L'Ibex-35 ha tancat aquest dijous amb una alça d'un 0,15%, fins a situar-se en els 13.234,2 punts, en una jornada marcada per la nova retallada de quart de punt dels tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE).

Els avenços han estat liderats per ArcelorMittal (+6,63%), Indra (+3,84%), Banc Santander (+2,45%), BBVA (+2,26%), CaixaBank (+1,52%), Sabadell (+1,48%) i Naturgy (+1,39%). Pel costat contrari, les caigudes més fortes han estat les de Cellnex (-6,36%), Ferrovial (-3,43%), Merlin (-2,88%), Grifols (-2,51%), Colonial (-1,97%), Aena (-1,4%) i Endesa (-1,36%).

Les principals Borses europees han corregut una sort similar a l'espanyola: París ha sumat un 0,29%; Milà un 0,68% i Frankfurt un 1,47%, mentre que Londres ha estat l'excepció en restar un 0,83%.

El principal indicador del mercat espanyol ha arrencat la jornada en positiu i, encara que posteriorment ha travessat una depressió baixista que li ha fet transitar la major part de la negociació en les pèrdues, ha aconseguit finalitzar de tornada al terreny dels avenços per consolidar la cota dels 13.200 punts.

El protagonisme de la jornada ha recaigut en el BCE, que ha complert amb el guió telegrafiat pel mercat en firmar una nova retallada consecutiva de tipus -amb una baixada d'un 0,25%- i deixar la taxa de referència en el 2,5%, el nivell més baix en dos anys.

En la reunió mantinguda aquest dijous pel 'guardià de l'euro' també s'ha actualitzat el quadre de projeccions, de tal manera que l'organisme ha revisat a l'alça que la inflació general se situarà de mitjana en el 2,3% el 2025, l'1,9% el 2026 i el 2% el 2027: "La revisió a l'alça de la inflació general per a 2025 reflexa més dinamisme dels costos energètics", ha motivat el banc central.

Alhora, sobre l'activitat econòmica, el cos tècnic del BCE ara ha previst una recuperació econòmica més lenta que en les projeccions de desembre i avisa de "reptes". En conjunt, ha anticipat un creixement del 0,9% el 2025, de l'1,2% el 2026 i de l'1,3% el 2027.

"Les correccions a la baixa per a 2025 i 2026 reflecteixen un descens de les exportacions i la persistent debilitat de la inversió, atribuïble, en part, a l'elevada incertesa sobre les polítiques comercials i [...] les polítiques econòmiques", ha explicat l'informe en un context travessat per la guerra comercial d'escala global desencadenada per l'Administració de Donald Trump.

Davant d'aquesta conjuntura, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha evitat en roda de premsa oferir cap pista sobre els pròxims passos del Consell de Govern respecte dels tipus d'interès, després de confirmar aquest dijous la cinquena baixada consecutiva i la sisena en set reunions, a causa de la creixent incertesa i a múltiples riscos "per tot arreu" que amenacen de canviar dràsticament la situació i les projeccions de la institució.

"A partir d'aquí, el rumb de la política monetària del BCE es tornarà més incert i s'intensificarà el debat sobre una possible pausa en l'actual cicle de retallades", ha vaticinat l'equip d'inversions de Diaphanum amb ànim prospectiu.

Del seu costat, l'economista en cap d'Europa del Deutsche Bank, Mark Wall, ha apuntat que el BCE es troba en una "posició difícil" entre l'amenaça dels aranzels nord-americans en el curt termini, que podrien justificar noves retallades dels tipus d'interès, i el creixent compromís d'augmentar la despesa en defensa durant els anys vinents, la qual cosa serà necessari per assegurar l'autonomia estratègica d'Europa.

"Aquest entorn exigeix una mà hàbil en el maneig de la palanca de la política monetària i la preservació de l'opcionalitat de les polítiques", ha afegit l'executiu.

A l'altre costat de l'Atlàntic, Trump ha tret el seu costat negociador, segons els experts de Banca March, en ajornar l'entrada dels aranzels sobre els cotxes a Mèxic i el Canadà després d'una reunió amb els principals executius del sector; amb tot, els índexs de Wall Street prossegueixen aquesta jornada el seu 'ral·li' a la baixa.

Sota el paraigua macroeconòmic espanyol, el Tresor Públic ha col·locat aquest dijous 5.820,622 milions d'euros en deute a mitjà i llarg termini, en el rang mitjà previst, i ho ha fet elevant la rendibilitat oferta per les tres referències subhastades.

També a Espanya, el patronat de la Fundació Bancària La Caixa va anunciar ahir l'acord "per unanimitat" per tornar a Catalunya la seu social de la fundació i de CriteriaCaixa, gairebé set anys i mig després del seu trasllat a Palma (Balears).

A més, el consell d'administració de Telefónica, en la reunió extraordinària feta aquest dijous, ha oficialitzat el nomenament d'Emilio Gayo com a conseller delegat del grup en substitució d'Ángel Vilá, mentre que Javier de Paz serà el nou president de Movistar+, un càrrec en el qual relleva Sergio Oslé.

D'altra banda, a l'hora de tancament a Europa, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, se situava en 68,9 dòlars, un 0,6% menys, mentre que la Texas es depreciava un 0,8%, fins als 65,8 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,0822 bitllets verds', un 0,3% més que en la vigília, en tant que al mercat de deute, l'interès exigit al bo a 10 anys ha tancat en el 3,445% després de sumar cinc punts bàsics, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 61,5 punts.

Per la seva part, l'unça d'or troy restava una dècima i es negociava en els 2.915 dòlars, mentre que el bitcoin es desplomava un 2% i es cotitzava per sota dels 89.000 dòlars.