El principal indicador de la borsa espanyola, l'IBEX 35, tanca la primera setmana d'octubre amb una caiguda del 2,04%, la pitjor des de fa dos mesos, per la perspectiva instal·lada cada vegada amb més força als mercats que els tipus d'interès es mantindran alts durant un llarg termini de temps. Amb tot, el selectiu ha aconseguit aguantar la cota dels 9.200 en la setmana, fins a situar-se concretament en els 9.235,8 punts, amb l'empenta d'aquest divendres, que el selectiu ha pujat un 0,85%.
La Borsa va arrencar la setmana amb forts descensos, entre dilluns i dimarts va cedir a prop del 3%, recull Europa Press, el que va portar l'IBEX a situar-se en mínims de juny, però a mitjan mateixa va aconseguir detenir el retrocés i recuperar part del terreny cedit. Dijous va rebotar un 0,6% i aquest divendres un altre 0,85%.
Les borses s'han mogut aquesta setmana al so de les dades d'ocupació procedents dels Estats Units: si bé l'enquesta d'ocupació JOLT reflecteix que el nombre de llocs de treball vacants a l'agost va pujar amb força quan s'esperava un descens, l'endemà l'informe d'ocupació ADP de setembre va revelar una creació d'ocupació molt menor de l'esperada.
A aquestes dades "contradictòries", segons els experts de Banca March, s'ha sumat aquest divendres l'informe d'ocupació oficial dels Estats Units el setembre, que indica que la taxa d'atur s'ha mantingut en el 3,8%, però el més cridaner ha estat la creació de 336.000 llocs de treball quan se n'esperaven 170.000. Davant d'aquesta conjuntura, que anunciaria un mercat laboral sòlid i, per tant, una inflació més difícil de doblegar, se'n va imposant la hipòtesi d'una Reserva Federal (Fed) dels EUA més dura al seu exercici sobre els tipus d'interès, ara estan en el 5,25-5,5%.
Amb tot, els índexs de Wall Street pujaven amb força aquesta setmana i esborraven les pèrdues de les jornades prèvies, fins al punt de cotitzar planes en el còmput setmanal -una cosa que els índexs europeus no han aconseguit- i era com menys curiós perquè, alhora, els rendiments del deute han despuntat amb força quan el comportament d'ambdós (borses i deute) és inversament proporcional.
A la resta de places europees s'han imposat els descensos en la setmana: Frankfurt s'ha deixat l'1,02%; Pariu l'1,05%; Londres l'1,33% i Milà l'1,53%. I el Vell Continent s'ha conegut que la taxa d'atur a l'eurozona va baixar una dècima l'agost, fins al 6,4%, mentre que els indicadors d'activitat econòmica (PMI) dels seus principals membres al setembre continuen reflectint l'impacte de la desacceleració econòmica, encara que Espanya ha marcat l'excepció i s'ha situat en terreny expansiu per l'impuls del sector serveis.
D'altra banda, els inversors també han estat atents aquesta setmana a la intervenció de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, qui ha assegurat que les decisions futures de la institució respecte de la seva política monetària garantiran que els tipus d'interès es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari.
Només 9 valors dels 35 aconsegueixen pujar aquesta setmana
Davant d'aquesta conjuntura, els valors més castigats en la setmana dins de l'IBEX 35 han estat Cellnex (-10,43%); Fluidra (-8,93%); Repsol, pressionat per la caiguda del petroli (-8,73%); Solaria (-5,9%); Acciona Energia (-5,25%); Acciona (-5,05%) i Iberdrola (-4,29%). En contra d'aquesta clatellada al sector energètic, a les alces han figurat majoritàriament les entitats financeres, si bé només nou valors han acabat la setmana en positiu, entre els quals destaquen IAG (+5,98%); Rovi (+3,89%); Banc Sabadell (+1,86%); Mapfre (+1,35%) i CaixaBank (+0,87%).
Al mercat de matèries primeres, el cru Brent, de referència a Europa, baixava el 8% en la setmana, a 84,93 dòlars el barril, mentre que el barril WTI de Texas es deixava un altre 8,5%, a 83 dòlars el barril. I al mercat de divises, l'euro ha arribat a tocar un mínim d'1,0448 dòlars en l'equador de la setmana, encara que ha anat recuperant força i aquesta tarda cotitzava pla respecte a divendres de la setmana passada, a 1,058 dòlars.
Per la seva part, al mercat secundari de deute, l'interès del deute espanyol a llarg termini ha tancat en el 4% -màxims des de fa una dècada- després de sumar alguna cosa més de set punts bàsics, en tant que la prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) quedava en els 112 punts.