La Borsa espanyola ha pujat aquest divendres un 0,39% amb l'impuls de Wall Street i malgrat una nova jornada negra per a la banca, afectada pel nou impost i l'empitjorament de l'activitat econòmica a Europa, que aventura noves baixades dels tipus d'interès. El principal indicador del mercat nacional, l'IBEX 35, que ha guanyat aquesta setmana el 0,18% i n'acumula dues de consecutives a l'alça, acaba la jornada per sobre dels 11.600 punts. L'any, acumula uns guanys del 15,39%.

La pujada del 0,54% de Wall Street en els primers compassos, permetia a la borsa espanyola tancar amb guanys i compensar la baixada dels bancs (el 2,7% de mitjana). Dels grans valors ha destacat la pujada del 2,24% d'Inditex, la cinquena més gran de l'IBEX, mentre que Iberdrola ha avançat l'1,95% i Telefónica el 0,84%.

Han baixat Banc Santander, el 3,52% (segona caiguda més gran de l'IBEX), BBVA el 0,91% (cinquena empresa més baixista d'aquest índex) i Repsol el 0,21%. En el conjunt de l'IBEX el valor més castigat ha estat CaixaBank, que ha perdut un 4,3%, a més de Santander i Bankinter, que ha cedit un 2,5%. Continuava la llista el Sabadell, amb una caiguda propera al 2% i BBVA. Unicaja ha estat el més moderat, amb un retrocés del 0,16%.

En la setmana, les caigudes de la banca han estat més pronunciades. Totes les entitats, CaixaBank (-6,78%), Banc Santander (-4,56%), Bankinter (-2,21%), BBVA (-2,2%) i Banc Sabadell (-1,82%) han tancat en negatiu. En paraules de l'analista de mercats Manuel Pinto, la caiguda generalitzada dels bancs s'explica per l'última fornada de dades macroeconòmiques a l'eurozona, que ha estat més feble del que s'esperava i ha motivat els inversors a pensar que el Banc Central Europeu (BCE) podria dur a terme retallades més agressives dels tipus d'interès, amb descensos de fins a mig punt percentual.

"Els motius que podrien obligar a l'organisme presidit per Christine Lagarde a prendre aquesta decisió es troben en la debilitat econòmica, la caiguda de la productivitat i un refredament més pronunciat del mercat laboral", ha enumerat l'expert, en tant que els indicadors PMI d'activitat econòmica de novembre han caigut a zona de recessió.

Un altre punt clau en la setmana borsària ha estat la tensió geopolítica entorn d'Ucraïna, atès que Kíev ha rebut l'autorització per part dels seus aliats per utilitzar armes de llarg abast sobre territori rus, mentre que el Govern de Putin ha flexibilitzat la seva doctrina nuclear i ha fet ús del seu primer míssil balístic intercontinental en el conflicte.

Així mateix, als Estats Units han destacat la publicació dels comptes de Nvidia, que han estat de rècord però que s'han rebaixat estimacions futures, i els noms que aniran conformant l'Administració de Donald Trump, en tant que l'impacte de les seves polítiques inflacionistes condicionarà previsiblement la Reserva Federal (Fed) a l'hora de mantenir una política monetària més dura.

En l'apartat corporatiu espanyol, ha tornat a primer pla el nom de Grifols, ja que ha aconsellat als seus accionistes rebutjar la proposta d'opa de Brookfield després d'haver rebut una valoració de 6.450 milions d'euros.

La resta de places europees ha registrat sorts dispars: París ha restat un 0,2% i Milà un 2,04%, mentre que Frankfurt ha avançat un 0,58% i Londres un 3%. Wall Street pujava més d'un 1% en la setmana. Referent a les matèries primeres, el context de tensió gepolítica ha fet que el barril de cru de Brent, de referència al Vell Continent, s'elevi un 5,4% en la setmana, fins als 74,9 dòlars, mentre que el WTI de Texas s'ha encarit un 5,75%, fins a cotitzar en 70,9 dòlars.

Del seu costat, la cotització d'euro ha retrocedit a mínims de fa dos anys afectat per la perspectiva de retallades agressives per part del BCE, en tant que en la setmana ha caigut un 4%, fins a intercanviar-se en el nivell dels 1,04 'bitllets verds'. En paral·lel, aquesta perspectiva de tipus ha provocat una gran demanda de bons, la qual cosa ha permès als Estats reduir l'interès que paguen per això; així, el bo espanyol a deu anys ha tancat en el 2,97% després de restar prop d'una dècima, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 73 punts.

Per la seva part, l'unça d'or troy s'ha encarit un 5,5% en la setmana i ha recuperat la cota dels 2.700 dòlars -va firmar el seu màxim històric a finals d'octubre al tall dels 2.800 dòlars-.

El bitcoin, la criptomoneda de més valor i més coneguda del mercat, puja un 8% en la setmana i ha continuat perforant màxims històrics, en tant que avui mateix frega la històrica cota dels 100.000 dòlars -al tancament europeu es cotitzava en els 99.300 dòlars-. La criptodivisa acumula una pujada d'un 48% des de la victòria electoral de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units, ja que s'espera l'adopció de polítiques favorables per al sector amb motiu del retorn de la seva Administració.