L'IBEX 35 ha encadenat la seva quarta sessió consecutiva a l'alça després de pujar aquest dijous un 0,28%, la qual cosa li ha permès situar-se en els 9.667,4 punts, molt a prop de la cota dels 9.700 enters en la qual, no obstant això, ha arribat a cotitzar en la primera hora de negociació.
El principal indicador del mercat espanyol, que l'any es revaloritza un 17,48%, ha aconseguit aquest dijous el seu tercer millor resultat de 2023 -el 27 i 28 de juliol va tancar, respectivament, en els 9.685 i 9.694 punts-, i assoleix, per tant, uns nivells que anteriorment no es veien des de març de 2020, quan el coronavirus va irrompre als mercats.
L'IBEX ha aconseguit romandre a l'alça gràcies a la tirada de les renovables i, en particular, d'Iberdrola, un dels valors més grans del selectiu, que s'ha aixecat un 2,13% en la sessió, la segona pujada més gran del selectiu, i que, al seu torn, ha aconseguit contrarestar la caiguda de Repsol (-2,34%), que ha presidit les pèrdues en veure's llastat per les fortes caigudes del petroli.
En el pla polític, la jornada ha estat marcada per la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern d'Espanya després d'obtenir una majoria absoluta de 179 vots al Congrés dels Diputats i la posició contrària de Partit Popular i Vox.
Dins de l'agenda 'macro' d'aquest dijous amb prou feines ha destacat la caiguda major de l'esperat -ha restat un 0,6%- de l'índex de producció industrial dels Estats Units a l'octubre, a més d'un augment major del previst de les peticions setmanals d'atur en aquest país; el que reforçaria la hipòtesi que l'ajustament monetari fa el seu efecte i l'economia s'està alentint.
Del seu costat, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha assenyalat que el sistema financer europeu ha evitat fins ara el pitjor dels escenaris, és a dir, aquell en el qual es materialitzin alhora els riscos sistèmics, en tant que ha avisat al seu torn que els costos de finançament més grans faran efecte en la rendibilitat de la banca, per la qual cosa "seria imprudent ser complaent".
Al mercat de deute, el Tresor Públic ha col·locat aquest dijous 4.349,01 milions d'euros en una subhasta de bons i obligacions de l'Estat, en el rang mitjà-baix previst, i ha elevat la remuneració oferta als inversors pel deute a 20 anys per sobre del 4,1%.
Dins del mercat espanyol, després de l'OPA anunciada ahir sobre Prosegur, aquest dijous ha estat Talgo la que ha agitat el mercat en informar que ha rebut "una manifestació preliminar de potencial interès" per part d'un grup empresarial hongarès per presentar una OPA a 5 euros per acció. Això ha portat Talgo, que cotitza al mercat continu, a firmar el millor resultat de la borsa en tancar amb una pujada propera al 12%.
En aquest context, dins de l'IBEX 35, Cellnex ha liderat els increments amb una alça del 2,43%, per davant d'Iberdrola (+2,13%), Redeia (+1,48%), Solaria (+1,42%), Naturgy (+1,06%), ACS (+1,05%) i Endesa (+0,87%). Del costat contrari, el pitjor acompliment del selectiu a la final de sessió ha estat el de Repsol (-2,34%), seguida de Sacyr (-1,47%), Bankinter (-1,28%), ArcelorMittal (-1,22%), Rovi (-1,07%), Mélia (-0,98%) i Logista (-0,87%).
Per la seva part, la resta de les borses europees ha tancat de manera dispar al tancament: Frankfurt s'ha elevat un 0,24% mentre que París ha restat un 0,57%; Milà un 0,71% i Londres un 1,01%. El barril de Brent experimentava a l'hora de tancament al Vell Continent una caiguda del 4,35%, fins als 77,65 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) se situava en els 73,1 dòlars, un 4,63% menys.
L'interès del bo espanyol a llarg termini ha tancat en el 3,583% després de restar vuit punts bàsics, mínims des de setembre de 2022, en tant que la prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) s'ha situat per sota dels 100 punts -en concret, en els 99,6 punts. Al mercat de divises, l'euro cotitzava pla davant el dòlar, fins a situar-se en 1,0852 'bitllets verds' per cada unitat de la divisa comunitària, malgrat que es va aproximar als 1,09 dòlars poc abans del tancament europeu.