibex-35 avança un 11,62% i firma la millor dada d'Europa, seguit a distància per la Borsa de Frankfurt en pujar l'any un 7%.

Entrant al detall de la present jornada, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va assenyalar ahir a la nit que els Estats Units volen arribar a un acord negociat amb la Unió Europea sobre la política d'aranzels, segons l'ha traslladat el secretari del Tresor nord-americà, Scott K.H. Bessent, en la reunió que van mantenir aquest dimarts a Washington.

Per la seva part, el Departament del Tresor dels Estats Units ha fet públic un comunicat després de la reunió de Bessent amb Cuerpo en el que detalla que, en aquesta trobada, se li va demanar al ministre espanyol un augment de la despesa en Defensa i l'eliminació de l'anomenada taxa Google.

Amb tot, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha iniciat una investigació sobre la necessitat d'imposar aranzels a la importació de minerals crítics, apuntant així a un nou sector clau de l'economia mundial que pot veure's afectat per la creixent guerra comercial començada pel magnat de Nova York des que va tornar a la Casa Blanca.

Seguint en aquesta línia, l'inquilí de la Casa Blanca ha limitat a Nvidia la capacitat de vendre xips a la Xina, per la qual cosa la tecnològica nord-americana ha enviat un comunicat al mercat en el qual afirma que aquesta limitació li suposarà pèrdues de fins a 5.500 milions de dòlars en el primer trimestre.

"La clau està que la incertesa pot durar tres mesos més, que és el temps que s'ha donat l'Administració americana per negociar amb la resta del món. Mentrestant, la confiança es debilita (empreses, llars i inversors), l'economia es ressent i pugen les perspectives d'Inflació", han indicat els analistes de Bankinter sobre l'actual estat del mercat.

Del seu costat, els experts de Banca March han donat per descomptat al seu informe diari que el BCE baixarà demà els tipus d'interès de referència en quart de punt, fins a deixar-lo en el 2,25%: "La institució monetària enfronta la decisió en un entorn de més incertesa econòmica, però amb diversos factors que apunten a una inflació moderant-se a l'eurozona", han circumscrit.

Dins de l'agenda macroeconòmica, aquest dimecres ha transcendit que l'economia de la Xina, la segona més gran del món, va registrar una expansió de l'1,2% en els tres primers mesos de 2025 en comparació amb l'últim trimestre de 2024, quan l'expansió va ser de l'1,6%, segons ha informat l'Oficina Nacional d'Estadística (ONE).

Alhora, s'ha conegut que la taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar el març en el 2,2%, una dècima per sota de la dada del 2,3% de febrer, la qual cosa suposa la menor pujada dels preus a la regió des de novembre de l'any passat, mentre que en el conjunt de la Unió Europea la taxa es va moderar al 2,5% interanual des del 2,7% del mes anterior, segons la segona lectura d'Eurostat.

Per la seva part, als Estats Units les vendes al detall al març han pujat un 1,4% en taxa mensual, mentre que la producció industrial en el mateix període s'ha contret un 0,3%.

A Espanya, la facturació del sector serveis ha pujat un 3,1% interanual al febrer i ha encadenat onze mesos d'alces, en tant que la facturació de la indústria ha tornat a taxes positives al febrer després de pujar un 0,4% interanual.

Al mercat borsari nacional, però fora de l'Ibex-35, Duro Felguera ha subscrit un memoràndum d'entesa amb Sonelgaz Production d'Electricité (SPE) per a la resolució amistosa del projecte de Djelfa a Algèria, i això suposa desbloquejar el contracte subscrit el febrer de 2014 i que va quedar en suspensió el mes de juny passat.

A l'hora de tancament a Europa, al mercat de matèries primeres, el barril de Brent se situava en 65,85 dòlars, un 1,84% més, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) assolia els 62,55 dòlars, un 2,01% més.

Respecte al deute, el rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys ha tancat en el 3,207% després de restar tres punts bàsics, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 70,3 punts.

Quant a les divises, l'euro s'apreciava un 0,88% davant el dòlar, fins a cotitzar en 1,1383 dòlars per cada euro, en espera del BCE.

Per la seva part, l'unça d'or troy, actiu refugi per antonomàsia, sumava un 3% en la jornada i aconseguia un nou màxim històric per sobre dels 3.300 dòlars, mentre que el bitcoin avançava un 1,27%, fins als 85.000 dòlars.