L'Ibex-35 ha tancat la sessió d'aquest dimecres amb una pujada de l'1,32%, que l'ha portat a situar-se en els 12.536,7 punts, marcant màxims des de mitjans de 2008, impulsat per Banc Santander, que ha despuntat un 8,29%.

En concret, el Santander, que és una de les companyies de més capitalització de l'Ibex-35, ha comunicat abans de l'obertura borsària que el 2024 va obtenir un benefici rècord de 12.574 milions d'euros, un 13,5% més respecte a l'any anterior. Per a 2025, el banc preveu aconseguir una rendibilitat sobre capital tangible (RoTE) del 17% –del 16,5% si es resten els cupons de AT1– i assolir un nou rècord de guanys.

A més, ha avançat que preveu destinar 10.000 milions d'euros a recompres corresponents als resultats de 2025 i 2026 i amb l'excés de capital previst, addicionals a la distribució ordinària de dividends en efectiu. No obstant això, per a 2024 ha anunciat que mantindrà el pay out del 50% que es distribuirà a parts iguals en una recompra i dividend en efectiu.

En l'apartat internacional, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat aquest dimarts en roda de premsa conjunta amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que el seu país "es farà càrrec" de la franja de Gaza per crear allà la "Riviera de l'Orient Mitjà", i ha suggerit el desplaçament de la població palestina a altres països.

A més, en el marc de la guerra comercial entre Washington i Pequín, el Servei Postal dels Estats Units (USPS) ha confirmat que, a partir d'aquest dimecres, torna a acceptar el correu i els paquets procedents de la Xina i Hong Kong, després d'haver suspès temporalment el dimarts la seva recepció coincidint amb l'entrada en vigor dels nous aranzels a productes xinesos.

D'acord a l'agenda macroeconòmica, aquest dimecres ha transcendit que l'activitat del sector privat de la zona euro va tornar a créixer el gener de 2025, quan l'índex compost PMI va despuntar a 50,2 punts des dels 49,6 del mes anterior, fet que confirma la primera expansió des del mes d'agost passat, si bé el ritme de creixement va ser marginal i posa en evidència la fragilitat de la recuperació.

Entre els països analitzats, "Espanya va tornar a ser el principal motor de creixement" de l'eurozona, amb un PMI compost de 54 punts, si bé una de les raons clau de la recuperació al gener va ser Alemanya, que va registrar el seu millor resultat mensual des de maig de 2024, amb una lectura del PMI compost de 50,5 punts. Per la seva banda, l'economia d'Itàlia va tornar a estar pràcticament estancada (49,7 punts) i França va patir la cinquena contracció consecutiva de l'activitat empresarial del sector privat (47,6 punts).

Així mateix, també s'ha conegut que els preus de producció de l'eurozona al desembre es van estancar en taxa internaual quan s'esperava una contracció d'un 0,1%, mentre que en taxa mensual l'índex ha moderat la pujada al 0,4% després d'haver-se situat el novembre en l'1,7%.

Respecte a la política monetària, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha reconegut que "l'enorme" nivell d'incertesa impedeix de saber on acabaran situant-se els tipus d'interès, malgrat que la trajectòria de la política monetària de l'entitat "és clara".

Així, després de Santander, les pujades més grans del selectiu espanyol han estat les d'Acciona Energía (+2,07%), Grifols (+1,95%), Merlin (+1,83%), Cellnex (+1,66%) i Aena (+1,63%). Pel costat contrari, les caigudes més destacades han estat les de Fluidra (-1,52%), Indra (-1,48%), Sacyr (-1,12%), Naturgy (-0,81%) i CaixaBank (-0,71%).

L'Ibex-35 ha despuntat entre les borses europees que han tancat amb signe mixt: París ha perdut un 0,19% en la sessió i Milà, un 0,38%. En canvi, Londres ha registrat un avanç del 0,61% i Frankfurt, un 0,37%.

A la mateixa hora, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per a Europa, se situava en 74,67 dòlars, un 2,01% menys, mentre que el Texas queia un 2,17%, fins als 71,12 dòlars.

Al mercat de divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,0417 'bitllets verds', un 0,37% més que en la vigília, en tant que al mercat de deute, l'interès exigit al bo a 10 anys se situava en el 2,982% després de restar tres punts bàsics, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 61,6 punts.