L'Ibex 35 ha tallat aquesta setmana una ratxa de tres setmanes consecutives a l'alça en anotar-se una depreciació d'un 2,58%, fins a situar-se en els 11.659,2 punts, en un període marcat per les tensions geopolítiques al Pròxim Orient i les perspectives de política monetària, informa Europa Press.

Només cinc valors han avançat en la setmana: Repsol (+4,68%, per l'encariment del petroli); Solaria (+4,29%, després de presentar resultats); Indra (+2,26%, pel seu sector de defensa); Rovi (+1,73%) i Grifols (+0,74%).

Per contra, els pitjors valors en la setmana han estat aquells que es veurien afectats per l'alça del petroli o per agressives retallades de tipus: IAG (-9,79%); Unicaja (-6,61%), Ferrovial (-5,87%); Acciona Energia (-4,88%); Acciona (-4,46%); BBVA (-3,76%) i Banc Santander (-3,76%). Altres valors de pes, com Banc Sabadell, Bankinter, Inditex i CaixaBank, han retrocedit més d'un 2%.

El principal indicador del mercat espanyol s'ha allunyat així amb decisió dels màxims conquerits la setmana passada al tall dels 12.000 enters, el que li va permetre fer-se amb unes cotes inèdites des de 2010.

Per a l'analista de mercats Manuel Pinto aquesta setmana ha tingut un "clar protagonisme" geopolític: "L'escalada de tensió a l'Orient Mitjà manté en situació d'alerta els inversors, en espera de la possible resposta d'Israel als últims atacs rebuts per part de l'Iran", ha emmarcat.

En aquest sentit, Pinto ha posat el focus que les característiques de la zona i un possible bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on transita fins al 40% del comerç mundial de petroli, han provocat grans pujades en el preu del barril, que s'encamina a la seva pujada setmanal més forta des de principis de 2023.

En concret, el barril de cru Brent, de referència al Vell Continent, s'anotava al tancament setmanal una alça d'un 9%, fins als 78,5 dòlars, mentre que el WTI de Texas s'encaria un 9,5%, a 74,6 dòlars el barril.

A tall d'advertència, aquest analista ha posat el focus en què, en les matèries primeres, els conflictes geopolítics, els estímuls de la Xina, el possible sobreescalfament de l'economia nord-americana i les retallades de tipus al món, conviden a una nova onada d'inflació en els propers mesos.

D'altra banda, l'Ibex 35 s'ha vist penalitzat en consideració per la correcció dels valors bancaris, de gran influència en el còmput de l'índex.

Pinto ha explicat sobre això que la indústria financera està patint les conseqüències de la inestabilitat mundial i que tampoc no han ajudat les dades econòmiques publicades en els últims dies a Europa.

Sobre aquest últim punt, ha indicat que la caiguda de la inflació a l'eurozona per primera vegada des de 2021 per sota de l'objectiu marcat del Banc Central Europeu (BCE) -s'ha situat a l'1,8% al setembre- anticipa un programa de retallades de tipus més agressius de l'esperat a la regió.

En l'apartat macroeconòmic, ha sobresortit especialment a l'altre costat de l'Atlàntic que l'economia nord-americana va generar 254.000 nous llocs de treball no agrícoles durant el mes de setembre passat, una xifra superior als 159.000 creats a l'agost, mentre que la taxa d'atur va baixar una dècima, fins al 4,1%.

"Aquesta dada certament apunta a una retallada de 25 punts bàsics en lloc de 50 punts bàsics com semblava descomptar-se fins ara al novembre", ha apuntat Pinto.

Seguint amb possibles repercussions vingudes de l'àmbit de la política monetària, el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, ha suggerit que el banc central podria ser més actiu en la reducció de tipus.

A l'altre del globus i amb un ànim oposat, Pinto ha destacat els avenços de les Borses de la Xina: "Les històriques mesures d'estímul monetari i fiscal de les últimes dates han provocat un impuls en els selectius de la regió de més del 30% des dels mínims marcatges al setembre", ha reflectit.

Les pèrdues han estat el denominador comú a Europa: Londres ha restat un 0,48% en la setmana; Frankfurt un 1,81%; Pariu un 3,21% i Milà un 3,26%. Per la seva part, els índexs de Wall Street es conformen amb petits retrocessos provisionals en el còmput setmanal.

En l'àmbit europeu, es pot ressenyar la crisi del sector automobilístic arran de publicar l'empresa italiana Stellantis una estimació d'ingressos menors de l'esperat. Lligat a això, Brussel·les segueix endavant amb els aranzels al cotxe xinès després de no aconseguir frenar-lo els països reticents, com Alemanya, que tem les conseqüències d'una guerra comercial amb Pequín.

Al mercat de divises, l'euro es depreciava en la setmana un 1,8% en comparació amb el dòlar, a 1,0958 'bitllets verds': "El dòlar ha actuat com a refugi dels inversors", ha apuntat Pinto.

L'interès del bo espanyol a deu anys ha tancat en el 2,961% després de sumar quatre punts en la setmana, en tant que la prima de risc respecte al bo alemany s'ha quedat en 75,3 punts.

L'unça d'or troy es depreciava un 0,3% en la setmana, a 2.650 dòlars -es manté a prop de màxims-, mentre que el bitcoin s'abarateix un 6% i lluita per no perdre la cota dels 60.000 dòlars.