Ara els posa, ara els treu, el mateix els suspèn que els reprèn, els matisa i els generalitza, però després els fracciona i obre excepcions. El caos entorn dels aranzels imposats per Donald Trump a tot el món, suspesos per negociar en tots els països excepte a la Xina, han sacsejat els mercats i provocat diverses caigudes.  Però, en un efecte rebot després de la caiguda de la setmana passada i pel fre als aranzels europeus, l'Ibex-35 ha salvat una curta setmana a l'alça amb una pujada del 5,14%, la millor des de gener de 2023. I això que dijous no ha estat positiu, amb una caiguda del 0,19% encomanada de Wall Street que li ha portat de nou als 12.918 punts.

La rebaixa dels tipus d'interès en 0,25 punts acordada per unanimitat pel Banc Central Europeu per deixar-los en el 2,25% no ha estat suficient per pintar de verd el selectiu espanyol, que amb tot i amb això no ha arrossegat caigudes que en Wall Street van arribar al 3%, en el cas del Nasdaq, dijous a la nit. Mentre que la presidenta del BCE, Christine Lagarde, reconeixia els riscos dels aranzels per frenar el creixement i per a la inflació mentre destacava la resiliència europea i la bona salut del seu mercat laboral, l'FMI alertava d'un possible fre per la guerra comercial que, de tota manera, no arribarà a la recessió.

Als Estats Units, a més, hi ha hagut embolic també pels tipus d'interès, encara que en aquest cas perquè Trump ha demanat el cessament del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, per no baixar-los. Dimecres a la nit, Powell va apuntar a Trump i els seus aranzels com a motiu de risc d'una possible inflació i d'inestabilitat econòmica, una cosa que segurament no ha caigut bé en la Casa Blanca, que manté la seva guerra comercial contra la Xina amb aranzels que van del 135% al 245% segons el sector.

Davant d'aquesta situació del tot marcada per les negociacions de Trump amb la resta de països del món fins que decideixi finalment què fa exactament amb els aranzels, Repsol, amb una pujada de l'1,77%, ha liderat el selectiu. Li segueixen Colonial (1,54%), Cellnex Telecom (+1,51%), Telefónica (1,43%) i Mapfre (1,04%).

Les caigudes més fortes han estat per a Acciona Energía (-2,34%), CaixaBank (-2,16%), Bankinter (-2,05%), Indra (-1,82%), Grifols (-1,8%) i Solaria (-1,59%).

El tancament ha estat similar la resta de grans mercats europeus, amb Londres caient un 0,04%; París, un 0,6%; Frankfurt, un 0,53%; i Milà, un 0,28%.

El barril de Brent se situava en els 67,67 dòlars, un 2,79% més, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) escalava un 3,12%, fins als 64,42 dòlars.

El rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys assolia el 3,170%, davant el 3,209% registrat al tancament de dimecres. Així les coses, la prima de risc es posicionava en 65,3 punts bàsics.

Al mercat de divises, l'euro es depreciava un 0,28% davant el dòlar en la mitja sessió europea, fins a cotitzar amb un tipus de canvi d'1,1361 dòlars per cada euro.