L'Ibex-35 ha tancat la primera sessió de la setmana amb una pujada del 0,23%, fins a situar-se en els 11.778,6 punts. La jornada d'aquest dilluns ha estat marcada per la publicació de dades d'activitat econòmica a banda i banda de l'oceà Atlàntic. Amb tot, les borses cotitzaran aquesta setmana entorn de la reunió d'aquest dimecres de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), a les que s'uneixen les reunions del Banc d'Anglaterra i del Banc del Japó l'endemà, dijous. Amb tot, l'índex espanyol ha presentat aquest dilluns el millor comportament de les borses europees que, la majoria, ha acabat la negociació amb pèrdues: Milà ha restat un 0,43%; Frankfurt un 0,45%; Londres un 0,46% i París un 0,71%.

En aquest context, els avenços del selectiu espanyol han estat encapçalats per Grifols (+3,83%), Unicaja (+2,3%), Rovi (+1,61%), IAG (+1,56%), Ferrovial (+1,03%) i Banc Sabadell (+0,94%). Pel costat contrari, els descensos més destacats han estat per a Cellnex (-2,23%), Puig (-2,12%), Acciona (-2,03%), Solaria (-1,94%), Colonial (-1,35%) i ArcelorMittal (-1,31%).

A més, els inversors estan atents a l'evolució de la Xina, l'economia de la qual està mostrant símptomes de debilitat. En concret, les vendes detallistes van créixer al novembre només un 3%, davant el 5% esperat pel mercat i al 4,8% del mes anterior. Tanmateix, la inversió immobiliària ha caigut un 10,4% mentre que la venda de propietats ha descendit un 20%. Els preus de l'habitatge, a més, han continuat caient, encara que han moderat el seu descens, segons els analistes de Renda 4, consultats per Europa Press. Els experts destaquen, igualment, diverses referències polítiques: la moció de confiança al canceller alemany, Olaf Scholz que "probablement" desembocarà en eleccions anticipades per al febrer; el nomenament de François Bayrou com a nou primer ministre a França divendres passat; i la destitució del president de Corea del Sud, Yoon Suk Yeol, aquest dissabte, a conseqüència d'haver implantat la llei marcial durant unes hores el passat 3 de desembre.

Entrant al detall de la present jornada, es pot destacar la publicació dels PMI preeliminessis: a l'eurozona, el sector privat ha millorat el desembre gràcies al sector serveis, si bé es manté en l'àrea de contracció, en situar-se l'índex en els 49,5 (davant el 48,3 del mes anterior), és a dir, per sota dels 50 punts que separen la contracció del creixement.

Mals auguris de les empreses alemanyes

També s'ha conegut avui l'índex IFO de confiança d'empreses alemanyes, que mostra que aquestes companyies no preveu que la seva situació econòmica millori l'any vinent. En concret, un 56% creu que les seves perspectives continuaran sent les mateixes, mentre que un 31% creu que empitjoraran.

Als Estats Units, l'índex d'activitat manufacturera PMI al desembre ha agreujat més del previst la seva situació en zona recessiva, si bé en paral·lel el sector serveis ha millorat notablement la seva posició en terreny expansiu quan s'esperava una contracció. En suma, el PMI compost ha millorat la seva activitat en passar de 54,9 a 56,6 punts, per sobre de les expectatives.

D'altra banda, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha afirmat aquest dilluns que serà possible continuar baixant els tipus d'interès en el futur davant de la consolidació del procés de desinflació.

D'altra banda, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, se situava en 73,85 dòlars a l'hora de tancament, un 0,85% menys, mentre que la Texas queia un 0,95%, fins als 70,6 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,051 'bitllets verds', en tant que al mercat de deute, l'interès exigit al bo a 10 anys ha tancat en el 2,932% després de sumar un punt bàsic, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 68,8 punts.

Per la seva part, l'unça d'or troy s'encaria un 0,17%, fins als 2.652 dòlars, mentre que el bitcoin escalava un 4% i firmava un nou màxim històric en els 107.000 dòlars en línia amb el 'ral·li alcista' iniciat després de la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units.